Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 27 de juliol del 2016

Cinc per tres no en fan quinze

Cada cop m'agraden menys els refugis guardats; cada cop més, són hotels de muntanya regentats per guardes mutats a hotelers d'alçada, i no per la seva categoria, precisament. Cada cop més, els "clients" dels refugis transformats en hotels, són menys muntanyencs i més urbanites passats per l'adreçador del Decathlon. Ha arribat el moment de tornar als orígens: armari i refugis lliures.

Un dels que més m'agraden és el d'Airoto. Situat en un indret privilegiat, amb la seva arquitectura de tenda canadenca i un interior d'allò més confortable. El primer cop que hi vaig anar va ser amb esquís, des del Nord, amb un ambient hivernal encisador. Ara hi he tornat des del Sud, a peu i amb una calorada que fa feixuc qualsevol moviment.


Tot i sortir d'hora de casa, arribar a Isil 1180m, havent parat a esmorzar a La Pobla de Segur, requereix el seu temps. Preparem les motxilles i fem un bon glop d'aigua fresca a l'abeurador de l'inici del camí. És quasi l'una del migdia.

Ens endinsem directament al bosc, per un corriol que puja fort i no dóna cap treva. L'aire no corre i la sensació de xafogor és desesperant. Aviat suem de valent i comencem a buidar el camel-back.


Estaria bé no trobar gaire gent al refu. Hi ha vuit places còmodes i la possibilitat de dormir al terra de l'espai del "menjador". Nosaltres ja en som cinc. No sé si tindrem sort un cap de setmana de juliol...

Sortim del bosc i ens airegem una mica, però el sol escalfa força i no en tenim prou. De tant en tant, ens aturem en alguna ombra a fer baixar la temperatura.


L'altímetre ens diu que només ens queden 200 metres, però la distància per recorre'ls fa que no s'acabin mai. És més, el darrer tram és de baixada i com que el refugi està mig amagat, no el veiem fins que no som ben a prop. Airoto 2200m.


Només hi ha dos nois acabant de fer un àpat i ens donen una bona notícia: no es queden a dormir. Tot el refu per a nosaltres. Ens afanyem a ocupar les nostres places abans no vingui algú més. Hem tingut la sort que val l'esforç que hem esmerçat en l'aproximació.

No hem dinat i els estómacs noten la buidor. No allarguem més l'espera i ens entaulem a fora del refugi, aprofitant els darrers raigs del sol. Ara ja tenim companyia, tres xicots han arribat no fa gaire. Cap problema, hi cabem tots i encara n'hi ha un que vol fer bivac; perfecte.


A l'hora que és ja no crec que vingui més gent, són les vuit tocades. Eh... d'aixòòò... que se senten veus. Un grup familiar i una parelleta hi fan cap. Però la sort no ens abandona, tots dormiran a fora, amb tenda o al cel ras. I tots contents. Clapo com una marmota tota la nit...zzzzzzz...

A les set esmorzem, més per força que per gana i aviat ens disposem a començar l'ascensió al Moredo. El mapa del Parc Natural de l'Alt Pirineu és d'escala 1:50.000 i no ofereix gaire detall, així que ens ajudem més del GPS que del mapa. El camí, no obstant, està ben clar i ben fitat.


Quan arribem al Coll del Clot de Moredo 2440m, però, el track i les fites ens porten avall i no ho entenem, perquè segons el mapa hem d'anar cap amunt. Mirem i remirem i, sense tenir-ho clar, ens resignem a perdre metres. Aviat ho entenem: han volgut escapolir-se del caos de blocs granítics tot voltant-lo i això obliga a baixar per tornar a pujar. Potser no calia...

Recuperem altura progressant per lliure; ja no hi ha sender. Un fort rost ens mena al Coll de Roca Blanca 2562m per on passem al costat Est de la muntanya. Ara veiem des de dalt per on hem vingut; a la tornada intentarem mantenir la cota.


Unes llastres inclinades que baixen del cim, o un corredor verd que s'enfila com una autopista directa al pic. Provem les llastres i triem el corredor de 200 metres, també costerut i sense camí, però molt més còmode.


Arribem al Moredo 2766m i hi romanem una bona estona guaitant tot el que ens envolta, entre el que reconeixem les Maladetes, la Pica, el Mont-Roig... Fa un dia espectacular. Però no hem d'oblidar que tenim una llarga baixada fins Isil. Haurem d'anar tocant el dos.


L'experiment de mantenir la cota per no fer una sifonada funciona a mitges. Surfegem per blocs de granit i vegetació espessa, sense viarany. I no ens escapem de fer alguna marrada. Diguem-ne que cal buscar una opció intermèdia, però avui ja no hi som a temps.

Passem pel refugi a recollir la màrfega i el sac i fem via cap al cotxe. Un descens interminable amb una calor brusenta. En arribar a l'abeurador, poso el cap sota el raig d'aigua i no trobo el moment de treure'l.

A Esterri ens aturem a rehidratar-nos i a omplir el pap. Hem d'encarar el retorn a casa en bones condicions.

16 i 17 de juliol, 2016

Refugi d'Airoto 2200m
Pic de Moredo 2766m

Héctor, Josep, Mari, Rubén, Ramon.


_________________________________________________________________________________

10 de juliol, 2016

Arànser
Estanys de la Pera






Pic de la Colilla 2845m
Pic de Sirvent 2760m
Pic de Perafita 2762m

Josep, Pep, Ramon(ot), Ramon(et).


_________________________________________________________________________________

2 de juliol, 2016

Saldes
Coll de Bassotes






Costa Cabirolera 2608m

The Ramones

.