Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 30 d’octubre de 2017

Per camins impossibles.

Diuen que els arbres no et deixen veure el bosc. A vegades, el bosc no et deixa veure els camins. Això passa a les Muntanyetes. Des del Rebost, sembla impossible que s'hi pugui arribar.

Certament, la Tosa està molt vista. Cada any, quan hi ha neu, tard o d'hora hi faig una escapada. A peu, des del Refugi Rebost, també hi he anat; fent la Cavalls, o d'altres excursions. Aquesta vegada, però, la Tosa, més que l'objectiu, és l'excusa per a conèixer un nou itinerari.


Enfilem la carretera de Bagà a Coll de Pal, fins l'aparcament -hi deixem el cotxe- del Coll del Forn, força proper al Refugi Rebost. Però el refugi el deixem per al final. Prenem la pista fins a trobar una cruïlla i girem cap a la dreta i amunt. Aquesta pista la seguim fins el Mirador dels Orris.


Aqui, la pista principal fa un gran revolt de 180º, l'abandonem per seguir un trencant a Nord. És una pista menor que aviat ens fa perdre altura, fins que s'acaba a prop d'un torrent que ens caldrà creuar, ja per un corriol no gaire clar. Aquí hi trobarem senyals vermells que seguirem fins a nou avís.

És ara quan ens endinsem a l'espès bosc on s'amaga el camí impossible. Cap a l'W anem faldejant per sota de cingleres, per anar a cercar un pas. Seguirem els punts vermells.


Quan sortim del bosc i trobem un senyal vermell, una ratlla en comptes d'un punt, que ens envia més cap a l'W, és el moment d'abandonar aquests senyals vermells i girar a l'E, per sota d'unes baumes, per fer una marrada per un terreny molt malmès i incòmode de progressar.


Ens endinsem a les Muntanyetes. Guanyarem altura per terreny molt descompost i girarem novament a W per abandonar la canal central. Farem alguna grimpada molt fàcil per guanyar un terreny menys inestable i, més amunt, poder sortir a sota de l'antiga mina de manganès, fàcilment identificable per les seves restes.


A partir d'aquí s'acaba el patiment del no-camí. Trobem l'antic traçat de les vagonetes que transportaven el mineral en ziga-zaga i el seguim amb una recobrada comoditat. A la Cabana de la Mena, antiga residència dels miners, encetem una altra pista, per on s'emportaven el manganès cap al que avui coneixem com a Masella.


Aquesta pista, voltant pel Coll de la Vall, ens mena al Refugi Niu de l'Àliga 2520m i la Tosa d'Alp 2537m. És el moment de fer una pausa ben guanyada, a la balconada del refugi.

Per tornar, ho farem per l'itinerari que forma part de la Cavalls de Vent. Un sender molt còmode i clar que recorre el Serrat Gran fins la Collada de Comafloriu, on baixarem cap al bosc. Així fem cap al Refugi Rebost, ara sí.


Aquí també gaudim d'una balconada; aquesta, molt més àmplia i esplèndida. Ens entaulem a fer-hi un bon mos tot contemplant el Pedraforca, el Terrers i d'altres muntanyes.

Tips i complaguts, tornem al Coll del Forn quan el sol ja va de baixada.

28 d'octubre, 2017

Tosa d'Alp 2537m per les Muntanyetes

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20655426
https://photos.app.goo.gl/BiSsVoMiDtBDWpvE3
.

divendres, 20 d’octubre de 2017

"Són paisatges i colors, són pobles, cases i pedres, són històries i són anys, són els hòmens i les dones. Són sentiments, són amors..."

He quedat a Zaragoza. el dia del Pilar. Surto de l'AP7 seguint les indicacions cap a Zaragoza i l'estació de l'AVE. Travesso la ciutat sense perdre'm; a totes les cruïlles se segueix la info sense problemes. Felicitats a qui correspongui.

El Sistema Ibérico, allò que estudiàvem a l'escola, a cavall de les províncies de Soria i Zaragoza, té el seu sostre al cim del Moncayo, amb 2314m. Hi havia pujat fa molts anys, amb esquís, un hivern dels d'abans.

