Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 25 d’abril de 2016

Darreres sortides, de quan el bon temps ho ha permès i la motivació m'hi ha empès

16 i 17 d'abril, 2016

Ascou - Pailhères


Pic de Tarbesó 2372m

Ramon.


_________________________________________________________________________________

9 d'abril, 2016

Rocabruna


Puig de les Bruixes 1391m
Pic de Comanegra 1565m

Josep, Ramon.


_________________________________________________________________________________

7 d'abril, 2016

Ull de Ter


Pic de la Dona 2713m
Bastiments 2890m

Ramon.


_________________________________________________________________________________

6 d'abril, 2016

Port del Comte


Tossal d'Estivella 2346m
Tossa Pelada 2384m
Pedró dels Quatre Batlles 2391m
El Vulturó 2359m

Ramon.

.

Un vell anhel

Feia temps, temporades, anys, que anava al darrere de pujar una muntanya mítica del Pirineu francès, associada a un dels seus colls emblemàtics: el Tourmalet. Per fi se'n dóna l'oportunitat.

Els quatre dies de Setmana Santa ens permeten anar més lluny que un cap de setmana habitual. Ens passem els dies previs mirant les méteos i fem la reserva a la Gîte L'Oasis de Barèges. Per arribar-hi, hem de fer una bona volta, precisament perquè el Tourmalet és tancat; en aquesta època forma part de les pistes de Grand Tourmalet

Divendres, 25 de març

Atesa la previsió del temps, deixem l'objectiu principal per al segon dia, que pinta millor. Per anar fent boca, doncs, escollim una opció més adient a les condicions climàtiques. Ben esmorzats amb l'assortit de melmelades artesanes de la Gîte, anem fins l'aparcament de les pistes, costat Barèges, d'on comença l'ascensió triada.


El dia es presenta rúfol. A veure què ens trobarem. Ens calcem els esquís a peu de carretera 1461m i sortim per les pistes, direcció ple Sud, que abandonem tan ràpid com ens ho permet l'itinerari. Ens endinsem en la llarga i variada vall d'Aigües Closes.


Només ens descalcem els esquís un cop per creuar un torrent, després la neu ja és contínua. La vall s'encaxiona i es tanca on el bosc es fa més espès. Això obliga a fer un llarg flanqueig per a no perdre alçada, però tampoc no podem pujar gaire perquè és massa inclinat i hi ha massa arbres.


Després de passar una petita resclosa comencem a sortir del bosc i la muntanya se'ns obre als nostres ulls, tot i que s'amaga rere les boires juganeres. A la nostra esquerra albirem la Cabana d'Aigües Closes, encara que no ens caldrà passar-hi.


Intuïm el nostre objectiu i comprovem al mapa la nostra situació i cap a on hem d'anar. Serà una mica una descoberta a cegues, amb l'ajut del GPS. Així arribem al Coll de Madamète 2512m, on a causa de la nul·la visibilitat decidim deixar els esquís i fer el darrer tram a peu fins el cim del Madamète 2657m. Arribar i moldre, no veiem res de res i ens en tornem al Coll.


Recuperats els esquís, iniciem un difícil descens per terreny invisible i sense relleu. Intentem seguir la traça que el vent s'han encarregat d'anar esborrant. Ens cal baixar així força metres fins que recuperem el sentit de la vista i les tres dimensions.

Amb millors condicions, doncs, ja podem desfer el camí amb la deguda comoditat, i gaudir de l'esquiada com cal.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12770164
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Madamete250316?authkey=Gv1sRgCNbmveOUqo_KLg


Dissabte, 26 de març

El sol acompanya l'albada i daura el blanc les muntanyes. L'optimisme s'escampa com la mantega damunt les torrades i arrebossa l'ambient muntanyenc d'un dissabte atapeït de gent.

Deixem el cotxe al mateix lloc que ahir 1461m perquè la carretera que ens faria guanyar altitud està tancada amb una cadena i ens caldria caminar amb els esquís a l'esquena. Per tant, optem per sortir més avall però lliscant des d'un bon començament.


