Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 3 de febrer del 2016

Malgrat les adversitats

Premo el botó del comandament i les portes del cotxe no s'obren i els intermitents fan una llum molt pobra. Ho torno a provar i els intermitents ja no s'encenen. La bateria ha mort.

Són les set del matí. Truco al RACC i m'envien l'assistència; triguen una mica perquè vénen de Badalona. No em pregunteu per què. El mecànic, després de fer les comprovacions adients, conclou que la bateria ha mort. Ja m'ho havia semblat. M'ofereix d'instal·lar-me'n una de nova, cosa que accepto de bon grat amb l'expectativa de poder marxar ben aviat. Però no, la bateria nova té les connexions a l'inrevés que les del cotxe i els pols no concorden. El mecànic, delerós de resoldre el problema, em diu que pot anar a buscar-ne una d'adequada a la seu de Diagonal. Torno a acceptar amb l'esperança de no donar el dia per perdut. A les nou sortim amb bateria nova cap a trobar-nos amb la Txell i en Ximo que van fent via més tranquil·lament.

Enfilem autopistes i túnels i ens trobem a quarts d'una a l'entrada de la Vall d'Incles. Un senyal de "carretera tancada" ens fa dubtar, però fem l'orni i hi passem. No som els únics, de fet, l'estreta carretera és plena de cotxes aparcats a tots els racons possibles. Més endavant, la neu complica la circulació i davant la possibilitat de ficar-nos a la gola del llop decidim girar cua i anar a un lloc més accessible.


Sortim de Grau Roig, inevitablement per les pistes, fins a trobar l'itinerari raqueter del Circuit dels Pessons, per on ens endinsem al bosc i ens aïllem de les zones lúdiques. Abandonem aquest circuit, però no sortim del bosc i així arribem a l'Estany de Coma Estremera.


Ara, ja tenim quasi la totalitat del recorregut a l'abast visual, almenys fins a la Collada de Montmalús 2707m. La traça és ben marcada per la quantitat de gent que hi arriba a passar. Això ens anirà bé a la baixada, quan la neu comenci a encrostar-se.


Anem fent sense problemes, alguns amb ganivetes, fins al Coll esmentat. No hi ha cap secret en aquesta ascensió. Del Coll en amunt hi ha neu, però està molt trepitjada per la infanteria i no val la pena intentar-ho amb esquís. Caminem, doncs, fins el proper cim del Montmalús 2782m, culminant una jornada de difícil i dubtós inici. Premi a la resiliència.


El descens és "disfrutón a tope" donat el bon estat de la neu, tant de la part "verge" com de les pistes, malgrat alguna pedra solta.

A Guardiola ens fotem un bon àpat, pe acabar d'arrodonir el dia.


30 de gener, 2016

Montmalús 2782m

Carmen, Txell, Ximo, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Montmalus300116
.