Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 30 d’octubre de 2017

Per camins impossibles.

Diuen que els arbres no et deixen veure el bosc. A vegades, el bosc no et deixa veure els camins. Això passa a les Muntanyetes. Des del Rebost, sembla impossible que s'hi pugui arribar.

Certament, la Tosa està molt vista. Cada any, quan hi ha neu, tard o d'hora hi faig una escapada. A peu, des del Refugi Rebost, també hi he anat; fent la Cavalls, o d'altres excursions. Aquesta vegada, però, la Tosa, més que l'objectiu, és l'excusa per a conèixer un nou itinerari.


Enfilem la carretera de Bagà a Coll de Pal, fins l'aparcament -hi deixem el cotxe- del Coll del Forn, força proper al Refugi Rebost. Però el refugi el deixem per al final. Prenem la pista fins a trobar una cruïlla i girem cap a la dreta i amunt. Aquesta pista la seguim fins el Mirador dels Orris.


Aqui, la pista principal fa un gran revolt de 180º, l'abandonem per seguir un trencant a Nord. És una pista menor que aviat ens fa perdre altura, fins que s'acaba a prop d'un torrent que ens caldrà creuar, ja per un corriol no gaire clar. Aquí hi trobarem senyals vermells que seguirem fins a nou avís.

És ara quan ens endinsem a l'espès bosc on s'amaga el camí impossible. Cap a l'W anem faldejant per sota de cingleres, per anar a cercar un pas. Seguirem els punts vermells.


Quan sortim del bosc i trobem un senyal vermell, una ratlla en comptes d'un punt, que ens envia més cap a l'W, és el moment d'abandonar aquests senyals vermells i girar a l'E, per sota d'unes baumes, per fer una marrada per un terreny molt malmès i incòmode de progressar.


Ens endinsem a les Muntanyetes. Guanyarem altura per terreny molt descompost i girarem novament a W per abandonar la canal central. Farem alguna grimpada molt fàcil per guanyar un terreny menys inestable i, més amunt, poder sortir a sota de l'antiga mina de manganès, fàcilment identificable per les seves restes.


A partir d'aquí s'acaba el patiment del no-camí. Trobem l'antic traçat de les vagonetes que transportaven el mineral en ziga-zaga i el seguim amb una recobrada comoditat. A la Cabana de la Mena, antiga residència dels miners, encetem una altra pista, per on s'emportaven el manganès cap al que avui coneixem com a Masella.


Aquesta pista, voltant pel Coll de la Vall, ens mena al Refugi Niu de l'Àliga 2520m i la Tosa d'Alp 2537m. És el moment de fer una pausa ben guanyada, a la balconada del refugi.

Per tornar, ho farem per l'itinerari que forma part de la Cavalls de Vent. Un sender molt còmode i clar que recorre el Serrat Gran fins la Collada de Comafloriu, on baixarem cap al bosc. Així fem cap al Refugi Rebost, ara sí.


Aquí també gaudim d'una balconada; aquesta, molt més àmplia i esplèndida. Ens entaulem a fer-hi un bon mos tot contemplant el Pedraforca, el Terrers i d'altres muntanyes.

Tips i complaguts, tornem al Coll del Forn quan el sol ja va de baixada.

28 d'octubre, 2017

Tosa d'Alp 2537m per les Muntanyetes

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20655426
https://photos.app.goo.gl/BiSsVoMiDtBDWpvE3
.

divendres, 20 d’octubre de 2017

"Són paisatges i colors, són pobles, cases i pedres, són històries i són anys, són els hòmens i les dones. Són sentiments, són amors..."

He quedat a Zaragoza. el dia del Pilar. Surto de l'AP7 seguint les indicacions cap a Zaragoza i l'estació de l'AVE. Travesso la ciutat sense perdre'm; a totes les cruïlles se segueix la info sense problemes. Felicitats a qui correspongui.

El Sistema Ibérico, allò que estudiàvem a l'escola, a cavall de les províncies de Soria i Zaragoza, té el seu sostre al cim del Moncayo, amb 2314m. Hi havia pujat fa molts anys, amb esquís, un hivern dels d'abans.

Ara, a mitjan octubre, anem amb màniga curta.


Des del poble de Tarazona, anem cap a San Martín de la Virgen del Moncayo, on prenem una carretera que, transformada en pista en bon estat en els seus darrers km, ens mena a l'aparcament de l'Hayedo. Hi ha força gent que fa aquest pont. I tots anem al mateix lloc.

Caminem cinc minuts fins el Santuario de la Virgen del Moncayo, tots els topònims porten el mateix cognom. Aquí hi trobarem el camí, absolutament imperdible, cap al cim. Pujarem 650 metres fins la carena, travessant el que queda de bosc i sortint al seu capdamunt per un camí serpentejant.


