Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 30 de març del 2017

No bufa el vent a Núria - Ull de Ter

Dues sortides amb increïbles condicions de bona méteo -sense un bri de vent- i bona neu, a la zona de Núria i Ull de Ter. 

15 de març, 2017

Sortim de l'aparcament superior de l'estació de Vallter. Aquest nom comercial, malauradament, ha acabat substituint el nom de lloc original: Ull de Ter; o sia, on neix el Ter. Estaria bé tenir-ho en compte per no acabar de perdre'l. Una cosa és anar a esquiar a les pistes de Vallter, i una altra de ben diferent, és fer muntanya a Ull de Ter.

Nosaltres farem un tomb per les muntanyes que tanquen el Circ d'Ull de Ter.


Amb el Sol a ple rendiment, remuntem el Torrent de la Portella fins la mateixa Portella de Mentet. Volem fer el Pic de la Dona, però no pas per la carena. Fem un curt descens cap al Nord, per la Coma de la Portella. Aviat tornem a posar pells per prendre direcció W, a remuntar la coma que penja del cim.


Quan el rost ens escup, anem a cercar la carena per acabar d'assolir el primer objectiu. Pic de la Dona 2704m. Com que és dimecres, no hi ha cap altra ànima, cosa inèdita si fos cap de setmana.


Ara baixem, en una bona davallada, cap a la Coma de Bacivers. Tornem a posar pells i entrem al Circ de Bacivers per aconseguir el Pic de Bacivers 2845m on hi trobem tres ànimes que avui tampoc no treballen: dos nois i un gos. Els demanem que ens facin una foto i el gos fuig d'estudi.


No ens cal treure pells per seguir el llom cap al Coll de Bacivers i continuar amb esquís per l'aresta Nord del Bastiments. El pendent es va redreçant, però amb les ganivetes podem mantenir-nos-hi tot fent curtes ziga-zagues. Arribem al Bastiments 2881-2883m.



Ara toca la recompensa: el descens. Gaudim del cim i les seves vistes i ens abillem per tancar el cercle. Ens llancem per la pala SE sense ningú que ens faci nosa. No arribem al Coll de la Marrana, perquè ens cal anar a cercar les pistes per tornar al cotxe. Per la primera canal que podem, ens deixem anar i no hem de remar ni un metre.

Just premi als esforços del dia.

Pic de la Dona 2704m
Pic de Bacivers 2845m
Bastiments 2881-2883m

Jordi, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16853252
https://goo.gl/photos/XZB3jidpkHUsZD8n6
https://goo.gl/photos/HruUQYPuJ5AgBhMY7
_________________________________________________________________________________

11 de març, 2017

Esmorzem al bar de sobre de l'estació de Queralbs. Així, ja agafem el Cremallera amb el dipòsit ple i a punt per encarar la jornada.

El dia promet i això es tradueix en una forta afluència de personal a Núria. Per sort, la majoria es queden a les pistes o al voltant del Santuari. Nosaltres fugim de la massa, tot i que triem la ruta més transitada de la Vall; però, com que els més matiners ja han passat, no hi coincidim.


Enfilem la Vall del Finestrelles per abandonar-la ben aviat cap al SW, anant a buscar la Coma de l'Embut. Acompanyats d'un bon sol, anem guanyant metres tranquil·lament per una neu força còmoda per progressar-hi.


Més amunt, però, canvien les tornes: trobem una neu humida que forma els odiosos pans. En funció del tipus de pells que portem, uns tenen més sort que els altres. Quan torna a canviar la neu, endurint-se, ens alliberem del problema.


Ara, ja som més colla. Ens hem anat agrupant com més ens anem apropant al cim. Com sempre, hi ha de tot: esquís, raquetes i grampons. Els antics pluviòmetres ja queden ben avall, senyal que ja no trigarem gaire a albirar el pic. Deu minuts li dic a una "raquetaire" impacient que ho pregunta.


I arriba el moment. Traiem el nas per damunt de la darrera corba de nivell i ja veiem la gentada que l'envolta. Fem les darreres passes i assolim el Puigmal 2910m que avui ens acull absolutament encalmat. Si hi hagués cap arbre, no se'n mouria ni una fulla. S'hi està increïblement bé.

