Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.
(Per veure tots els continguts i sentir-ne la banda sonora, és millor obrir el Blog amb l'iExplorer)


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 26 de març de 2018

Sota la neu, damunt la neu.


Tot just prenem la desviació d'Espot, cauen les primeres gotes. No ens sorprèn perquè anàvem avisats. Quan el taxi ens deixa a la cruïlla de Prat Pierró, les gotes ja són flocs.

Prenem la pista del Refugi Josep Ma. Blanc sota una intensa nevada. Protegim la motxilla i nosaltres l'entomem sense Goretex perquè ens fa passar calor.


De sobte, la pista s'acaba. De seguida, però, ens adonem que som davant de la boca Nord del túnel per on discorre. Ens descalcem els esquís i el creuem amb cura de no relliscar pel gel que arrebossa el terra.


Arribem al punt on coincidim amb el GR que puja directament d'Espot. Un cartell ens avisa que encara ens queda una hora i mitja. Clavat. El refugi es fa pregar; fins que no passem la  Collada des Feixetes i baixem a l'Estany Tort de Peguera, no veiem el Josep Ma. Blanc.


En Guillem, un dels guardes, ens fa l'acollida i ens mena a les places de l'habitació núm 4. Hi estarem amples.

Acabem de passar la tarda prop de la llar de foc, mentre fora es desferma una forta nevada. Que bé que es veu a través del finestral.


A taula i al llit, al primer crit. Ens asseiem amb dos grupets, de tres i de dos, i ens expliquem les nostres aventures mentre sopem.

L'endemà fa més bo, tot i els núvols que s'acumulen cap a l'W, just on ens dirigim, cap al Coll de la Valleta Seca, passant pels Estanys de la Cabana i de Riu.


Un parell de catalans (l'altre grupet era de Madrizzz) ens obren la traça; els estem profundament agraïts. Fem tot el recorregut plegats. Són de la vella escola 👌👍

Un cop al Coll, desestimem l'ascensió al Pic de Monestero per la méteo (fred + vent). Iniciem el descens per la canal de l'esquerra, que presenta un fort pendent uniforme i amb molt bona neu. Un cop fora de la canal, ens llancem pel marge dret de la Valleta Seca, que sembla més segur quant a les allaus.


Això ens obliga a fer una curta remuntada abans de continuar el llarg descens, sempre amb una neu excel·lent. Cal mantenir-nos, tant com es pugui, enganxats a sota dels Encantats per no caure a la temptació d'anar pel fons de la vall, cosa que ens deixaria entrampats.


Finalment, canviem de direcció per baixar, ara sí, al fons de la vall, a trobar el Refugi Mallafré. Una ullada de sol ens convida a aturar-nos a fer un mos al costat mateix del refugi, que està tancat.

Només ens quedarà remuntar fins l'Estany de St. Maurici i esperar que arribi el taxi que ens tornarà a Espot.

17 i 18 de març, 2018

Ref. Josep Ma. Blanc - St. Maurici

Carmen, Ramon.

.