Avui no estem sols. El nostre objectiu és molt llaminer i el seu renom atrau força gent d'ambdós costats del Tourmalet. Així, seguim la traça d'un grup que comparteix itinerari. Per cert, aviat comencem a suar de valent als primers pendents; anem per cara Sud i això es farà notar.


Abandonem la vall del Bastan i comencem a guanyar metres amb decisió. Amb la direcció E-NE-N ens anem endinsant cap al Barranc d'Oncet, tot esperant poder veure la imatge de la nostra destinació, què finalment se'ns apareix amb una perspectiva que ens enganya i ens confon en un primer moment. El desnivell previst no s'adiu amb la imatge que veiem. El mapa, però, és com el cotó i no enganya.


Aclarit el dubte, ens concentrem en anar fent via quan els primers ski-alpinistes ja baixen del cim, barrejats amb els "ski-pisters" o "free riders" que hi pugen amb el Telefèric sota la llei del mínim esforç.

Passem, flanquejant, uns quants metres per sobre del Llac d'Oncet fins arribar al Coll de Sencours, on fem una parada tècnica per descansar i menjar una mica de fruita. Encara ens queden 500 metres pel cim i són els més costeruts.


Afrontem la darrera part de l'ascensió amb el cansament acumulat dels primers 900 metres. La traça està trinxada pels baixadors i ens hem de buscar la vida en una neu que comença a donar símptomes evidents de transformació. Així i tot, passem alguns trams de neu més dura on s'hi veuen les marques de les ganivetes dels més matiners.


Amagat entre les clapes de terra, hi ha un passadís de neu contínua que ens mena, tot fent ziga-zagues, escapolint-se del màxim pendent, a la part final de l'encimbellament del Pic del Midi de Bigorre 2871m.

Acabem de fer realitat un petit somni que desitjàvem de feia força temps. L'hem assolit al primer intent i això ens omple d'alegria.


No hi romanem gaire, perquè sembla que la méteo comença a canviar i també perquè ens espera un llarg descens per una neu canviant i solcada per desenes d'esquiadors que no ens facilitarà la feina. Després de la foto, doncs, iniciem aquesta llarga davallada pel mateix itinerari d'ascens, que abandonem a la sortida del Barranc, per anar cap a les pistes i acabar plàcidament el recorregut d'aquesta jornada.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12770200
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MidiDeBigorre260316?authkey=Gv1sRgCJK8ze3Xsv29HA


El darrer dia neva i plou i es confirma la previsió. Ens queda una llarga tornada a casa i no ens esperem a que canviï la méteo. Fem via, contents i satisfets.

24 al 27 de març, 2016

Pic de Madamète 2657m
Pic del Midi de Bigorre 2871m

Carmen, Ramon.
.

dissabte, 2 d’abril de 2016

Unes quantes d'EdM

No volem anar gaire lluny; he vist una crònica de Núria, de la setmana passada, que promet certes expectatives. Anem a provar sort.

Després de negociar, sense èxit, una rebaixa -més enllà del preu de federat- del bitllet del Cremallera, l'agafem des de Queralbs, que no és tan car. Com sempre, va ben ple de pixapins i d'altres espècies similars.


A Núria, desembarcats del tren, ens calcem els esquís a la mateixa estació. La neu no és sobrera, però confiem en que les comes es mantindran suficientment innivades. Anem a encarar la Coma de les Molleres.

Passem algun tram sec, prou curt per no treure'ns els esquís. Quan podem ens endinsem al fons de la Coma de Noucreus i l'anem seguint amb comoditat. Ens avancen més d'un i de dos esquiadors amb pinta de corredors; alguns ens doblen. No tenim pressa. Nosaltres avancem als raquetaires i algun d'infanteria.


Sense més històries, deixem la vall i comencem a guanyar metres decididament. No triguem gaire a poder comptar les creus del Coll de Noucreus 2797m, mig colgades a la neu. Tenim a tocar el Pic de la Fossa del Gegant 2811m i hi arribem lliscant sobre les pedres nues que l'envolten.



