Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 6 de març de 2017

Aprofitant l'avinentesa

Com ja és tradició, fins la previsió de divendres o dissabte -en aquest cas, dissabte- no decideixo cap on tiraré.

Hem passat de nevades a núvols; això sí, amb molt de vent. A quarts de deu de la nit m'arriba una proposta que em faria matinar més del que jo vull, i que és en una zona teòricament més ventosa. Així doncs, vaig a la meva i cap on no sempre hi ha tanta neu com ara.


Les generoses nevades de divendres-dissabte han deixat la muntanya al punt. El Pedraforca està impressionant i la cara Sud del Cadí, blanca com poques vegades.

Jo, però, vaig una mica més al Sud encara: a la Serra d'Ensija. Quan arribo a la Pleta de la Vila, l'aparcament ja està ben ple i deixo el cotxe darrere la filera dels estacionats a la mateixa carretera.


Camino dos minuts i em poso els esquís. Hi ha una invasió de "raquetaires" que han deixat una bona traça. Faig el tram de pista fins la Font Freda i ja prenc el camí cap al Refugi d'Ensija. El bosc presenta un aspecte ben nadalenc, amb les branques dels arbres vençudes pel pes de la neu que s'hi repenja. De postal.

El vent bufa de valent, però dins del bosc estic ben arrecerat. Com que pujo tard, ja em creuo amb gent que baixa; tots ben abrigadets. Un esquiador em fa saber que m'espera un bon regal a la davallada.


Vaig guanyant metres, a voltes forçant l'empremta de les raquetes, més costeruda, amb l'ajut de les alces curtes. El recorregut pel bosc és bastant obligat quant a possibles variants. Només quan en surts pots triar el camí.

El dia es manté serè i lluminós, només inquietat per l'oratge. Quan ja albiro la Serra i el Refugi d'Ensija, tot ben emblanquinat, veig, també, la gentada que s'hi aplega. Tothom fa la mateixa ruta. Llàstima que el refu, avui, és tancat.


M'aixoplugo a les seves parets a posar-me jaqueta i guants per encarar en condicions el darrer tram de l'ascensió, molt més exposada a la gisca.

Les bones condicions de la neu fan molt plàcida la pujada. Arribo al Cap de la Gallina Pelada 2321m en un moment en què no hi ha ningú. M'hi estic el temps imprescindible per treure pells i fer-hi la foto de cim. I cap avall, que fa baixada.


I la baixada fins el refu és de pel·lícula; quina neu !!!!

Torno a posar pells per la curta remuntada per marxar del refugi. Com que el dia encara dóna per molt, m'animo a fer via -obrint traça per on no hi ha passat ningú- fins el cim de la Creu de Ferro 2298m, on només hi ha tres ànimes raqueteres que han pujat per Les Llobateres. Els demano si hi podria baixar esquiant i em diuen que no. Doncs no farem experiments.


Inicio un nou descens, que ho serà de flanqueig cap a trobar el camí de la Font Freda. Faig un petit repunt amb pells fins una perxa nivològica, des d'on em disposo a començar l'esquiada fins el cotxe. La neu segueix en molt bones condicions, de pur gaudi, i només quan arribo a la part del corriol haig de fer atenció per no menjar-me cap arbre.

Una jornada tan bona com inesperada.

5 de març, 2017

Cap de la Gallina Pelada 2321m
Creu de Ferro 2298m

Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16664301
https://goo.gl/photos/2idvKKRk5cuAj7x48
.

dimecres, 1 de març de 2017

Prohibit el despertador

De camí cap al nostre modest objectiu sabatí, perquè no hem volgut matinar, rebem un whats que ens alerta de la manca de neu a la sortida de Llessuí.

No cal anar a l'era a buscar la pols.

L'hora tardana ens encamina a no allunyar-nos de la ruta cap al Gerdar. Portainé ens sembla l'opció més raonable per estirar les cames i justificar l'esmorzar.


La méteo ha animat molts pixapins a abandonar casa seva. Molt abans d'arribar a l'entorn de l'Estació, ja hi ha una llarga filera de cotxes aparcats, ocupant un dels carrils de circulació. Com que ja hi ha gent que baixa, ens aventurem a pujar fins la zona de la cota 2000.

L'aposta ens surt bé i aparquem a dalt de tot. A les dues de la tarda ens posem en marxa, enmig de la "marabunta" que envaeix tot l'espai vital de la zona.



Aviat, però, ens en podem desempallegar i començar a gaudir de la jornada. Xino-xano anem fent metres i ens plantem al cim de la Torreta de L'Orri 2438m. Arrecerats a l'edifici del repetidor, no veiem ni sentim ningú. En la temporal tranquil·litat, mengem, pixem i em faig un trau al cap, per aquest ordre. Feta la primera -i definitiva- cura, ens disposem a gaudir d'un plaent descens.

