Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 15 de setembre del 2016

Refugi nou, guardes sense sang.

Aquest estiu, a primers de juliol, es va inaugurar el Refugi de Cap de Llauset, que dóna cobertura als Ballibierna i als Russell, a més de ser etapa de GRs i travesses diverses.

Abans d'arribar al Túnel de Vielha, prenem el trencant del poble d'Aneto -que dóna nom al cim- i seguim la carretera i pista fins el túnel que dóna accés a la Presa de Llauset. A l'altre costat d'aquest túnel hi ha una zona d'aparcament, des d'on surt el camí del refugi.


Ens ho prenem amb calma perquè del cotxe al refu hi ha una hora i quart. Sense matinar, fem carretera i ens aturem a dinar a una àrea de descans, Encabat, continuem el viatge fins la Presa de Llauset 2218m. Ens posem en marxa sota la solana, seguint el GR que ens menarà, sense cap problema, al Refugi Cap de Llauset 2426m.


Bastit de nou, el refugi compta amb avenços que el fan més respectuós amb el medi. Per dins és tot nou i, per tant, prou acollidor. Ara bé, els guardes, que no sé d'on els han tret, estan mancats de sang. No tenen iniciativa i els has d'anar al darrere contínuament. Aviam si van espavilant. L'esmorzar -l'assignatura pendent de molts refugis- és escàs i gens adient.


Així doncs, amb l'estómac buit, el diumenge sortim continuant el GR cap al Coll de Ballibierna 2735m, on abandonarem el Sender. Ja veiem els Russells i  el Coll dels Isards 2803m, proper punt de pas. Cap al Nord, unes fites ens aniran marcant el camí, ja no tan còmode, que ens hi menarà.


Aquí, en comptes de seguir l'Aresta Sud, com vaig fer el 2005, anem a buscar, cap al N-NE, uns estanyols per situar-nos sota l'aresta que baixa de la Punta del Russell Oriental. Sense atansar-la, anem girant cap al'W, a cercar una canal ben visible, tota pedregosa, que remuntarem feixugament, sota un sol implacable que ens fa suar de valent.

Així arribem a l'Avantcim SE del Russell 3206m, on aprofitem per a descansar una mica, abans d'acostar-nos al cim principal del Pic Russell 3207m, que fem tot seguint el camí que els uneix.


De cop i volta, hi trobem tot de gent. Fins ara, només havíem vist un grupet davant nostre. Als cims, és ple de gent que ha pujat per la vall de Llosàs. Uns amunt, els altres avall, ens anem creuant. Deixem les motxilles al Russell i anem cap al NW, a fer la Punta de la Bretxa de Russell 3197m. Aquí, ja no hi ha quasi ningú.


L'Aneto, com sempre, és ple de gent, i també hi ha afluència al Tempestats. Una cordada progressa lentament per la Cresta de Salenques. Amb tot això, nosaltres comencem a tocar el dos. Recuperem les motxilles i anem desfent el camí. Quan som a l'entrada de la canal pedregosa per on hem pujat, ens plantegem acostar-nos a l'Agulla Sud, però, tot i la proximitat, el terreny és molt entretingut i no volem que se'ns faci tard. Ho deixem estar i fem via cap al Refugi Cap de Llauset.


Fem un piscolabis i perdo la paciència per poder demanar un tallat -fred i dolent-. Definitivament, aquests guardes són un desastre.

Els núvols van i vénen i el sol no ens castiga gaire camí de la Presa de Llauset. No obstant, la calor es deixa notar. El cotxe és un forn; l'obrim del tot mentre ens canviem i ja frisem per arribar a Vilaller, on ens hidratarem convenientment per afrontar el viatge de tornada a casa.


13 i 14 d'agost, 2016

Avantcim SE Russell 3206m
Pic Russell 3207m
Punta Bretxa de Russell 3197m

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14373830
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipMOuBVm8cdclPVvBZEa8DrF7faDEeVLtXAVc3VW
.


Caminades estiuenques

6 i 7 d'agost, 2016

Queralbs
Refugi Coma de Vaca





Puig Pastuira o de les Borregues 2700m
Puig de la Coma o de Font Lletera 2591m
Balandrau 2592m

Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14274226
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipMVQZs7KiThOtVKG-f-1yLf1YovlZMl2j7XDzUB

__________________________________________________________________________

31 de juliol, 2016

Rasos de Peguera





Cim d'Estela 1870m

Ramon(ot), Ramon(et).

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14187621
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipNV9SAAghKXODZio18A--KCUomhdNlUaKF1uUYV
https://get.google.com/albumarchive/113828983896047255066/album/AF1QipMU2nxQO_KR8YC0r_kS1zLY3DOR_bbxTRJyp7Bk?source=pwa&authKey=COCXi6HI67e6sAE
.

Anem al Circ

Quan era petit, no m'agradava anar al circ. Per alguna raó que desconec, em deprimia. La sensació de nomadisme i de món marginal, m'entristia més que no em distreia. Fins i tot els pallassos em feien patir. No hi vaig anar mai més.

