Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.
(Per veure tots els continguts i sentir-ne la banda sonora, és millor obrir el Blog amb l'iExplorer)


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 4 de juny de 2018

Apurant el llarg hivern


Després d'un dinar familiar, se'm presenta un dubte: fer la migdiada, o fer l'última de la temporada. És el clàssic final de cada any; Maladetes, Néouvielles, o Gavarnie pels més agosarats. Trio Maladetes, per pragmatisme.

La méteo diu que s'embolica diumenge a migdia, així que caldrà matinar. Però...surto de casa el dissabte a les cinc de la tarda i no em dóna temps de pujar a La Renclusa (a part que quan arribo, plou). A més, la pista de La Besurta està inundada al Plan d'Estan i l'aproximació és més llarga de l'habitual.

Tot plegat, dormo al cotxe. Bé, lo de dormir és un dir. Hi passo la nit. Vull una Califòrnia !!!!


A les quatre de la matinada els estels brillen al cel, malgrat una potent lluna en període minvant. Esmorzo i preparo els estris i a les 04:45 em poso en marxa. Per no fer tant d'asfalt -i perquè suposo que el gual també estarà inundat- vorejo l'Ibón del Plan d'Estan pel GR que va pel Nord. Com que es fosc, no l'acabo de trobar, però el terreny no presenta inconvenients per anar camp a través. A la tornada, ho faré amb encert.

Després d'una hora i quart, em puc posar els esquís i, ja sense esperar, les ganivetes. Sóc a sota de La Renclusa.


Passo pel refugi i em dirigeixo cap a l'Ibón de La Renclusa. Segueixo una traça antiga. Tots els mortals que es belluguen per la zona, es dirigeixen cap a la Glacera de la Maladeta. Jo, vaig tot sol. Ni una ànima.

Vaig guanyant metres per flanquejos delicats per la duresa de la neu. Convé anar atent, no hi ha marge d'error i una relliscada no seria el més aconsellable.


El cel, força enterenyinat, no transforma la neu. Com més amunt, més gelada. Em trobo a dos-cents metres per sota del Collado de Alba i valoro que vaig sol i que no hi ha ningú més en aquest sector. Decideixo girar cua.


Els primers girs em reafirmen en la meva decisió. Els esquís, amb prou feina esgarrapen la neu i em dedico a derrapar per no arriscar. Em plantejo, fins i tot, baixar amb grampons. Abans, però, m'hi fixo en una zona amb pendents més suaus i enfilo cap allà. La neu segueix sent molt dura, però en cas de caiguda no aniré gaire lluny.


Més avall, i per l'orientació de les pales per on baixo, començo a trobar la neu una mica transformada. Ara, ja puc baixar amb normalitat. Buff... No les tenia totes. Si puges massa d'hora, la neu està impossible; si puges massa tard, la neu està impossible...

Me'n vaig molt a la dreta per tenir un descens directe cap al refugi i estalviar-me alguna remada.

Passo La Renclusa i arribo al punt on haig de tornar a carregar els esquís. Són més de les nou del matí i encara hi ha gent que puja. Em sembla que faran salat.

A La Besurta, absolutament buida de cotxes, m'hi fixo en un indicador del GR que he intentat agafar aquesta matinada. Amb la de vegades que he estat en aquest indret i no l'havia vist mai. És el que té anar amb cotxe...


El corriol em porta, evitant la carretera, al Refugio Plan d'Estan (lliure) i, després d'un curt tram d'asfalt, el recupero per on he passat a les fosques. 

2 i 3 de juny, 2018

intent Maladetes Occidentals pel Collado d'Alba

Ramon.

.

dimecres, 30 de maig de 2018

Un tema pendent menys.


Després del fiasco del Taillon, amb una méteo de puta pena i una neu de piolet i grampons, ens disposem a resoldre un assumpte que fa temps que ens cou.

Esperonats per una crònica de només fa dues setmanes, en què encara no s'arriba en cotxe (per neu a la pista) al punt d'inici de l'itinerari, i per treure'ns l'espineta de la temporada passada, en què no ens va funcionar la logística, ens decidim a fer un nou intent al Cotiella.

Dormim a l'Alberg de Sin, molt recomanable, perquè a Saravillo (des d'on surt la pista de la Basa de la Mora), els allotjaments que hi ha, són un cau de problemes.