Ara, a mitjan octubre, anem amb màniga curta.


Des del poble de Tarazona, anem cap a San Martín de la Virgen del Moncayo, on prenem una carretera que, transformada en pista en bon estat en els seus darrers km, ens mena a l'aparcament de l'Hayedo. Hi ha força gent que fa aquest pont. I tots anem al mateix lloc.

Caminem cinc minuts fins el Santuario de la Virgen del Moncayo, tots els topònims porten el mateix cognom. Aquí hi trobarem el camí, absolutament imperdible, cap al cim. Pujarem 650 metres fins la carena, travessant el que queda de bosc i sortint al seu capdamunt per un camí serpentejant.


És un camí divers, còmode al principi i costerut i pedregós en algun tram; però es fa bé. Quan sortim del bosc, el vent ens alleugereix la insuportable calor atemporal.

Arribats a la carena, ja veiem el cim ben a prop. Un sender molt fressat i concorregut ens hi porta a ulls clucs. Al pic del Moncayo 2314m hi ha molts recers; ens axopluguem del vent en un d'ells, per menjar una mica, abans de continuar.



L'ascensió al Moncayo és molt curta -2h- i per allargar una mica més la jornada, ens estirem fins a la propera Peña Negrilla 2117m, passant pel Collado Pasalobos, fronterer entre Aragó i Castilla-León.


Per un corriol que acaba perdent-se entre el pedregam, pugem aquest cim i tornem al Collado. Per anar cap a l'aparcament, fent un tomb per la cara Nord del Moncayo, amb tendència Est, per un camí ben clar. Tanquem el cercle.


Dinem a una zona de pícnic, abans d'encarar els quasi 300km a la nostra propera destinació: Aliaga, on l'endemà farem una extensa i molt interessant visita al Parque Geológico de Aliaga i un dia després, a Molinos: l'espectacular i increïble Gruta de cristal

Bona combinació de muntanya i turisme pedagògic, sense obviar la part gastronòmica, és clar...

12 i 13 (i 14 i 15) d'octubre, 2017

Moncayo 2314m
Peña Negrilla 2117m

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20339806
https://photos.app.goo.gl/EOrCvQZP647KEcuB2
.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

On el Pirineu cau cap al mar.

Ascensió al Puig Neulós des del Pont de Requesens, a prop del poble empordanès de Cantallops.

Després d’un esplèndid esmorzar a Can Tomàs –a Cantallops- prenem la carretera cap al Castell de Requesens, que aviat es transforma en pista. Millor anar-hi amb un vehicle tot terreny, perquè la pista, tot i estar en molt bon estat, té uns guals força pronunciats; sobretot per arribar al llogaret de Requesens.



A la pista, hi trobareu una tanca que podreu passar deixant-la posteriorment tancada.

Quan arribem al Pont de Requesens, que mena al Castell, ja podem aparcar el cotxe. Aquí comencem l’excursió, pel camí que s’enfila cap a la Caseta del Canal i Requesens.


Anem seguint el track https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6882377
que presenta un parell o tres d’encigalades. La primera, passant pel mig de Requesens. L’alternativa, molt més lògica i cómoda, és no entrar-hi i prendre la pista que l’envolta pel Nord fins a trobar la desviació que ens interessa.


Anem trescant per una pista fins a trobar una desviació que puja fort al Coll Forcat. Aquest tram de camí, com una bona part de l’excursió, és força incòmode; està ben remogut, suposem que per senglars o altres bestioles.

Al Coll Forcat hi ha un pas barrat amb uns troncs; l’hem de passar i girar a la dreta immediatament. Pujarem per un corriol ple de vegetació. Nosaltres el trobem desbrossat.


Passem els Colls de Forcadell i de Pal i pugem al Roc dels Tres Termes 1129m, on fem una aturadeta per ganyipar una mica.

La calitja ens oculta les muntanyes del Sud; cap al Nord veiem el Canigó i la plana del Rosselló.


