Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 25 de juliol del 2018

Entre tempesta i tempesta

Arribem a l'aparcament de l'Estany de Font Viva que ja plou i ho fa amb ganes. Esperem una estona fins que sembla que s'atura.

Sortim del cotxe a preparar els estris i quan ja estem a punt, torna a fer un ruixat. Correm de nou cap al cotxe, una estoneta més.


No fa net, però decidim començar a passar perquè, fins al refugi, hi tenim un tros. Els núvols passen ràpids, ennegrint el cel. De cop, una blancor efímera precedeix un eixordador tro; sembla talment que hagi caigut al nostre costat. Un festival d'aigua, llum i so ens acompanyarà la resta del recorregut.



Passem per un refugi lliure, sense nom, on ens aixopluguem poc més de mitja hora. Però això no s'atura. Au, doncs, pit i collons; acabem d'arribar al Refugi dels Enginyers. Hi trobem gent que l'estan endreçant; anem per entrar i ens diuen que no, que el refu no és això... Hòstia !!!! Però ha estat un malentès.



De tot l'edifici, només una petita part, amb 4 x 3 lliteres i una minsa taula, és el refugi lliure. Per a nosaltres, més que suficient. La resta de la construcció, és un espai privat. Passat l'ensurt, ens acomodem al lliure. Sort que no hi ha ningú més.

Com que està previst que hi torni ha haver tronades a la tarda, posem el despertador d'horeta per aprofitar bé el matí.


Sortim del refugi cap al Barratge de Lanós i prenem un corriol que s'embardissa una mica, cap a l'W. Quan en sortim, anem a remuntar el rierol del Rec de Fe pel seu marge dret. Ho fem per un sender poc clar però fitat.


Superat el barranc, tenim el Puigpedrós a la nostra esquerra. El passem per sota, en direcció NW, fins arribar al peu de la carena. Ens hi enfilem cap a l'W, cercant trams herbosos allà on n'hi ha, combinat amb trams pedregosos.



Així arribem al cim Nord, i seguint la carena assolim el punt culminant, el cim Sud del Puigpedrós de Lanós. La méteo aguanta prou bé com per fer-hi una bona aturada contemplativa.


La baixada la fem directa, ambla mateixa tònica de pedres i herbeis, a trobar la ruta de pujada. Passem, de nou, pel refu a recollir els estris que hi hem deixat i enfilem, sense més complicacions, cap a l'aparcament.

Camí de Puigcerdà, on farem una merescuda aturada gastronòmica, ens cau una bona i llarga tempesta.

7 i 8 de juliol, 2018

Puigpedrós de Lanós 2842m

Ramon(ot), Xavier, Ramon(et).

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puigpedros-de-lanos-26451793
https://photos.app.goo.gl/bpQ4RRKnpjNdeXsB8
.