Fet un cafè a Llavorsí, arribem al punt d'encontre, el Refugi del Gerdar.

Anem trobant-nos amb la gent; menys amb la que ha escampat per sorpresa. Saludem, també, els guardes i ens hi acomodem. I ens posem al dia, del dia i de la vida.

La Lara ens dóna la info del que volem fer l'endemà, i ens regala el paladar amb un exquisit sopar. Com sempre, vaja.


Després de l'esmorzar -del diumenge- ens repartim en funció dels diversos propòsits. Passat l'aparcament de La Peülla, entre els kms 49 i 48, hi trobem un espai perfecte per encabir els dos cotxes amb què anem. Just on comença l'excursió.

Ens sorprèn el vent que hi bufa. La proximitat de la Bonaigua es fa notar. Abrigadets, doncs, preparem l'equip i ens posem en marxa cap al Muntanyó d'Àrreu.


Avui, sorprenentment, estem sols. Ens enfilem cap al Nord a cercar l'entrada de la vall que ens menarà, per damunt de la Bassa de Boscàs i per sota del Tuc de la Cigalera, a la base del Muntanyó.

Ja fa estona que hem alleugerit l'abrigall i ara suem la cansalada al forn blanc de la coma per on progressem. I més que suarem quan assolim el rost final, abans del cim. La primera capa de neu s'ha estovat i ens fa relliscar per la neu dura que s'hi amaga. Ganivetes i amunt.


Arribem a la carena i hi deixem els esquís. Una curta caminada ens condueix a l'estret i allargassat cim del Muntanyó d'Àrreu 2630m. Gaudim del sol i d'una increïble panoràmica a 360º. Ens perdem per muntanyes conegudes i d'altres no tant. A saber on i què albirem...


Una neu transformada al punt, ens obsequia un descens de somni en què fruïm al màxim.

25 i 26 de febrer, 2017

Torreta de L'Orri 2438m
Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16581149

Muntanyó d'Àrreu 2630m
Carmen, Graugés, Txell, Ximo, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16581193

https://goo.gl/photos/PyKDNCWPkoH1qTNH8
.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Fugint de l'overbooking

Abans d'arribar a Setcases, ja ens ensumem el col·lapse. Hi ha força cotxes a la carretera. Només són dos quarts de deu i ja ens trobem l'accés a Vallter tancat.

Nosaltres volíem anar a fer un tomb per Ull de Ter i ens calia arribar a l'aparcament de les pistes. Davant la impossibilitat de fer-ho, aconseguim que ens deixin passar per anar cap a la pista d'Espinavell. En realitat, l'objectiu és la Coma de L'Orri i com que hi trobem un forat per aparcar-hi, ens hi colem.


La neu comença ben a prop, però no és prou contínua per lliscar-hi. Fem un tram a peu fins que, passant al marge dret del riu, ja no hi trobem cap inconvenient.

Protegits del vent pel bosc, aviat ens envaeix la sensació de calor. Fora del bosc, la coma fa de forn i seguim ben acalorats. Quatre paios amb pinta de corredors, ens avancen sense ni despentinar-se.


Aprofitem la seva traça per afrontar la part més dreta de la Coma de L'Orri, amb les alces llargues i enfilant-ho pel dret. Així, sortim  a la part superior, més humanitzada, i anem fent ziga-zagues fins el Coll de la Coma de L'Orri.


De cop, ens rep un gèlid vent de Nord. Ens abriguem a corre-cuita i fem un petit mos abans de seguir cap al Sud, per la carena del Pastuira. Aquest era el nostre objectiu alternatiu a Ull de Ter. Arribats a un cim sense nom, l'últim abans del Pastuira, decidim que ja en tenim prou. Bategem aquest pic amb el nom de Cim del Coll de la Coma de L'Orri, amb una cota de 2658m.


Pleguem veles i ens acomodem al mode descens. Ens deixem anar directament per les pales que a NE baixen a petar a la Coma. La neu és més pesada que no ens pensem, però es deixa fer prou bé. Quan cal, anem a cercar orientacions solelles per evitar la crosta incipient. Entrats al bosc, trobem un tram de neu primavera, curt però "disfrutón". I més avall, ja a l'ombra, neu dura fins al final de l'esquiada.

Creuem el riu, esquís a l'esquena, i acabem l'excursió quan els cotxes ja circulen lliurement, amunt i avall, per la carretera de Vallter.

A St. Pau de Segúries, el menú de Can Baral·la posa un bon toc gastronòmic a la jornada muntanyenca.

19 de febrer, 2017

Cim del Coll de la Coma de L'Orri 2658m

Jordi, Ramon.

.