Ben a prop tenim el Puig Neulós 1257m; abans d’arribar-hi, passem pel Pou de Glaç que hi ha a sota mateix. S’hi accedeix des del Coll del Pou. En molt bon estat, és d’obligada visita.

Per un camí ben fressat, baixem cap al SE fins el Refugi i Pla de Tanyareda. Seguim el camí fins trobar un cartell que diu “Requesens 2h”. Prenem aquest camí que es transformarà en pista.


Fent cas omís de possibles dreceres, molt encigaladores i gens còmodes ni pràctiques, seguim la pista fins el Pantà de Requesens. Abans, podem visitar el Refugi i el Forn de Calç, ben a prop.

Aviat arribem on hem deixat el cotxe.

Recorregut poc interessant, tret del tram de carena entre el Roc dels Tres Termes i el Puig Neulós. Molta pista i en mal estat, que fa incòmoda la progressió en mols punts.


El millor, les vistes del cim cap al Nord i els tiberis a Can Tomàs, a Cantallops, i a La Cantina, a Requesens.

Per més excursions que provo de fer per terrenys de baixa muntanya, per variar, no li trobo el què. Molta vegetació i poca perspectiva. Com l’alta muntanya no hi ha res.

8 d’octubre, 2017

Roc dels Tres Termes 1129m
Puig Neulós 1257m

Josep Ma, Ramon(ot), Ramon(et).

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Venim del Nord, anem al Sud.

Volta pel Montsant, pujant pel Grau dels Barrots i baixant pel Grau de l'Espinós, havent anat fins al Toll de l'Ou.

La méteo ens allunya del Pirineu i ens porta cap a les muntanyes del Sud. La Serralada del Montsant és un pou d'infinites excursions, i dels llocs més desconeguts pels habituals del Pirineu. 


Feta una prospecció pel Wikiloc, ens fixem en aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8545746 per desnivell i horari. Fora de la Serra Major, desconeixem la part més al Nord d'aquest recorregut. El Toll de l'Ou ens sembla un bon reclam. 

Esmorzem a l'únic bar (Bar L'Únic) de La Morera del Montsant. Tenen un horari estrany, tanquen a les 13:00 Com que no fan dinars, un cop ha esmorzat tothom, ja pleguen. 


A l'aparcament, coincidim amb un grup nombrós que s'abillen per anar a una Ferrada que hi ha per la zona. Nosaltres, iniciem l'excursió pel camí de la Serra Major cap al Grau dels Barrots. 

Arribats al Grau -ben indicat, com tots els itineraris de la Serra- ens endinsem entre les seves estretors fins que hi trobem les clàvies per on ens haurem d'enfilar. És un tram vertical, però sense dificultat, fora del primer esglaó, una mica alt. 



Superat aquest primer pas, caminem per una zona descomposta fins que hem de girar 180º a l'esquerra i reptar a la gatzoneta per sortir de la bauma. 

Novament a l'esquerra, travessem un bloc encastat, també per unes clavilles, i ja reprenem la marxa per un corriol. Arribem al Balcó del Priorat. 


A partir d'aquí , ja seguim els camins tot xino-xano. A cada cruïlla, mirem el GPS i ens anem dirigint cap al nostre desconegut objectiu. 

Quan prenem la desviació cap al Barranc de les Falles, comencem a perdre altitud i a endinsar-nos en zona boscosa. Totalment enclotats, no veiem res de res i anem seguint d'esma el camí que, sense cap mena d'interès, ens menarà a creuar el Barranc de l'Aixaragall i al camí del Toll de l'Ou. 


Quan tenim el Toll a la vista, el veiem del tot sec i decidim que no val la pena baixar-hi perquè després hem de tornar enrere. Un parell de fotos i un mos i cap amunt. 

Hem de tornar a pujar a la Serra Major. Ara, però, ho farem pel camí lògic -un GR-, còmode i obert que ens retorna a la part alta. 


Fet aquest tram, cal destacar l'absoluta inutilitat del recorregut pel Barranc de les Falles i RECOMANAR l'accés al Toll de l'Ou per aquest GR, seguint aquesta part del track a la inversa. També està indicat sobre el terreny. 