En gaudim una estona, però no ens encantem massa perquè encara ens queda feina a  fer. Pleguem les pells i continuem la ruta. Baixem cap al N fins on els esquís deixen de lliscar, la Collada d'Er segons el mapa de l'Alpina. El del Cartogràfic el situa més enllà.


Abans o després, doncs, segons el mapa, trepitgem el Petit Pic de Segre 2812m, ja una altra vegada amb pells de foca. La xafogor es deixa notar i suant la cansalada seguim la carena, que va girant cap al NE, i fem el darrer pendent fins el Pic de Segre 2848m.


Aquí estem absolutament sols. Com que no és el més alt de la zona, els col·leccionistes no s'hi acosten. Valorem les diferents opcions de descens i triem en funció de l'orientació i de la insolació. Seguirem les busques del rellotge per davallar, per neu força transformada, cap al NE - E - S fins a retrobar la Coma de l'Embut.


Ara ens interessa no perdre gaire altura per poder fer el descens final cap a Núria. Així, fem un llarg flanqueig per a situar-nos al Pla de l'Ortiga i el Collet Verd. Amb una neu ja molt malmesa per la calor, baixem, amb la major dignitat possible, a creuar un pontet sobre el Finestrelles i acabem d'arribar a Núria.


No ens cal esperar gens per agafar el Cremallera; ha estat arribar i moldre. Baixem igual d'atapeïts que al matí, o potser més i tot. El dia ho ha posat fàcil.

Puigmal 2910m
Petit Pic de Segre 2812m
Pic de Segre 2848m

Carmen, Txell, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16743723
https://goo.gl/photos/of8NmgH4fXs1LVz99
.

dilluns, 6 de març del 2017

Aprofitant l'avinentesa

Com ja és tradició, fins la previsió de divendres o dissabte -en aquest cas, dissabte- no decideixo cap on tiraré.

Hem passat de nevades a núvols; això sí, amb molt de vent. A quarts de deu de la nit m'arriba una proposta que em faria matinar més del que jo vull, i que és en una zona teòricament més ventosa. Així doncs, vaig a la meva i cap on no sempre hi ha tanta neu com ara.


Les generoses nevades de divendres-dissabte han deixat la muntanya al punt. El Pedraforca està impressionant i la cara Sud del Cadí, blanca com poques vegades.

Jo, però, vaig una mica més al Sud encara: a la Serra d'Ensija. Quan arribo a la Pleta de la Vila, l'aparcament ja està ben ple i deixo el cotxe darrere la filera dels estacionats a la mateixa carretera.


Camino dos minuts i em poso els esquís. Hi ha una invasió de "raquetaires" que han deixat una bona traça. Faig el tram de pista fins la Font Freda i ja prenc el camí cap al Refugi d'Ensija. El bosc presenta un aspecte ben nadalenc, amb les branques dels arbres vençudes pel pes de la neu que s'hi repenja. De postal.

El vent bufa de valent, però dins del bosc estic ben arrecerat. Com que pujo tard, ja em creuo amb gent que baixa; tots ben abrigadets. Un esquiador em fa saber que m'espera un bon regal a la davallada.


Vaig guanyant metres, a voltes forçant l'empremta de les raquetes, més costeruda, amb l'ajut de les alces curtes. El recorregut pel bosc és bastant obligat quant a possibles variants. Només quan en surts pots triar el camí.

El dia es manté serè i lluminós, només inquietat per l'oratge. Quan ja albiro la Serra i el Refugi d'Ensija, tot ben emblanquinat, veig, també, la gentada que s'hi aplega. Tothom fa la mateixa ruta. Llàstima que el refu, avui, és tancat.


M'aixoplugo a les seves parets a posar-me jaqueta i guants per encarar en condicions el darrer tram de l'ascensió, molt més exposada a la gisca.

Les bones condicions de la neu fan molt plàcida la pujada. Arribo al Cap de la Gallina Pelada 2321m en un moment en què no hi ha ningú. M'hi estic el temps imprescindible per treure pells i fer-hi la foto de cim. I cap avall, que fa baixada.


I la baixada fins el refu és de pel·lícula; quina neu !!!!