El Circ de Troumouse, un imponent amfiteatre de pedra, amb estimballs de vertigen i diversos pics de tresmil metres, sempre és al mateix lloc. Els actors mai no són els mateixos. I no hi té pallassos (bueno, això potser no és sempre així). Aquest Circ sí que m'atrau. Hi torno per segona vegada; la primera la recordo molt llunyana en el temps.

Per la quilometrada que ens espera, ens agafem un dia extra i comencem el cap de setmana el divendres pel matí. Tranquil·lament, fem via cap a la Vall d'Aran i, després de creuar-la cap al Nord, ens endinsem a l'Occitània. Després d'un tram d'autopista, prenem la carretera de Gavarnie i, tot just passat el poble de Gèdre, un cartell ens indica el camí cap al Circ de Troumouse. Per arribar-hi cal passar per un punt de peatge, que nosaltres ja trobem tancat. Al cap d'una estona arribem a l'alberg Le Maillet, on hi romandrem dues nits.


La boira ho embolcalla tot. Al refugi ens han dit que cap a mig matí s'esvaeix; aviam si és veritat. Pugem amb el cotxe fins al final de la carretera, on hi ha una bona esplanada per aparcar-hi. Ens abillem i ens posem en marxa al voltant de tres quarts de vuit del matí.

Sense veure res, ajudats pel GPS, iniciem l'aproximació cap a la base de l'extrem Nord del Circ. El farem en sentit horari. La rosada i la boira ho mullen tot i la vegetació remulla ben aviat les nostres botes. Anem en direcció a la Cabana des Aires.


Passem per l'Est del Tuc de l'Escaudère i anem cercant el millor camí -virtual- per guanyar els darrers 400 metres que ens separen del Coll de la Sède 2651m. La boira continua impassible i ens impedeix la visibilitat. Però aquesta mateixa circumstància ens allibera de veure la timba de quatre-cents metres, per on fem equilibris recorrent l'exposat corriol dels Tubs de Gerbats.


Superats aquests dos primers handicaps, el desnivell fins al Coll i l'esgarrifós camí dels Tubs, ens incorporem a la carena i caminem amb comoditat fins el Petit Pic Blanc 2962m. No ens aturarem gaire als cims, no tenim panoràmiques i no disposem de temps per l'admiració. Fem via, ara per la cresta, ara per on podem, fins el Pic Heid 3022m.


Per fi, un tram còmode on podem caminar sense contemplacions. Alguna ullada de sol ens deixa veure els Llacs de Barroude, cap al NE, però és com un miratge. Arribem al Pic de Troumouse 3085m, característic amb el seu trípode gegant.


I pensar que des d'aquí dalt podríem veure quasi tot el Pirineu...la boira s'hi quedarà tota la jornada.

Seguim el camí i aviat ens plantem a la base del Sierra Morena. Tenim trenta-cinc metres de paret per davant. La dificultat és menor, però la meteorologia -vent i boira- hostil converteix la situació en desagradable.

Cerquem el millor pas per entrar a la paret; ens costa una mica pel pes de la motxilla. Al final, la solució passa per deixar la càrrega, sense la qual el problema desapareix ipso facto. A continuació, unes maniobres de corda m'ajuden a recuperar l'equipatge. Acabem de grimpar (III+/III) el Sierra Morena 3090m.


Ara ens podem relaxar mentre baixem cap al Coll Paget Chapelle 3031m, on hi ha un bon bivac sense sostre, i tornem a guanyar metres cap a la Petita Múnia 3096m i el proper cim de La Múnia 3133m. Com que seguim sense visibilitat, no ens aturem ni cinc minuts. Comencem el llarg descens.


Anem crestejant, per terreny fàcil però entretingut. El Pas del Gat trenca la monotonia; un pany de paret d'uns cinc metres, amb una fissura vertical al mig. Una corda fixa ajuda a passar-hi amb comoditat i podem continuar per la cresta.


Quan arribem al Collado de la Múnia abandonem la cresta i iniciem la baixada cap al Nord. Les fites ens marquen prou bé el camí, fins arribar a Le Passet. El terreny presenta un tall abrupte on no s'hi veu cap pas. Després d'una estona de voltar buscant la sortida, trobem la instal·lació de ràpel -en un lloc poc lògic, segons la meva opinió- que ens ajudarà a escapolir-nos de l'escomesa. Dotze metres de ràpel ens deixen a la base d'una canal.


Seguim avall xino-xano, esquivant les congestes de neu que anem trobant, fins que ensopeguem amb la darrera, que ens obligarà a calçar-nos els grampons. Quan ens els traiem, només ens quedarà anar seguint el corriol pedregós i, més endavant, terrós que ens menarà a l'aparcament.

Ara sí, se'ns desferma la gana. Quan es baixen les alertes, el cos recupera les nocions. Ens afanyem a endreçar els estris al cotxe i baixem els quatre km que ens separen de l'Alberg. Anem de pet a taula; només ens pregunten què volem per beure...



22 i 23 de juliol, 2016

Circ de Troumouse
Petit Pic Blanc 2962m
Pic Heid 3022m
Pic Troumouse 3085m
Sierra Morena 3090m
Petita Múnia 3096m
La Múnia 3133m

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14110553
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipNpgD28_F04DhNFFTwm8zCWB4g_gOVoqK96-51-?authKey=CNrw_af50sH52gE
.