Aviat, prenem la desviació cap a La Morera i el Grau de l'Espinós, per on baixarem caminant sense problemes. 


Tot just arribem al poble, cauen les primeres gotes d'una llarga i intensa pluja. Ens en lliurem pels pèls.

30 de setembre, 2017

Montsant, Toll de l'Ou pel Grau dels Barrots.

Carmen, Ramon.

.

dijous, 28 de setembre de 2017

Senda de Camille (sense trepitjar carreteres)

Fa uns anys vaig plantejar-me fer aquesta travessa, però era el mes de novembre i alguns refus ja estaven tancats. A més, la méteo del moment era força dolenta. Ara, encara en temporada, aprofito la darrera setmana en què obren tots els refugis. La méteo, no pinta del tot malament. 

Travessa circular de La Senda de Camille, del 21 al 26 de setembre, 2017 

97,7km +5768m / -5784m (dades Base Camp) 

Comencem la travessa al Ref. de Lizara, on hi arribem a dormir el dia abans, per començar fresquets, sense la pallissa de cotxe. 


Fem el recorregut en sentit antihorari, seguint les etapes previstes per l'Organització. No obstant, amb el criteri -particular- que caminar per pistes i carreteres no ens aporta res d'interessant, ens estalviem tant com podem aquests trams. Concretament, abans i després de Le Lauzart i entre Guarrinza (variant Linza-Oza) i Gabardito. 


La senyalització, amb colors verd i groc, és força present en territori aragonès. En canvi, en territori francès, són escasses o inexistents. 

Nosaltres, disposàvem d'un track en un dispositiu mòbil, no al GPS de muntanya que portàvem per enregistrar el recorregut. Això, va ser d'enorme ajuda en la segona etapa (Somport - Arlet, territori francès), ja que va estar plovent a bots i barrals durant cinc hores seguides. Era impossible mirar mapa i brúixola, i no hi ha cap marca de la travessa. Així i tot, ens vam despistar un parell de vegades. 



Quant a la lògica de les etapes, clarament, les Lizara - Somport / Somport - Arlet estan molt forçades, ja que un cop a l'Ibon d'Estanés no caldria anar i tornar de Somport. 

De l'Ibon d'Estanés, la lògica ens porta directament al Refugi d'Arlet passant pel Pas de l'Echelle i per Espelunguère. Per tant, l'etapa lògica seria Lizara - Arlet. Potser volien donar "vidilla" a l'Alberg de Somport, que, tot s'ha de dir, el porta una gent molt amable. 


Tot seguit, relacionem les dades de les etapes amb els desnivells d'ascens i descens extrets del GPS amb el programa Base Camp, que no quadra mai amb el Wikiloc. Els km sí que quadren. Els horaris són amb parades incloses. 

LIZARA - SOMPORT (Cobertura i dades + wifi ) 
6h15' 17,3km +1126m / -1039m 


SOMPORT - ARLET (Cobertura i dades -feble- a 10 minuts del refugi) (no hi ha dutxa i el WC no disposa de paper higiènic) 
7h05' 19km +1283m / -929m 
En un dels despistes, anem fins l'aparcament de Sansanet, des d'on, seguint les indicacions del Tour de l'Aspe, tornem al nostre camí. 


ARLET - LE LAUZART (LESCUN) (Cobertura i dades mòbils) 
4h50' 14,1km +374m / -1269m 
Un cop passada la Fontaine de Lamatché, al cap d'uns 2'5km, la pista per la que baixem arriba a un aparcament. Per davant tenim uns sis o set km de carretera asfaltada fins el Càmping Le Lauzart. En aquest aparcament, trobem una gent que ens porten en cotxe fins el càmping. 


LE LAUZART - LINZA (Sense cobertura ni wifi) 
3h55' 11km +971m / -811m 
Des del càmping fins el Pont de Lamary hi ha set km de carretera i pista. Els gestors de Le Lauzart faciliten el transport amb cotxe fins a Lamary (20€). 
A partir del Coll de Petretxema recuperem la senyalització verda i groga de la Camille. 


