Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 30 d’octubre del 2017

Per camins impossibles.

Diuen que els arbres no et deixen veure el bosc. A vegades, el bosc no et deixa veure els camins. Això passa a les Muntanyetes. Des del Rebost, sembla impossible que s'hi pugui arribar.

Certament, la Tosa està molt vista. Cada any, quan hi ha neu, tard o d'hora hi faig una escapada. A peu, des del Refugi Rebost, també hi he anat; fent la Cavalls, o d'altres excursions. Aquesta vegada, però, la Tosa, més que l'objectiu, és l'excusa per a conèixer un nou itinerari.


Enfilem la carretera de Bagà a Coll de Pal, fins l'aparcament -hi deixem el cotxe- del Coll del Forn, força proper al Refugi Rebost. Però el refugi el deixem per al final. Prenem la pista fins a trobar una cruïlla i girem cap a la dreta i amunt. Aquesta pista la seguim fins el Mirador dels Orris.


Aqui, la pista principal fa un gran revolt de 180º, l'abandonem per seguir un trencant a Nord. És una pista menor que aviat ens fa perdre altura, fins que s'acaba a prop d'un torrent que ens caldrà creuar, ja per un corriol no gaire clar. Aquí hi trobarem senyals vermells que seguirem fins a nou avís.

És ara quan ens endinsem a l'espès bosc on s'amaga el camí impossible. Cap a l'W anem faldejant per sota de cingleres, per anar a cercar un pas. Seguirem els punts vermells.


Quan sortim del bosc i trobem un senyal vermell, una ratlla en comptes d'un punt, que ens envia més cap a l'W, és el moment d'abandonar aquests senyals vermells i girar a l'E, per sota d'unes baumes, per fer una marrada per un terreny molt malmès i incòmode de progressar.


Ens endinsem a les Muntanyetes. Guanyarem altura per terreny molt descompost i girarem novament a W per abandonar la canal central. Farem alguna grimpada molt fàcil per guanyar un terreny menys inestable i, més amunt, poder sortir a sota de l'antiga mina de manganès, fàcilment identificable per les seves restes.


A partir d'aquí s'acaba el patiment del no-camí. Trobem l'antic traçat de les vagonetes que transportaven el mineral en ziga-zaga i el seguim amb una recobrada comoditat. A la Cabana de la Mena, antiga residència dels miners, encetem una altra pista, per on s'emportaven el manganès cap al que avui coneixem com a Masella.


Aquesta pista, voltant pel Coll de la Vall, ens mena al Refugi Niu de l'Àliga 2520m i la Tosa d'Alp 2537m. És el moment de fer una pausa ben guanyada, a la balconada del refugi.

Per tornar, ho farem per l'itinerari que forma part de la Cavalls de Vent. Un sender molt còmode i clar que recorre el Serrat Gran fins la Collada de Comafloriu, on baixarem cap al bosc. Així fem cap al Refugi Rebost, ara sí.


Aquí també gaudim d'una balconada; aquesta, molt més àmplia i esplèndida. Ens entaulem a fer-hi un bon mos tot contemplant el Pedraforca, el Terrers i d'altres muntanyes.

Tips i complaguts, tornem al Coll del Forn quan el sol ja va de baixada.

28 d'octubre, 2017

Tosa d'Alp 2537m per les Muntanyetes

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20655426
https://photos.app.goo.gl/BiSsVoMiDtBDWpvE3
.