Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 10 d’octubre de 2017

On el Pirineu cau cap al mar.

Ascensió al Puig Neulós des del Pont de Requesens, a prop del poble empordanès de Cantallops.

Després d’un esplèndid esmorzar a Can Tomàs –a Cantallops- prenem la carretera cap al Castell de Requesens, que aviat es transforma en pista. Millor anar-hi amb un vehicle tot terreny, perquè la pista, tot i estar en molt bon estat, té uns guals força pronunciats; sobretot per arribar al llogaret de Requesens.



A la pista, hi trobareu una tanca que podreu passar deixant-la posteriorment tancada.

Quan arribem al Pont de Requesens, que mena al Castell, ja podem aparcar el cotxe. Aquí comencem l’excursió, pel camí que s’enfila cap a la Caseta del Canal i Requesens.


Anem seguint el track https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6882377
que presenta un parell o tres d’encigalades. La primera, passant pel mig de Requesens. L’alternativa, molt més lògica i cómoda, és no entrar-hi i prendre la pista que l’envolta pel Nord fins a trobar la desviació que ens interessa.


Anem trescant per una pista fins a trobar una desviació que puja fort al Coll Forcat. Aquest tram de camí, com una bona part de l’excursió, és força incòmode; està ben remogut, suposem que per senglars o altres bestioles.

Al Coll Forcat hi ha un pas barrat amb uns troncs; l’hem de passar i girar a la dreta immediatament. Pujarem per un corriol ple de vegetació. Nosaltres el trobem desbrossat.


Passem els Colls de Forcadell i de Pal i pugem al Roc dels Tres Termes 1129m, on fem una aturadeta per ganyipar una mica.

La calitja ens oculta les muntanyes del Sud; cap al Nord veiem el Canigó i la plana del Rosselló.


Ben a prop tenim el Puig Neulós 1257m; abans d’arribar-hi, passem pel Pou de Glaç que hi ha a sota mateix. S’hi accedeix des del Coll del Pou. En molt bon estat, és d’obligada visita.

Per un camí ben fressat, baixem cap al SE fins el Refugi i Pla de Tanyareda. Seguim el camí fins trobar un cartell que diu “Requesens 2h”. Prenem aquest camí que es transformarà en pista.


Fent cas omís de possibles dreceres, molt encigaladores i gens còmodes ni pràctiques, seguim la pista fins el Pantà de Requesens. Abans, podem visitar el Refugi i el Forn de Calç, ben a prop.

Aviat arribem on hem deixat el cotxe.

Recorregut poc interessant, tret del tram de carena entre el Roc dels Tres Termes i el Puig Neulós. Molta pista i en mal estat, que fa incòmoda la progressió en mols punts.


El millor, les vistes del cim cap al Nord i els tiberis a Can Tomàs, a Cantallops, i a La Cantina, a Requesens.

Per més excursions que provo de fer per terrenys de baixa muntanya, per variar, no li trobo el què. Molta vegetació i poca perspectiva. Com l’alta muntanya no hi ha res.

8 d’octubre, 2017

Roc dels Tres Termes 1129m
Puig Neulós 1257m

Josep Ma, Ramon(ot), Ramon(et).

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Venim del Nord, anem al Sud.

Volta pel Montsant, pujant pel Grau dels Barrots i baixant pel Grau de l'Espinós, havent anat fins al Toll de l'Ou.

La méteo ens allunya del Pirineu i ens porta cap a les muntanyes del Sud. La Serralada del Montsant és un pou d'infinites excursions, i dels llocs més desconeguts pels habituals del Pirineu. 


Feta una prospecció pel Wikiloc, ens fixem en aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8545746 per desnivell i horari. Fora de la Serra Major, desconeixem la part més al Nord d'aquest recorregut. El Toll de l'Ou ens sembla un bon reclam. 

Esmorzem a l'únic bar (Bar L'Únic) de La Morera del Montsant. Tenen un horari estrany, tanquen a les 13:00 Com que no fan dinars, un cop ha esmorzat tothom, ja pleguen. 


A l'aparcament, coincidim amb un grup nombrós que s'abillen per anar a una Ferrada que hi ha per la zona. Nosaltres, iniciem l'excursió pel camí de la Serra Major cap al Grau dels Barrots. 

Arribats al Grau -ben indicat, com tots els itineraris de la Serra- ens endinsem entre les seves estretors fins que hi trobem les clàvies per on ens haurem d'enfilar. És un tram vertical, però sense dificultat, fora del primer esglaó, una mica alt. 



Superat aquest primer pas, caminem per una zona descomposta fins que hem de girar 180º a l'esquerra i reptar a la gatzoneta per sortir de la bauma. 

Novament a l'esquerra, travessem un bloc encastat, també per unes clavilles, i ja reprenem la marxa per un corriol. Arribem al Balcó del Priorat. 


A partir d'aquí , ja seguim els camins tot xino-xano. A cada cruïlla, mirem el GPS i ens anem dirigint cap al nostre desconegut objectiu. 

Quan prenem la desviació cap al Barranc de les Falles, comencem a perdre altitud i a endinsar-nos en zona boscosa. Totalment enclotats, no veiem res de res i anem seguint d'esma el camí que, sense cap mena d'interès, ens menarà a creuar el Barranc de l'Aixaragall i al camí del Toll de l'Ou. 


Quan tenim el Toll a la vista, el veiem del tot sec i decidim que no val la pena baixar-hi perquè després hem de tornar enrere. Un parell de fotos i un mos i cap amunt. 

Hem de tornar a pujar a la Serra Major. Ara, però, ho farem pel camí lògic -un GR-, còmode i obert que ens retorna a la part alta. 


Fet aquest tram, cal destacar l'absoluta inutilitat del recorregut pel Barranc de les Falles i RECOMANAR l'accés al Toll de l'Ou per aquest GR, seguint aquesta part del track a la inversa. També està indicat sobre el terreny. 

Aviat, prenem la desviació cap a La Morera i el Grau de l'Espinós, per on baixarem caminant sense problemes. 


Tot just arribem al poble, cauen les primeres gotes d'una llarga i intensa pluja. Ens en lliurem pels pèls.

30 de setembre, 2017

Montsant, Toll de l'Ou pel Grau dels Barrots.

Carmen, Ramon.

.

dijous, 28 de setembre de 2017

Senda de Camille (sense trepitjar carreteres)

Fa uns anys vaig plantejar-me fer aquesta travessa, però era el mes de novembre i alguns refus ja estaven tancats. A més, la méteo del moment era força dolenta. Ara, encara en temporada, aprofito la darrera setmana en què obren tots els refugis. La méteo, no pinta del tot malament. 

Travessa circular de La Senda de Camille, del 21 al 26 de setembre, 2017 

97,7km +5768m / -5784m (dades Base Camp) 

Comencem la travessa al Ref. de Lizara, on hi arribem a dormir el dia abans, per començar fresquets, sense la pallissa de cotxe. 


Fem el recorregut en sentit antihorari, seguint les etapes previstes per l'Organització. No obstant, amb el criteri -particular- que caminar per pistes i carreteres no ens aporta res d'interessant, ens estalviem tant com podem aquests trams. Concretament, abans i després de Le Lauzart i entre Guarrinza (variant Linza-Oza) i Gabardito. 


La senyalització, amb colors verd i groc, és força present en territori aragonès. En canvi, en territori francès, són escasses o inexistents. 

Nosaltres, disposàvem d'un track en un dispositiu mòbil, no al GPS de muntanya que portàvem per enregistrar el recorregut. Això, va ser d'enorme ajuda en la segona etapa (Somport - Arlet, territori francès), ja que va estar plovent a bots i barrals durant cinc hores seguides. Era impossible mirar mapa i brúixola, i no hi ha cap marca de la travessa. Així i tot, ens vam despistar un parell de vegades. 



Quant a la lògica de les etapes, clarament, les Lizara - Somport / Somport - Arlet estan molt forçades, ja que un cop a l'Ibon d'Estanés no caldria anar i tornar de Somport. 

De l'Ibon d'Estanés, la lògica ens porta directament al Refugi d'Arlet passant pel Pas de l'Echelle i per Espelunguère. Per tant, l'etapa lògica seria Lizara - Arlet. Potser volien donar "vidilla" a l'Alberg de Somport, que, tot s'ha de dir, el porta una gent molt amable. 


Tot seguit, relacionem les dades de les etapes amb els desnivells d'ascens i descens extrets del GPS amb el programa Base Camp, que no quadra mai amb el Wikiloc. Els km sí que quadren. Els horaris són amb parades incloses. 

LIZARA - SOMPORT (Cobertura i dades + wifi ) 
6h15' 17,3km +1126m / -1039m 


SOMPORT - ARLET (Cobertura i dades -feble- a 10 minuts del refugi) (no hi ha dutxa i el WC no disposa de paper higiènic) 
7h05' 19km +1283m / -929m 
En un dels despistes, anem fins l'aparcament de Sansanet, des d'on, seguint les indicacions del Tour de l'Aspe, tornem al nostre camí. 


ARLET - LE LAUZART (LESCUN) (Cobertura i dades mòbils) 
4h50' 14,1km +374m / -1269m 
Un cop passada la Fontaine de Lamatché, al cap d'uns 2'5km, la pista per la que baixem arriba a un aparcament. Per davant tenim uns sis o set km de carretera asfaltada fins el Càmping Le Lauzart. En aquest aparcament, trobem una gent que ens porten en cotxe fins el càmping. 


LE LAUZART - LINZA (Sense cobertura ni wifi) 
3h55' 11km +971m / -811m 
Des del càmping fins el Pont de Lamary hi ha set km de carretera i pista. Els gestors de Le Lauzart faciliten el transport amb cotxe fins a Lamary (20€). 
A partir del Coll de Petretxema recuperem la senyalització verda i groga de la Camille. 


LINZA - GUARRINZA-LA MINA (prop d'OZA) 
4h10' 12km +798m / -921m 
REF. GABARDITO (Cobertura i dades -feble- al costat del refugi) 
Desestimem l'etapa regular per la carretera (5km) a Zuriza i pista fins a Taxeras. Optem per la variant cap a Selva de Oza pel Paso de Anzotiello. Des de Guarrinza-La Mina fins a Selva de Oza, també hi ha uns quants km de pista i carretera. Des del Refugi de Linza, amb el seu telèfon (via satèl·lit), truquem un taxi (Daniel 656437758) perquè ens vingui a recollir a Guarrinza i ens porti -ja que hi som- fins a Gabardito (40€). 


GABARDITO - LIZARA (Cobertura i dades -feble- a 15 minuts del refugi) 
3h15' 9,5km +723m / -575m 



I fins aquí les notícies. 
Así son las cosas y así se las hemos contado...

Del 20 al 26 de setembre, 2017

Travessa Senda de Camille

Manolo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19940060
https://photos.app.goo.gl/nehZRnR6tV0N3c272
https://photos.app.goo.gl/fkGfdcnTC88WBMJJ2
.