Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 26 de juliol del 2016

Un de tres i avall, que farem salat.

Com que el refugi Cerro Marradetas és tancat, anem amb la idea de bivaquejar al costat del cotxe, o dormir-hi amb tenda. Les tempestes de tarda-vespre ens desaconsellen aquestes opcions i anem a dormir a una cabana, en molt bon estat, ben a prop del cotxe, al mateix Port de Saúnc.


Encara, durant la nit, cau algun altre xàfec; hem pres la millor decisió. Per anar als Eriste, fer-ho des del Port de Saúnc sembla la millor alternativa, però és tan llarga com anar-hi des de Biadós. Clarament, hi manca un refugi lliure, tipus metàl·lic, a la part alta de la Vall de Bagüeña; algú s'anima a instal·lar-lo ??


La pista continua fins la Cascada dels Prats, però no és permès passar-hi. Com que no creiem que hi pugi cap Forestal tan d'hora, el dissabte, anem fins al final d'aquesta pista per deixar-hi les motxilles -que pesen força pel material- i tornar a deixar el cotxe en lloc legal. Caminar descarregat els encara no 4 km és bufar i fer ampolles.


Comencem la llarga aproximació cap als Eriste. Ho fem tot seguint la Vall de Barbarisa, per bon camí fins l'Ibón de Barbarisa, on abandonem la vall i girem cap a l'Est, a buscar el Collado de Pardines. Ara, el camí perd la traça i és substituït per blocs de granit que hem d'anar passant tot fent equilibris. Seguint fites i l'evidència d'on hem d'anar, anem fent via.


Arribem al punt què ens hauria de facilitar l'accés a la coma de la Vall de Bagüeña; allà on no hi ha el refugi que aniria tan i tan bé. La neu s'enfila fins ben amunt i ens barra el pas si no és que gramponegem per dretes pales. Per evitar-ho, busquem i rebusquem fins que trobem, per terreny força descompost, un passadís que ens mena a la coma.


A tot això, han anat passant les hores i comencem a anar justets de temps. El primer cim que tenim a l'abast és l'Eriste Sud. Hi ha un grup que s'hi atansa des del Nord, vénen de Biadós.
Ens acostem a la base del cim i quan ja hi som a prop ens calcem els grampons per assegurar-nos el darrer tram nevat. Passat aquest, aparquem les soles ferrades, fem els darrers metres fins l'Eriste Sud 3044m.



Mentre descasem i reomplim el dipòsit, valorem la qüestió horària i decidim que és el moment de girar cua. Els altres dos Eristes no es mouran d'aquí. Ens espera un llarg retorn i, a més, els núvols comencen a ser majoria al cel. De fet, ens mullarem durant una estona. Cap a casa hi falta gent.

23 i 24 de juny, 2016

Eriste Sud 3044m

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13804298
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/6300461183479886193?authkey=Gv1sRgCPevtIe6iOXL2AE#6300461407256125522
.