dimarts, 19 d’agost del 2008

la meva bso (la vida és un videoclip)


No tenia ni 15 anyets
quan estava de moda allò que en deien "so de Philadelphia", i el Barry White n'era un dels seus exponents.

Ell i la seva orquestra, la generosa "Love Unlimited Orchestra", causaven sensació i la seva música no parava de sonar a les FM de l'època, sobretot Ràdio Barcelona FM i RJ 2 (Ràdio Joventut).

Tot això us sona a "xino", no?
Doncs escolteu això, a veure a què us sona. I no us perdeu el tall de 5 segons al minut 0:29 de l'enregistrament.

Barry White - Love's theme


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada