No volem anar gaire lluny; he vist una crònica de Núria, de la setmana passada, que promet certes expectatives. Anem a provar sort.
Després de negociar, sense èxit, una rebaixa -més enllà del preu de federat- del bitllet del Cremallera, l'agafem des de Queralbs, que no és tan car. Com sempre, va ben ple de pixapins i d'altres espècies similars.
A
Núria, desembarcats del tren, ens calcem els esquís a la mateixa estació. La neu no és sobrera, però confiem en que les comes es mantindran suficientment innivades. Anem a encarar la
Coma de les Molleres.
Passem algun tram sec, prou curt per no treure'ns els esquís. Quan podem ens endinsem al fons de la
Coma de Noucreus i l'anem seguint amb comoditat. Ens avancen més d'un i de dos esquiadors amb pinta de corredors; alguns ens doblen. No tenim pressa. Nosaltres avancem als raquetaires i algun d'infanteria.
Sense més històries, deixem la vall i comencem a guanyar metres decididament. No triguem gaire a poder comptar les creus del
Coll de Noucreus 2797m, mig colgades a la neu. Tenim a tocar el
Pic de la Fossa del Gegant 2811m i hi arribem lliscant sobre les pedres nues que l'envolten.
Baixem al Coll a treure pells i ens disposem a iniciar el descens per tornar a Núria. La neu és canviant, no gaire bona a dalt i millor a baix. El descens no fa afició, però es pot donar per bo en aquesta matinal sabatina.
12 de març, 2016
Pic de la Fossa del Gegant, 2811m
Carmen, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12563069
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FossaDelGegant120316?authkey=Gv1sRgCJGOsJCE-5zXXA
_________________________________________________________________________________
De visita a Amitges, on segur que hi trobes algun amic, conegut o saludat, a veure i mirar pels finestrals com neva alhora que s'esvaeixen els objectius, perduts rere la blancor que tot ho envolta.
Com tantes altres vegades, anàvem avisats. No obstant, el lloc i la companyia s'ho valen i no dubtem a provar sort. I la sort està de part nostra.
Arribats a Espot, a la parada de taxis no n'hi ha cap. Anem a mirar si podem pujar a l'aparcament del Pierró, però la carretera està tallada. Tornem, a la Casa del Parc ens diuen que només hi ha quatre taxis treballant i que ens haurem d'esperar uns tres quarts d'hora. Però en sortir-ne ja en veiem un d'aparcat i ràpidament anem a cercar-lo. En un tres i no res ja som a St. Maurici. La carretera està ben nevada des de bastant abans del Pierró.
Els Encantats, incansables sentinelles, ens guaiten, un cop més, mentre preparem els estris. El Sol fa mans i mànigues per treure el cap entre els núvols, mentre minúscules volves de neu ens arriben empentades per la borrufa.
Una bona traça d'esquí, trepitjada pels raquetaires, ens assegura que no ens perdrem, per magre que se'ns posi, camí del refu d'Amitges. Còmodament, anem fent via enmig d'un paisatge arrebossat de blanc que no amaga del tot el verd dels arbres.
Tot just passat l'Estany de Ratera, els raquetaires abandonen la ruta del refugi i la traça ja és netament d'esquís. Més amunt, el vent ha fet de les seves i ha esborrat el solc que trenca la uniformitat blanca. Refem el camí i arribem al Refugi d'Amitges.
Només hi ha un hoste. La tranquil·litat és absoluta. Un cop tenim adjudicat el nostre lloc al dormitori, ens entaulem a fer passar la gana fins l'hora de sopar. De mica en mica hi va arribant gent i la tranquil·litat es fa fonedissa. El CMSC s'enduu la palma amb un grup de vint-i-set; van de curset. Entre ells, una coneguda amb qui ens saludem i un saludat amb qui no ens diem res.
Al vespre, mentre les llenties omplen els plats, les volves segueixen caient. Així ens allitem i així ens despertem. Sembla que no ha aturat en tota la nit. El diumenge, la nevada és intensa i va acompanyada de vent i boira. No ens engresca gaire.
De moment, ens llevem just pel darrer torn d'esmorzar. Els valents del CMSC han sortit cap al Saboredo, allà on volíem anar nosaltres. Encara estem prenent el cafè que ja tornen. Els comentaris són desconhortadors: molt de fred, vent i zero visibilitat.