Torno a posar pells per la curta remuntada per marxar del refugi. Com que el dia encara dóna per molt, m'animo a fer via -obrint traça per on no hi ha passat ningú- fins el cim de la Creu de Ferro 2298m, on només hi ha tres ànimes raqueteres que han pujat per Les Llobateres. Els demano si hi podria baixar esquiant i em diuen que no. Doncs no farem experiments.


Inicio un nou descens, que ho serà de flanqueig cap a trobar el camí de la Font Freda. Faig un petit repunt amb pells fins una perxa nivològica, des d'on em disposo a començar l'esquiada fins el cotxe. La neu segueix en molt bones condicions, de pur gaudi, i només quan arribo a la part del corriol haig de fer atenció per no menjar-me cap arbre.

Una jornada tan bona com inesperada.

5 de març, 2017

Cap de la Gallina Pelada 2321m
Creu de Ferro 2298m

Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16664301
https://goo.gl/photos/2idvKKRk5cuAj7x48
.

dimecres, 1 de març del 2017

Prohibit el despertador

De camí cap al nostre modest objectiu sabatí, perquè no hem volgut matinar, rebem un whats que ens alerta de la manca de neu a la sortida de Llessuí.

No cal anar a l'era a buscar la pols.

L'hora tardana ens encamina a no allunyar-nos de la ruta cap al Gerdar. Portainé ens sembla l'opció més raonable per estirar les cames i justificar l'esmorzar.


La méteo ha animat molts pixapins a abandonar casa seva. Molt abans d'arribar a l'entorn de l'Estació, ja hi ha una llarga filera de cotxes aparcats, ocupant un dels carrils de circulació. Com que ja hi ha gent que baixa, ens aventurem a pujar fins la zona de la cota 2000.

L'aposta ens surt bé i aparquem a dalt de tot. A les dues de la tarda ens posem en marxa, enmig de la "marabunta" que envaeix tot l'espai vital de la zona.



Aviat, però, ens en podem desempallegar i començar a gaudir de la jornada. Xino-xano anem fent metres i ens plantem al cim de la Torreta de L'Orri 2438m. Arrecerats a l'edifici del repetidor, no veiem ni sentim ningú. En la temporal tranquil·litat, mengem, pixem i em faig un trau al cap, per aquest ordre. Feta la primera -i definitiva- cura, ens disposem a gaudir d'un plaent descens.

Fet un cafè a Llavorsí, arribem al punt d'encontre, el Refugi del Gerdar.

Anem trobant-nos amb la gent; menys amb la que ha escampat per sorpresa. Saludem, també, els guardes i ens hi acomodem. I ens posem al dia, del dia i de la vida.

La Lara ens dóna la info del que volem fer l'endemà, i ens regala el paladar amb un exquisit sopar. Com sempre, vaja.


Després de l'esmorzar -del diumenge- ens repartim en funció dels diversos propòsits. Passat l'aparcament de La Peülla, entre els kms 49 i 48, hi trobem un espai perfecte per encabir els dos cotxes amb què anem. Just on comença l'excursió.

Ens sorprèn el vent que hi bufa. La proximitat de la Bonaigua es fa notar. Abrigadets, doncs, preparem l'equip i ens posem en marxa cap al Muntanyó d'Àrreu.


Avui, sorprenentment, estem sols. Ens enfilem cap al Nord a cercar l'entrada de la vall que ens menarà, per damunt de la Bassa de Boscàs i per sota del Tuc de la Cigalera, a la base del Muntanyó.

Ja fa estona que hem alleugerit l'abrigall i ara suem la cansalada al forn blanc de la coma per on progressem. I més que suarem quan assolim el rost final, abans del cim. La primera capa de neu s'ha estovat i ens fa relliscar per la neu dura que s'hi amaga. Ganivetes i amunt.


Arribem a la carena i hi deixem els esquís. Una curta caminada ens condueix a l'estret i allargassat cim del Muntanyó d'Àrreu 2630m. Gaudim del sol i d'una increïble panoràmica a 360º. Ens perdem per muntanyes conegudes i d'altres no tant. A saber on i què albirem...


Una neu transformada al punt, ens obsequia un descens de somni en què fruïm al màxim.

25 i 26 de febrer, 2017

Torreta de L'Orri 2438m
Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16581149

Muntanyó d'Àrreu 2630m
Carmen, Graugés, Txell, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16581193

https://goo.gl/photos/PyKDNCWPkoH1qTNH8
.