És un camí divers, còmode al principi i costerut i pedregós en algun tram; però es fa bé. Quan sortim del bosc, el vent ens alleugereix la insuportable calor atemporal.

Arribats a la carena, ja veiem el cim ben a prop. Un sender molt fressat i concorregut ens hi porta a ulls clucs. Al pic del Moncayo 2314m hi ha molts recers; ens axopluguem del vent en un d'ells, per menjar una mica, abans de continuar.



L'ascensió al Moncayo és molt curta -2h- i per allargar una mica més la jornada, ens estirem fins a la propera Peña Negrilla 2117m, passant pel Collado Pasalobos, fronterer entre Aragó i Castilla-León.


Per un corriol que acaba perdent-se entre el pedregam, pugem aquest cim i tornem al Collado. Per anar cap a l'aparcament, fent un tomb per la cara Nord del Moncayo, amb tendència Est, per un camí ben clar. Tanquem el cercle.


Dinem a una zona de pícnic, abans d'encarar els quasi 300km a la nostra propera destinació: Aliaga, on l'endemà farem una extensa i molt interessant visita al Parque Geológico de Aliaga i un dia després, a Molinos: l'espectacular i increïble Gruta de cristal

Bona combinació de muntanya i turisme pedagògic, sense obviar la part gastronòmica, és clar...

12 i 13 (i 14 i 15) d'octubre, 2017

Moncayo 2314m
Peña Negrilla 2117m

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20339806
https://photos.app.goo.gl/EOrCvQZP647KEcuB2
.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

On el Pirineu cau cap al mar.

Ascensió al Puig Neulós des del Pont de Requesens, a prop del poble empordanès de Cantallops.

Després d’un esplèndid esmorzar a Can Tomàs –a Cantallops- prenem la carretera cap al Castell de Requesens, que aviat es transforma en pista. Millor anar-hi amb un vehicle tot terreny, perquè la pista, tot i estar en molt bon estat, té uns guals força pronunciats; sobretot per arribar al llogaret de Requesens.



A la pista, hi trobareu una tanca que podreu passar deixant-la posteriorment tancada.

Quan arribem al Pont de Requesens, que mena al Castell, ja podem aparcar el cotxe. Aquí comencem l’excursió, pel camí que s’enfila cap a la Caseta del Canal i Requesens.


Anem seguint el track https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6882377
que presenta un parell o tres d’encigalades. La primera, passant pel mig de Requesens. L’alternativa, molt més lògica i cómoda, és no entrar-hi i prendre la pista que l’envolta pel Nord fins a trobar la desviació que ens interessa.


Anem trescant per una pista fins a trobar una desviació que puja fort al Coll Forcat. Aquest tram de camí, com una bona part de l’excursió, és força incòmode; està ben remogut, suposem que per senglars o altres bestioles.

Al Coll Forcat hi ha un pas barrat amb uns troncs; l’hem de passar i girar a la dreta immediatament. Pujarem per un corriol ple de vegetació. Nosaltres el trobem desbrossat.


Passem els Colls de Forcadell i de Pal i pugem al Roc dels Tres Termes 1129m, on fem una aturadeta per ganyipar una mica.

La calitja ens oculta les muntanyes del Sud; cap al Nord veiem el Canigó i la plana del Rosselló.


Ben a prop tenim el Puig Neulós 1257m; abans d’arribar-hi, passem pel Pou de Glaç que hi ha a sota mateix. S’hi accedeix des del Coll del Pou. En molt bon estat, és d’obligada visita.

Per un camí ben fressat, baixem cap al SE fins el Refugi i Pla de Tanyareda. Seguim el camí fins trobar un cartell que diu “Requesens 2h”. Prenem aquest camí que es transformarà en pista.


Fent cas omís de possibles dreceres, molt encigaladores i gens còmodes ni pràctiques, seguim la pista fins el Pantà de Requesens. Abans, podem visitar el Refugi i el Forn de Calç, ben a prop.

Aviat arribem on hem deixat el cotxe.

Recorregut poc interessant, tret del tram de carena entre el Roc dels Tres Termes i el Puig Neulós. Molta pista i en mal estat, que fa incòmoda la progressió en mols punts.


El millor, les vistes del cim cap al Nord i els tiberis a Can Tomàs, a Cantallops, i a La Cantina, a Requesens.

Per més excursions que provo de fer per terrenys de baixa muntanya, per variar, no li trobo el què. Molta vegetació i poca perspectiva. Com l’alta muntanya no hi ha res.

8 d’octubre, 2017

Roc dels Tres Termes 1129m
Puig Neulós 1257m

Josep Ma, Ramon(ot), Ramon(et).