Després d'una partida de parxís -que perdo per molt poc- prenem el mateix rumb que la resta dels mortals. Ben tapats, tirem avall amb neu pols per sobre dels genolls. Llàstima de méteo.
Abans de sortir, des del refugi ens han demanat un taxi que ens reculli a St. Maurici. No saben si podran pujar. Arribats a la parada de taxis, i disposats a tirar avall lliscant per la mateixa carretera, sentim la remor d'un motor. La sort torna a estar de part nostra; carreguem els estris i fem via cap a Espot.
No hem pogut pujar cap cim, però hem gaudit d'un lloc preciós amb un bon ambient hivernal i hem estat ben acollits al refu. Només m'ha faltat guanyar al parxís.
5 i 6 de març
Refugi d'Amitges.
_________________________________________________________________________________
Un vell objectiu, per fi a l'abast. El vaig veure, conscientment, a primers de desembre del 2013 i mai no n'havia fet cap intent.
Com que sortim de casa el mateix dia per fer l'ascensió, decidim fer ús dels remuntadors de Puigbalador fins el Pic de Ginevre: tiquet Rando 7,00€. Guanyem el temps que esmercem en el viatge i ens estalviem 700 metres de desnivell que haguéssim hagut de fer per pistes, poc encisador.
De sota del Pic de Ginevre seguim unes traces que en continu puja-baixa van travessant cap al SW el Serrat del Clot de l'Euga. Arribem on el pendent ja és constant i podem deixar-nos anar pel mig del bosc, amb una bona neu en general, fins la Vall de Botadiol.
Ja fa estona que hem deixat enrere el rebombori de les pistes i ara naveguem quasi en solitari remuntant la vall, tot seguint una traça que ha obert un solitari gavatxo. El portem davant i aviat se'ns escapa, sense donar-nos treva.
La neu canvia i comencen a fer-nos pans de neu sota els esquís. De tant en tant, hem d'aturar-nos a fer net. Més amunt ens alliberem dels pans; podem traçar amb comoditat el sargit que cus l'ascens al Coll Sud de la Tribuna -nom inventat perquè al mapa no en posa cap- fins que el terreny, per inclinació i manca de neu ens convida a fer els darrers metres a peu, poca cosa, però.
Petgem el Pic de la Tribuna 2499m en un d'aquells dies esplèndids, amb excel·lent visibilitat a 360º, sense entretenir-nos gaire més, perquè ens queda refer l'itinerari a l'inrevés. Això és, el descens a la Vall de Botadiol i remuntar fins el Pic de Ginevre, sense assolir-lo.
Afrontem el descens de dalt a baix de Puigbalador, per les pistes, esclar. Davallem a cor que vols per amples corredors etiquetats amb colors diversos. Els metres es desfan amb rapidesa i no triguem gaire a arribar a l'aparcament, mimetitzats entre els esquiadors de forfet.
Encara serà prou d'hora per aturar-nos a Guardiola a fer un bon àpat abans de tornar a casa.
20 de febrer, 2016
Pic de la Tribuna 2499m
Txell, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12363026
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PicDeLaTribuna200216
_________________________________________________________________________________
"Aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc uns altres." Groucho Marx.
Així em plantejo la travessa que volem fer. La previsió meteorològica pel divendres és dolenta, amb nevades i vent. Per dissabte donen una finestra de bo entre migdia i el capvespre. Així les coses, si volem fer la ruta triada, haig de renunciar al meu principi de no sortir del cotxe quan ja fa mal temps. Haurem d'aguantar el que caigui fins el refugi i esperar que l'endemà també l'encertin.
La nevada és intensa, però la visibilitat és acceptable. Fins i tot hi ha una vella traça que s'endinsa, des de
La Peülla 1926m, cap a la
Vall de Gerber. Ens movem estoicament envoltats de blanc; blanc a terra, blanc al cel...
Passem a prop de l'Estanyola de Gerber cap a l'Estanyet de Gerber de Baix, a estones per la vella traça, a estones fent-ne una de nova. Com quan, després de travessar l'
Estany de Gerber, remuntem el curt però rost barranc que, en obrir-se, ens ofereix una primera imatge de l'objectiu del dia, ja ho tenim a prop.
Ara que l'hem vist, sembla que no hi arribem mai. Es fa pregar fins el darrer sospir. La coma per on hi pugem s'estreny fins que no podem fer ni una volta Maria. Acabem fent escaleta per treure el nas a l'esplanada on hi ha el
Refugi Mataró 2478m.
