nit estel·lar al Puigmal
Els nostres sensors identifiquen nombrosos humans en actitud distesa; en el passat això era “estar de cap de setmana”.
Un error en les coordenades integrades a l’ordinador de bord ens obliga a caminar carregats amb el feixuc equip de supervivència fins a trobar l’elevat punt d’observació, a 2913m conegut com a Puigmal.
És l’indret més alt de la zona i un bon mirador per
http://ca.wikipedia.org/wiki/Perseu_(constel%C2%B7laci%C3%B3)
El senyor Spock ens ha fet la “pirula” amb el material, i un de nosaltres no porta màrfega. Però solidaris com som de mena, ens apliquem aquella dita dels nostres rebesavis: “on en caben tres, en caben quatre”; de costat, però, això sí.
Consultem l’ordinador i verifiquem que els éssers que veiem córrer nus i de quatre grapes són isards. Es mouen en grup i no se’ns acosten ni per la foto.
Mentre que no es fa fosc, preparem la darrera ingesta diària i ens la cruspim a l’estil alpinista; això és: tirats pel terra i intercanviant els àpats.
Sincronitzem l’alarma de l’alertador de trencament de la normalitat (altrament conegut com a despertador) a les 23000910082008 i ens abandonem a la contemplació del firmament.
A l’hora convinguda entre nosaltres, i al marge dels plans d’en Kirk per a la missió, ens ventilem les galetes i el moscatell comprats d’estranquis en un lloc nadiu anomenat “Super”... tres?
Cadascú a la seva, l’un allibera l’esguard més enllà de lluny, l’altre dormisqueja, l’altra fa fotos, l’altre pensa en la putada de l’Spock...
No se’ls acut res més que ocupar la parcel·la veïna, i fent veure que no hi som es dediquen a donar pel sac.
Això ho tornaran a fer (donar pel sac), a les 0615+10910082008 i fins les 0830+10910082008
Almenys, entremig hem pogut oblidar-los.
L’alferes Pavel Chekov, substituint l’Spock (o potser per ordre seva) ha alterat la programació de la ruta de tornada esborrant les dades, i no podem tornar enrera.
Des de l’Enterprise es fan l’orni i ens surt que “está apagado o fuera de cobertura en este momento”.
Això comença a fer pudor...
L’única manera de tornar a casa, doncs, és anant cap a endavant. L’ordinameipGPS ens mostra una ruta alternativa, encara que més llarga.
Així pugem i baixem la carena i passem per llocs humanament coneguts i on els seus habitants hi passegen i s’asseuen a fer fotos i a descansar.
Puigmal 2913m – Coll d’Er 2760m – Puigmal petit de Segre 2810m – Segre 2843m – Coll de Finestrelles 2604m – Finestrelles 2828m – Pic de Núria 2794m – Pic del Coll d’Eina 2771m – Coll d’Eina 2682m – Eina 2789m – Noufonts 2861m – Coll de Noufonts 2651m.
Per la Coma de Noufonts baixem, ara sí, cap al lloc on vam iniciar la missió; Núria.
Amb una mirada tan ràpida com furtiva de tots quatre alhora ens intercomuniquem i comprenem que, renoi, aquí no s’hi està pas malament.
Que els donin als de l’Enterprise !!!! I a la missió, també.
A les quatre de la tarda, hora d’aquí, surt un Cremallera. “Donde fueres, haz lo que vieres”. Ens fem passar per nadius i baixem en un vehicle de ferro, llarg com un cuc, ple d’individus fent fotos d’allò que ja han degut de veure a la pujada...
A Ribes prenem un aliment anomenat entrepà, bevem clara i piquem olives...
Decididament, aquí no s’hi està gens malament !!!!
Olla de Núria (menys una nansa)
9 i 10 d’agost, 2008
Jordi, Manel, Rita, Ramon.
les afotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NitEstelLarAlPuigmalAgost08
les de la Rita: http://picasaweb.google.com/RitaUdina/BivacAlPuigmal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada