Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 26 de març del 2018

Sota la neu, damunt la neu.


Tot just prenem la desviació d'Espot, cauen les primeres gotes. No ens sorprèn perquè anàvem avisats. Quan el taxi ens deixa a la cruïlla de Prat Pierró, les gotes ja són flocs.

Prenem la pista del Refugi Josep Ma. Blanc sota una intensa nevada. Protegim la motxilla i nosaltres l'entomem sense Goretex perquè ens fa passar calor.


De sobte, la pista s'acaba. De seguida, però, ens adonem que som davant de la boca Nord del túnel per on discorre. Ens descalcem els esquís i el creuem amb cura de no relliscar pel gel que arrebossa el terra.


Arribem al punt on coincidim amb el GR que puja directament d'Espot. Un cartell ens avisa que encara ens queda una hora i mitja. Clavat. El refugi es fa pregar; fins que no passem la  Collada des Feixetes i baixem a l'Estany Tort de Peguera, no veiem el Josep Ma. Blanc.


En Guillem, un dels guardes, ens fa l'acollida i ens mena a les places de l'habitació núm 4. Hi estarem amples.

Acabem de passar la tarda prop de la llar de foc, mentre fora es desferma una forta nevada. Que bé que es veu a través del finestral.


A taula i al llit, al primer crit. Ens asseiem amb dos grupets, de tres i de dos, i ens expliquem les nostres aventures mentre sopem.

L'endemà fa més bo, tot i els núvols que s'acumulen cap a l'W, just on ens dirigim, cap al Coll de la Valleta Seca, passant pels Estanys de la Cabana i de Riu.


Un parell de catalans (l'altre grupet era de Madrizzz) ens obren la traça; els estem profundament agraïts. Fem tot el recorregut plegats. Són de la vella escola 👌👍

Un cop al Coll, desestimem l'ascensió al Pic de Monestero per la méteo (fred + vent). Iniciem el descens per la canal de l'esquerra, que presenta un fort pendent uniforme i amb molt bona neu. Un cop fora de la canal, ens llancem pel marge dret de la Valleta Seca, que sembla més segur quant a les allaus.


Això ens obliga a fer una curta remuntada abans de continuar el llarg descens, sempre amb una neu excel·lent. Cal mantenir-nos, tant com es pugui, enganxats a sota dels Encantats per no caure a la temptació d'anar pel fons de la vall, cosa que ens deixaria entrampats.


Finalment, canviem de direcció per baixar, ara sí, al fons de la vall, a trobar el Refugi Mallafré. Una ullada de sol ens convida a aturar-nos a fer un mos al costat mateix del refugi, que està tancat.

Només ens quedarà remuntar fins l'Estany de St. Maurici i esperar que arribi el taxi que ens tornarà a Espot.

17 i 18 de març, 2018

Ref. Josep Ma. Blanc - St. Maurici

Carmen, Ramon.

.

dilluns, 5 de març del 2018

Kikiriki...

Mentre jo vaig fent el ronso (mandrejant el matí del dissabte), la Txell i en Ximo, més valents i motivats, pugen als Altars...

Ep !!!! Pareu màquines !!!! Carinyo, no és el que sembla 😈. Vull dir que pugen al Bony d'Altars, a l'antiga estació de Llessui, amb esquís.

Ens trobem a la tarda a l'alberg Les Estades on farem nit, perquè el Refugi Gall Fer és ple. Anem a fer un mos a Sort i a fer un tomb pel poble.


La pista que ens mena al Gall Fer està en bones condicions. Encara una mica gelada, s'hi circula bé. A la tornada serà un fangar...

Sortim del Refugi cap al SW i de seguida prenem una drecera boscosa pel Barranc de Lliudó, cap al SE. Ruta bastant llarga que discorre per una de les pistes de Nòrdic del Bosc de Virós, abans d'abandonar-la per agafar una pista secundària que planeja netament cap a l'E. 



Arribats a una obertura del terreny, iniciarem una col·lecció de ziga-zagues. Tenim la sort de trobar la traça oberta i anem guanyant metres amb comoditat, fins que la neu s'endureix i hem de posar ganivetes.



El darrer tram, l'obrim nosaltres. La traça d'esquí s'ha convertit en infanteria. Nosaltres seguim amb esquís. Les condicions de la neu, permeten apurar, no sense precaució, el recorregut fins la carena.

Un cop a dalt, només ens cal seguir-la un breu tram fins al cim de Lo Covil. Hi romanem el temps just per treure pells i fer quatre fotos. Havíem pensat en fer, també, el Pic de la Màniga, però una nuvolada, el vent i la carena un xic pelada, ens fa desistir-ne.


Així doncs, el descens, el fem amb la idea d'evitar el major tram possible de la pista planejadora. Anem buscant-nos la vida per una neu pols increïble, esquiant amb neu per sota dels genolls pel mig del bosc, prou espaiós per gaudir-ne.


Tot i així, no podem evitar remar 2 km (haig de portar els esquís a reparar i encerar) fins la pista principal, que ens permet llançar-nos a cor què vols cap al Refugi, amb una drecera inclosa, on arribem caminant els darrers 200 metres lineals, costa amunt.

L'oferta gastronòmica del Gall Fer no ens convenç. Anem cap a Sort, sobre segur, a Cal Pey. 

24 i 25 de febrer, 2018 

Lo Covil 2573m

Txell, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/lo-covil-22916291
https://photos.app.goo.gl/Jle774C0MmLCfxRj2
.