LINZA - GUARRINZA-LA MINA (prop d'OZA) 
4h10' 12km +798m / -921m 
REF. GABARDITO (Cobertura i dades -feble- al costat del refugi) 
Desestimem l'etapa regular per la carretera (5km) a Zuriza i pista fins a Taxeras. Optem per la variant cap a Selva de Oza pel Paso de Anzotiello. Des de Guarrinza-La Mina fins a Selva de Oza, també hi ha uns quants km de pista i carretera. Des del Refugi de Linza, amb el seu telèfon (via satèl·lit), truquem un taxi (Daniel 656437758) perquè ens vingui a recollir a Guarrinza i ens porti -ja que hi som- fins a Gabardito (40€). 


GABARDITO - LIZARA (Cobertura i dades -feble- a 15 minuts del refugi) 
3h15' 9,5km +723m / -575m 



I fins aquí les notícies. 
Así son las cosas y así se las hemos contado...

Del 20 al 26 de setembre, 2017

Travessa Senda de Camille

Manolo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19940060
https://photos.app.goo.gl/nehZRnR6tV0N3c272
https://photos.app.goo.gl/fkGfdcnTC88WBMJJ2
.

dimarts, 19 de setembre de 2017

Per les muntanyes d'en Messner

Amb tants anys com porto anant a la muntanya, mai no havia estat a les Dolomites. Al primer intent, no va poder ser. Al segon, malgrat els elements, s'ha complert el somni.


Travessa de l'Alta Via 2, a les Dolomites, de Nord a Sud, de Bressanone/Brixen a Feltre. 

Bressanone/Brixen és una ciutat del SudTirol, també anomenat Alto Adige. Per arribar-hi, volem a Milano i prenem un tren www.trenitalia.com fins aquesta població (amb transbordament a Verona). 


De Bressanone prenem, a la mateixa estació, el bus de la línia 321 fins el Cabinovia http://www.plose.org/it/prezzi-orari-dapertura.html (telecabina) que ens menarà a Valcroce/Kreuztal. Aquí comencem l'AV2. Si disposeu de més temps i bona méteo, podeu començar a Brixen mateix. 

La ruta està ben senyalitzada amb el genèric núm 2 dins d'un triangle, i amb la senyalitzacio blanca i vermella i numeració dels itineraris parcials que generen l'AV2. 


Hem fet servir la guia "Trekking in the Dolomites" de l'Editorial Cicerone (els horaris són relatius i a nosaltres no sempre ens han quadrat, per més o per menys). 

La cartografia que cobreix la travessa és la Tabacco, amb els següents mapes: 
Núm 30 etapes 1 a la 3 
Núm 07 etapes 3 a la 5 
Núm 15 etapes 6 a la 7 
Núm 22 etapes 8 a la 12 
Núm 23 etapes 12 a la 13 

Nosaltres, fent servir mitjans mecànics -bus, cotxe i telecabines- hem escurçat la travessa i l'hem fet en 10 etapes. Els trams de transició, al track, surten com línies rectes, on no s'ha enregistrat el recorregut per carretera o telecabina. 


Altrament, també hi pot haver trams enregistrats poc clars degut a la proximitat de parets i/o boscos i la distorsió que això provoca en la captació del senyal dels satèl·lits. 


En general, el recorregut no presenta dificultat tècnica, ni cal portar cap material específic; no obstant, això sempre és subjectiu. Hi ha etapes amb trams equipats amb cables i esglaons -tipus ferrada- que requereixen certa determinació i no tenir por a les altures. Així com algun recorregut (etapa 10) on el corriol és força i llargament exposat. 
La méteo també hi juga el seu paper, òbviament, en aquests trams més exigents. La info dels guardes serà una bona eina de mesura abans d'iniciar cada etapa. 

