Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 12 de febrer de 2018

El mal temps, és de la marca Rexona...??

Fer plans, a mig o llarg termini, a muntanya, sempre és arriscat. La méteo, sempre té la darrera paraula.  Malgrat això, no sempre és fàcil coincidir amb tothom i les ocasions s'han d'aprofitar.

Després d'una baixa d'última hora, per grip, som cinc voluntariosos per fer una combinada de raquetes i esquís de muntanya. El lloc escollit, és desconegut per a tots i això l'hi dóna un valor afegit.


Ens trobem a Coll de Nargó per a fer un primer àpat de germanor i encarar l'aproximació al refugi amb les condicions necessàries. La cambrera del Betriu, moldava, ja ens dóna les primeres alegries de la jornada.

Trobem els dos llocs que ens calen a l'aparcament de Rubió. La neu és present des de molt avall, per les intenses nevades de la setmana passada. Això, afavoreix que ens calcem raquetes i esquís a peu de cotxe.


El camí al Refugi de Comes de Rubió, és una pista molt còmoda, apta per a tots els públics. Per això hi ha una gran afluència de gent, passejants sobretot. Pel mateix motiu, la traça es manté ben oberta en tot el recorregut.



Hi arribem amb un fort vent de cara, que ens refreda d'allò més. L'entrada al refugi ens provoca una agradable sensació d'alleujament. L'estufa, a ple rendiment, proporciona un caliu molt acollidor. Ja no en sortirem en el que resta de dia.


En Paco, el guarda, ens fa l'estada molt agraïda. És un guarda dels d'abans, muntanyenc, coneixedor del medi, sol·lícit, molt amable... No com els "pencos" que hi ha en alguns refugis, que van de perdonavides pel món.

Com que només som onze hostes, podem agafar més d'una manta per cap. Dormim com angelets.


L'endemà es desperta rúfol i ventós. També neva, fort a estones. No convida gaire a fer cap intent d'ascensió. Tots els grups coincidim en això. De mica en mica, el refugi es va buidant. Nosaltres, abans de marxar cap avall, aprofitem per fer una pràctica d'ARVA.


Alhora, arriben els primers visitants del diumenge. Ens acomiadem d'en Paco i ens emplacem a una nova estada en aquest refugi. L'indret, el propi refugi i el seu guarda s'ho valen, per mèrit propi.


Davallem el Barranc de les Comes de Rubió fins el poble. No és que ens hàgim guanyat el dinar, però bé que s'ha de fer per la vida. La Fonda Cadí, de Ponts, és un clàssic d'aquesta ruta i tots estem d'acord en que, les tradicions, s'han de conservar.

10 i 11 de febrer, 2018

Comes de Rubió

Jordi, Josep Ma, Manolo, Ramon(ot), Ramon(et).

https://photos.app.goo.gl/VD1jDPUccsi9TtP43
.