Baixem al Coll a treure pells i ens disposem a iniciar el descens per tornar a Núria. La neu és canviant, no gaire bona a dalt i millor a baix. El descens no fa afició, però es pot donar per bo en aquesta matinal sabatina.


12 de març, 2016

Pic de la Fossa del Gegant, 2811m

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12563069
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FossaDelGegant120316?authkey=Gv1sRgCJGOsJCE-5zXXA

_________________________________________________________________________________


De visita a Amitges, on segur que hi trobes algun amic, conegut o saludat, a veure i mirar pels finestrals com neva alhora que s'esvaeixen els objectius, perduts rere la blancor que tot ho envolta.

Com tantes altres vegades, anàvem avisats. No obstant, el lloc i la companyia s'ho valen i no dubtem a provar sort. I la sort està de part nostra.

Arribats a Espot, a la parada de taxis no n'hi ha cap. Anem a mirar si podem pujar a l'aparcament del Pierró, però la carretera està tallada. Tornem, a la Casa del Parc ens diuen que només hi ha quatre taxis treballant i que ens haurem d'esperar uns tres quarts d'hora. Però en sortir-ne ja en veiem un d'aparcat i ràpidament anem a cercar-lo. En un tres i no res ja som a St. Maurici. La carretera està ben nevada des de bastant abans del Pierró.


Els Encantats, incansables sentinelles, ens guaiten, un cop més, mentre preparem els estris. El Sol fa mans i mànigues per treure el cap entre els núvols, mentre minúscules volves de neu ens arriben empentades per la borrufa.

Una bona traça d'esquí, trepitjada pels raquetaires, ens assegura que no ens perdrem, per magre que se'ns posi, camí del refu d'Amitges. Còmodament, anem fent via enmig d'un paisatge arrebossat de blanc que no amaga del tot el verd dels arbres.


Tot just passat l'Estany de Ratera, els raquetaires abandonen la ruta del refugi i la traça ja és netament d'esquís. Més amunt, el vent ha fet de les seves i ha esborrat el solc que trenca la uniformitat blanca. Refem el camí i arribem al Refugi d'Amitges.

Només hi ha un hoste. La tranquil·litat és absoluta. Un cop tenim adjudicat el nostre lloc al dormitori, ens entaulem a fer passar la gana fins l'hora de sopar. De mica en mica hi va arribant gent i la tranquil·litat es fa fonedissa. El CMSC s'enduu la palma amb un grup de vint-i-set; van de curset. Entre ells, una coneguda amb qui ens saludem i un saludat amb qui no ens diem res.


Al vespre, mentre les llenties omplen els plats, les volves segueixen caient. Així ens allitem i així ens despertem. Sembla que no ha aturat en tota la nit. El diumenge, la nevada és intensa i va acompanyada de vent i boira. No ens engresca gaire.

De moment, ens llevem just pel darrer torn d'esmorzar. Els valents del CMSC han sortit cap al Saboredo, allà on volíem anar nosaltres. Encara estem prenent el cafè que ja tornen. Els comentaris són desconhortadors: molt de fred, vent i zero visibilitat.


Després d'una partida de parxís -que perdo per molt poc- prenem el mateix rumb que la resta dels mortals. Ben tapats, tirem avall amb neu pols per sobre dels genolls. Llàstima de méteo.

Abans de sortir, des del refugi ens han demanat un taxi que ens reculli a St. Maurici. No saben si podran pujar. Arribats a la parada de taxis, i disposats a tirar avall lliscant per la mateixa carretera, sentim la remor d'un motor. La sort torna a estar de part nostra; carreguem els estris i fem via cap a Espot.


No hem pogut pujar cap cim, però hem gaudit d'un lloc preciós amb un bon ambient hivernal i hem estat ben acollits al refu. Només m'ha faltat guanyar al parxís.

5 i 6 de març

Refugi d'Amitges.