Horaris: 

Etapa 1: Funivia de Plose (Brixen-St. Andrea) - Valcroce 
Valcroce - PloseHutte - Passo Rodella - Forcella di Putia - Rif. Genova 5h45' 


Etapa 2: Rif. Genova - Kreuzjoch - Forcella della Roa - Forcella di Sielles - Rif. Puez 
5h 

Etapa 3: Rif. Puez - Forcella di Ciampai - Passo Crespeina - Passo Gardena - Rif. 
Pisciadu 4h40' 


Etapa 4: Rif. Pisciadu - Rif. Boe - Forcella i Rif. Pordoi - Funivia Pordoi 3h30' 
Transició amb el Funivia 
Passo Pordoi - Rif. Fredarola (dinar) - Rif. Viel del Pan - Rif. Castiglioni 3h15' 


Dia de descans que aprofitem per pujar amb el Funivia de la Marmolada a la Punta Rocca http://www.funiviemarmolada.com/orari-e-prezzi-estivi (surt des de Malga Ciapela). A part de les vistes de la Punta Penia i la glacera de la Marmolada, és molt interessant visitar les excavacions fetes per l'exèrcit italià i austriac a la propera Punta Serauta, per defensar aquesta posició a la Primera Guerra Mundial. 



Per anar del Rif. Castiglioni a Malga Ciapela, hi ha un bus que funciona fins el darrer cap de setmana d'agost. A falta d'aquest servei, el Rif. Castiglioni ofereix el transport amb cotxe per 10€/pax i trajecte. També es pot provar de fer autoestop. 

Etapa 5: Rif. Castiglioni - transició amb cotxe - Malga Ciapela 
Malga Ciapela - Forca Rossa - Rif. Fuciade 4h15' 


Etapa 6: Rif. Fuciade - transició amb cotxe i Funivia al Col Margherita (El Rif. Fuciade us facilitarà, de franc, el transport fins el Funivia de Col Margherita). 
Col Margherita - Forcella di Pradazzo - Passo Valles - Forcella Venegia - 
Passo di Venegiota - Rif. Mulaz 4h30' 


La forta i ininterrompuda pluja, ens manté tancats al refugi Mulaz tot un dia, L'endemà, tot i el mal temps inicial, decidim sortir i enllaçar dues etapes per recuperar el dia a dia previst. El tram Rosetta - Treviso, el fem per una variant més fàcil i ràpida. 

Etapa 7: Rif. Mulaz - Forcella Margherita - Passo delle Farangole - Rif. Rosetta 3h45' 
(dinar) 
Rif. Rosetta - Passo di Pradidali Basso - Passo Fradusta - Passo delle Lede - 
Bivacco Minazio - Rif. Treviso 4h30' 



Etapa 8: Rif. Treviso - Cant del Gal - ctra. SS347 - Rif. Passo Cereda 2h30' 
(aquesta etapa va ser així per la forta pluja, que va impedir que anéssim per la 
Forcella d'Oltro. Vam intentar, sense éxit, agafar taxi o bus) 

Etapa 9: Rif. Passo Cereda - Pala Verda - Passo o Forcella Comedon (3h30') - Bivacco 
Feltre-Bodo - Col dei Bechi - Passo de Mura - Rif. Boz 6h45' 



Les dues darreres etapes també les ajuntem, donat el curt tram de Dal Piaz a Croce d'Aune. 

Etapa 10: Rif. Boz - Passo di Finestra - Scarnion - Passo Pietena - Passo delle Vette 
Grandi - Rif. dal Piaz (5h) (dinar) - Albergo Croce d'Aune 6h30' 



Des de Croce d'Aune, es pot baixar caminant fins a Feltre (unes 2h30'). 

A Croce d'Aune -al davant mateix de l'Albergo Croce d'Aune- surt, a les 07:10, un bus que ens durà, fent transbordament a Pedavena, a Feltre. De Feltre, tren a Milano (transbordament a Pàdova).  

Travessa trencacames i força exigent, però amb un altíssim interès muntanyenc i paisatgístic.

De l'1 al 17 de setembre, 2017

Alta Via 2 Dolomites


Carmen, Ramon.


https://photos.app.goo.gl/MsByCeMMdp8Ddq812
https://photos.app.goo.gl/EO24x52BoB2TYtAA2
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19773970
.