A part de la méteo, l'altre dubte era si hi trobaríem gent al refu. Per compensar les condicions ambientals, el refugi és tot nostre i ens hi acomodem en tota l'extensió de la paraula. Per anar lleugers no portem fogonet, així que "el més calent és a l'aigüera", en aquest cas en el sentit més literal. Berenem unes galetes de xocolata i ens fiquem dins del sac fins l'hora de sopar.
No hi ha gaire res a fer i res no convida a sortir a passejar. No para de nevar, fins i tot s'intensifica la precipitació. Nosaltres, ens precipitem de la llitera a taula per sopar. I aviat tornem a la llitera. A fora només sortirem a pixar i a corre-cuita cap a dins.
El dissabte segueix fil per randa el guió meteorològic previst. A les 10:00 fem un intent de sortir, però la visibilitat és quasi nul·la. Això, a més del vent i la neu. Ràpidament, tornem a entrar al refugi a esperar l'hora prevista.
A un quart de dotze -la previsió deia a les 12- els núvols comencen a esvair-se; ha deixat de nevar i, malgrat que el vent no deixa de bufar, la visibilitat és absoluta. Diu MeteoCat que això serà així fins a les 18:00
Ara o mai. Pleguem les mantes que ens abrigat aquesta darrera hora i deixem el refugi ben tancat i barrat. Baixem a la Vall i creuem el petit llac que hi ha als peus del refugi. El tou de neu nova és impressionant i ben aviat, a l'escalf del sol, comencen a caure les primeres purgues.
Obrir traça es converteix en una tasca feixuga i alhora una mica perillosa, pel pendent que hem de flanquejar fins arribar al
Coll d'Estanh Gelat 2588m. Algunes de les purgues escombren el nostre itinerari i no són precisament petites. Ens protegim anant d'un en un des de punts relativament segurs, bàsicament rocams al descobert. L'adrenalina ens deixa la gola ben eixuta.
Sense treure les pells, baixem a travessar l'
Estanh Gelat. A la sortida, remuntem una mica i anem buscant, amb l'ajut del GPS, el millor lloc per poder baixar al
Lac Major de Saboredo. Seguim lliscant amb les pells posades. El terreny tampoc dóna per a fer grans descensos i en qualsevol cas serien molt curts.
Creuem el Lac per la seva part més estreta i pugem els lloms que ens duran al
Refugi Saboredo 2299m on ens hi aturem a fer un mos i un merescut descans. El dia és radiant, el sol lluu acaloradament i les muntanyes es mostren esplèndides.
Mentre ens cruspim l'entrepà de pernil i formatge, xerrem amb els guardes què gaudeixen dels darrers moments de tranquil·litat. Estan esperant un nombrós grup de raquetaires i esquiadors que pugen a passar-hi la nit. Nosaltres, tocarem el dos. Descartada la pujada a La Bonaigua, per consell dels guardes, haurem de davallar la llarguíssima
Vall de Ruda.
El descens, ara sí sense pells, és penós. Una intractable crosta cobreix la neu pols que s'hi acumula a sota.. L'alternativa és anar seguint la traça de pujada que han obert els qui van al refugi. Tot i així, hem d'anar amb compte de no encastar-nos en cap arbre. Més avall, en trobar l'ampla pista, ja podem maniobrar amb comoditat i esquiar amb normalitat.
En arribar a La Gravera truquem un taxi que ens han referenciat al refu. Ens diu que no ens pot venir a buscar fins al cap de dues hores. Descartat, continuem baixant fins el poble de
Vaquèira. Des del Pont de Locampo que portem els esquís a l'esquena.
Els núvols es presenten puntuals a la cita marcada a l'agenda dels homes (o dones) del temps. Tan bon punt arribem al poble, cauen les primeres gotes. Impressionant com l'han clavat. Cerquem un taxi a Google i l'encertem a la primera. Aviat ens vénen a recollir per tornar-nos a La Peülla, ja negra nit.
Carreguem el cotxe sota la pluja i descasem satisfets d'haver pogut fer la travessa. Feia molt de temps que volíem anar a dormir al Mataró. Ara, queda pendent poder baixar per Cabanes, però això serà una altra història.
12 i 13 de febrer, 2016
Gerber - Saboredo - Vall de Ruda
Carmen, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12282649
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GerberSaboredo12I130216?authkey=Gv1sRgCP7_4IOq8orf4QE
.