_________________________________________________________________________________


Un vell objectiu, per fi a l'abast. El vaig veure, conscientment, a primers de desembre del 2013 i mai no n'havia fet cap intent.

Com que sortim de casa el mateix dia per fer l'ascensió, decidim fer ús dels remuntadors de Puigbalador fins el Pic de Ginevre: tiquet Rando 7,00€. Guanyem el temps que esmercem en el viatge i ens estalviem 700 metres de desnivell que haguéssim hagut de fer per pistes, poc encisador.


De sota del Pic de Ginevre seguim unes traces que en continu puja-baixa van travessant cap al SW el Serrat del Clot de l'Euga. Arribem on el pendent ja és constant i podem deixar-nos anar pel mig del bosc, amb una bona neu en general, fins la Vall de Botadiol.

Ja fa estona que hem deixat enrere el rebombori de les pistes i ara naveguem quasi en solitari remuntant la vall, tot seguint una traça que ha obert un solitari gavatxo. El portem davant i aviat se'ns escapa, sense donar-nos treva.



La neu canvia i comencen a fer-nos pans de neu sota els esquís. De tant en tant, hem d'aturar-nos a fer net. Més amunt ens alliberem dels pans; podem traçar amb comoditat el sargit que cus l'ascens al Coll Sud de la Tribuna -nom inventat perquè al mapa no en posa cap- fins que el terreny, per inclinació i manca de neu ens convida a fer els darrers metres a peu, poca cosa, però.


Petgem el Pic de la Tribuna 2499m en un d'aquells dies esplèndids, amb excel·lent visibilitat a 360º, sense entretenir-nos gaire més, perquè ens queda refer l'itinerari a l'inrevés. Això és, el descens a la Vall de Botadiol i remuntar fins el Pic de Ginevre, sense assolir-lo.



Afrontem el descens de dalt a baix de Puigbalador, per les pistes, esclar. Davallem a cor que vols per amples corredors etiquetats amb colors diversos. Els metres es desfan amb rapidesa i no triguem gaire a arribar a l'aparcament, mimetitzats entre els esquiadors de forfet.

Encara serà prou d'hora per aturar-nos a Guardiola a fer un bon àpat abans de tornar a casa.


20 de febrer, 2016

Pic de la Tribuna 2499m

Txell, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12363026
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PicDeLaTribuna200216

_________________________________________________________________________________


"Aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc uns altres." Groucho Marx.

Així em plantejo la travessa que volem fer. La previsió meteorològica pel divendres és dolenta, amb nevades i vent. Per dissabte donen una finestra de bo entre migdia i el capvespre. Així les coses, si volem fer la ruta triada, haig de renunciar al meu principi de no sortir del cotxe quan ja fa mal temps. Haurem d'aguantar el que caigui fins el refugi i esperar que l'endemà també l'encertin.

La nevada és intensa, però la visibilitat és acceptable. Fins i tot hi ha una vella traça que s'endinsa, des de La Peülla 1926m, cap a la Vall de Gerber. Ens movem estoicament envoltats de blanc; blanc a terra, blanc al cel...


Passem a prop de l'Estanyola de Gerber cap a l'Estanyet de Gerber de Baix, a estones per la vella traça, a estones fent-ne una de nova. Com quan, després de travessar l'Estany de Gerber, remuntem el curt però rost barranc que, en obrir-se, ens ofereix una primera imatge de l'objectiu del dia, ja ho tenim a prop.


Ara que l'hem vist, sembla que no hi arribem mai. Es fa pregar fins el darrer sospir. La coma per on hi pugem s'estreny fins que no podem fer ni una volta Maria. Acabem fent escaleta per treure el nas a l'esplanada on hi ha el Refugi Mataró 2478m.


A part de la méteo, l'altre dubte era si hi trobaríem gent al refu. Per compensar les condicions ambientals, el refugi és tot nostre i ens hi acomodem en tota l'extensió de la paraula. Per anar lleugers no portem fogonet, així que "el més calent és a l'aigüera", en aquest cas en el sentit més literal. Berenem unes galetes de xocolata i ens fiquem dins del sac fins l'hora de sopar.