Doncs bé, només dues setmanes després de la crònica esmentada, nosaltres ja arribem en cotxe (per la pista de la Basa de la Mora) al punt d'inici de l'ascensió: allà on hi ha un indicador a El Monticiello i La Fuenfria, abans d'arribar al Refugi de Labasar


Així doncs, esquís a l'esquena. I durant una bona estona. En aquestes dues setmanes, la fosa de neu ha estat espectacular. És una altra muntanya. Si ho arribo a saber, no hi hagués anat, però com que ja hi som, encarem l'objectiu " a verlas venir".

El resultat és que portegem els esquís una hora, fins la cota 2135, per la ruta que amb neu és molt còmoda i que amb pedres i pedrots, és tot un rosari.


Un cop els esquís als peus, anem fent via cap a les Agulles de Labasar i la Collada de la Pala del Puerto, on hi arribem per una bona traça.

Baixem al fons de la vall i, abans de tornar a posar pells, aprofitem l'aturada per a ganyipar una mica. Coincidim amb uns bascos que ja estan de tornada; que matiners !!


Aprofitem la seva traça per remuntar fins la Colladeta de las Neiss, on hi arribem enmig de la boira. Ja no ens la treurem de sobre. Així fem cap al cim, mirant a terra per seguir el camí sense veure on anem.


S'acaba la pujada, senyal inequívoc que som al cim del Cotiella. Les petjades, també, així ho indiquen. No es veu "un pijo". Fotos testimonials i cap avall resseguint la traça de descens dels bascos.



A la Colladeta de las Neiss recuperem la visibilitat i podem gaudir molt més de l'esquiada.

El retorn al Collado de la Pala del Puerto es converteix en un calvari. Les pells no s'enganxen de tan xopes com estan; la neu, molt humida, no ens aguanta en el flanqueig i el Sol ens fa l'única visita del dia en el pitjor lloc possible.


Esgotats els renecs, assolim el Collado. Nunca mais !!

La resta del descens no presenta més inconvenients que creuar algun pas pedregós i, un cop tornem a carregar els esquís a la motxilla, baixar pel corriol del bosc, molt més còmode, a buscar la pista que ens tornarà al cotxe.


Comencem a posar les motxilles al cotxe que ressona el primer tro. En cinc minuts es desferma una forta tempesta de llamps, trons i calamarsa. Ens ha anat d'un pèl.

 26 i 27 de maig, 2018

Cotiella 2912m

Carmen, Ramon.

.

diumenge, 6 de maig de 2018

Anàvem avisats...


En el decurs del pont de l'1 de Maig, amb una méteo dolenta que fa desestimar cap intent de travessia, fem estada al Refugi de La Restanca.

Dels quatre dies previstos (28/04 - 01.05), només en fem tres. I d'activitat, dos.


El 28/04 pugem a La Restanca des de l'aparcament situat una mica més enllà del Pont de Ressec. Esquís a l'esquena per la pista i després pel camí del bosc, per neu discontínua fins una mica abans del final de la pujada forta, quan s'arriba a una mena de collet i el camí gira clarament a la dreta per anar a buscar la presa.

En qualsevol cas, dependrà de la neu i de les ganes de cadascú.


El 29/04 romanem tancats al refu per mal temps. Lectura, campionats de parxís i minitorneig de "Remigio" (joc de cartes).

El 30/04 mobilització absoluta dels 9 hostes del refugi; tots amb un clar objectiu: el MONTARDO. Compartim traça -oberta pel grup francès- enmig d'estones de boira, què finalment s'esvaeix i ens permet progressar amb comoditat.



Arribem a la carena amb les ganivetes esgarrapant una neu molt dura. Anem fins el Còth deth Montardo, on decidim canviar esquís per grampons per pujar de dret fins el cim. Un agosarat apura amb esquís fins el cim, buscant un recorregut menys directe però amb neu  tova.



Recuperats els esquís, fem un descens memorable per una neu pols poc imaginable a final d'abril.

El guarda de La Restanca ja ha tancat, no tenia cap reserva prevista i la méteo tornarà a ser dolenta.

Fem un mos a la part lliure i fem via cap a Ressec. L'agosarat del cim, tria baixar per la "Pala Mesilla". El guarda ens va dir que no estava en condicions, però...


La resta desfem el camí del bosc. Jo, apuro amb esquís fins on puc.

A Salardú, mentre fem un toc, mirem la méteo i decidim donar per acabat el pont. Efectivament, el dia 1 fa mal temps. Ho veiem des de casa, a les webcams del Pirineu.

28 al 30 d'abril, 2018

Montardo 2833m

Carmen, Graugés, Txell, Ramon.

.