No hi ha gaire res a fer i res no convida a sortir a passejar. No para de nevar, fins i tot s'intensifica la precipitació. Nosaltres, ens precipitem de la llitera a taula per sopar. I aviat tornem a la llitera. A fora només sortirem a pixar i a corre-cuita cap a dins.


El dissabte segueix fil per randa el guió meteorològic previst. A les 10:00 fem un intent de sortir, però la visibilitat és quasi nul·la. Això, a més del vent i la neu. Ràpidament, tornem a entrar al refugi a esperar l'hora prevista.

A un quart de dotze -la previsió deia a les 12- els núvols comencen a esvair-se; ha deixat de nevar i, malgrat que el vent no deixa de bufar, la visibilitat és absoluta. Diu MeteoCat que això serà així fins a les 18:00


Ara o mai. Pleguem les mantes que ens abrigat aquesta darrera hora i deixem el refugi ben tancat i barrat. Baixem a la Vall i creuem el petit llac que hi ha als peus del refugi. El tou de neu nova és impressionant i ben aviat, a l'escalf del sol, comencen a caure les primeres purgues.

Obrir traça es converteix en una tasca feixuga i alhora una mica perillosa, pel pendent que hem de flanquejar fins arribar al Coll d'Estanh Gelat 2588m. Algunes de les purgues escombren el nostre itinerari i no són precisament petites. Ens protegim anant d'un en un des de punts relativament segurs, bàsicament rocams al descobert. L'adrenalina ens deixa la gola ben eixuta.


Sense treure les pells, baixem a travessar l'Estanh Gelat. A la sortida, remuntem una mica i anem buscant, amb l'ajut del GPS, el millor lloc per poder baixar al Lac Major de Saboredo. Seguim lliscant amb les pells posades. El terreny tampoc dóna per a fer grans descensos i en qualsevol cas serien molt curts.

Creuem el Lac per la seva part més estreta i pugem els lloms que ens duran al Refugi Saboredo 2299m on ens hi aturem a fer un mos i un merescut descans. El dia és radiant, el sol lluu acaloradament i les muntanyes es mostren esplèndides.


Mentre ens cruspim l'entrepà de pernil i formatge, xerrem amb els guardes què gaudeixen dels darrers moments de tranquil·litat. Estan esperant un nombrós grup de raquetaires i esquiadors que pugen a passar-hi la nit. Nosaltres, tocarem el dos. Descartada la pujada a La Bonaigua, per consell dels guardes, haurem de davallar la llarguíssima Vall de Ruda.


El descens, ara sí sense pells, és penós. Una intractable crosta cobreix la neu pols que s'hi acumula a sota.. L'alternativa és anar seguint la traça de pujada que han obert els qui van al refugi. Tot i així, hem d'anar amb compte de no encastar-nos en cap arbre. Més avall, en trobar l'ampla pista, ja podem maniobrar amb comoditat i esquiar amb normalitat.

En arribar a La Gravera truquem un taxi que ens han referenciat al refu. Ens diu que no ens pot venir a buscar fins al cap de dues hores. Descartat, continuem baixant fins el poble de Vaquèira. Des del Pont de Locampo que portem els esquís a l'esquena.


Els núvols es presenten puntuals a la cita marcada a l'agenda dels homes (o dones) del temps. Tan bon punt arribem al poble, cauen les primeres gotes. Impressionant com l'han clavat. Cerquem un taxi a Google i l'encertem a la primera. Aviat ens vénen a recollir per tornar-nos a La Peülla, ja negra nit.

Carreguem el cotxe sota la pluja i descasem satisfets d'haver pogut fer la travessa. Feia molt de temps que volíem anar a dormir al Mataró. Ara, queda pendent poder baixar per Cabanes, però això serà una altra història.


12 i 13 de febrer, 2016

Gerber - Saboredo - Vall de Ruda

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12282649
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GerberSaboredo12I130216?authkey=Gv1sRgCP7_4IOq8orf4QE
.