Comencem a caminar, amb la capelina, sota una pluja tropical. El cel ho anunciava i no hem errat la predicció. A més, ja ho havíem vist a la mountain weather forecasts de la zona, que donava mal temps per tots els dies de la nostra estada...
El terreny es va enfangant per moments. Tot i que el sender és força còmode, cal fer atenció a no relliscar-hi. Per sort, l'etapa és curta. Quan arribem al Mti Mkubwa Camp, ja hi trobem les tendes parades. La nostra i la menjador, on podem romandre-hi asseguts còmodament.
Però, d'on estem parlant ?? Anem a pams. Unes pistes: Londorosi Gate... Lemosho Glade...
Tot i haver-ne parlat algun cop, mai no m'havia decidit a intentar el Kilimanjaro. Havia sentit obscures històries dels guies que porten els grups per la Ruta Cocacola (Marangu) o la Ruta Whisky (Machame). Ara, però, davant la proposta de fer una ruta alternativa i menys comercial, he abaixat la guàrdia i cap a Tanzània hi falta gent.
A l'hotel de Moshi, contactem amb l'Eli, el nostre guia, què ens posa al dia de com anirà la cosa. L'endemà a les 09:00 ens vindran a buscar.
Acabem de preparar els estris, tenint en compte que la bossa no pot pesar més de quinze quilos perquè la carregui el traginer, juntament amb les seves coses. Ajustem al màxim.
Encabits a la furgoneta, ens dirigim, amb tot l'equip, cap a la Londorosi Gate, on cal fer els tràmits amb els Ràngers per entrar al Kilimanjaro National Park. Permisos i pesatge dels farcells, que no poden passar dels vint quilos per persona.
Em sorprèn gratament l'organització i el control en tota la paperassa i la seva seriositat. Acabada la burocràcia, seguim amb la furgo fins la Lemosho Glade, punt d'inici del trekking, la Ruta Lemosho.
Aquesta ruta va d'W a E, entre Lemosho Glade i Barafu Camp, des d'on es fa l'ascensió a l'Uhuru Peak 5895m, cota màxima del Kilimanjaro. De retorn al Barafu Camp, es dirigeix de N a S fins a Mweka Gate, punt final del recorregut.
Sense cap dificultat tècnica, les etapes guanyen altitud lentament, cosa que afavoreix una bona aclimatació. Tot i així, l'etapa de l'ascensió és exigent pel llarg desnivell -1250m- que es desenvolupa, lògicament, a les cotes més altes.
Malgrat la pluja diària, que el dia del cim és neu, el clima d'aquesta època no és gaire fred en relació a les altituds dels campaments. Fins i tot, arribem a l'Uhuru Peak amb només dues o tres capes de roba. Si no fa vent, s'hi està prou bé.
Fins al Barranco Camp hi trobem poca gent. Aquí ja comença a haver-hi més grups. I a partir del següent, Barafu Camp, ja ens apleguem quasi totes les rutes. I tots baixem per Mweka Gate.
En una molt bona decisió del guia, el dia del cim, mentre tots els grups surten entre les 00:00 i la 01:00 de la nit, nosaltres sortim a les 04:00; així no ens trobem ningú fins molt amunt i progressem tranquil·lament, al nostre ritme sense les interrupcions que provocarien les multituds en fila índia.
El nostre grup el formen dos guies, cuiner i ajudant i nou traginers. Dues tendes, per als guies i per a nosaltres, tenda cuina, tenda menjador (amb taula i cadires), tenda dormitori per al personal i tenda vàter.
Així doncs, aquestes són les etapes, amb els horaris i desnivells extrets de les dades del GPS amb el programa Base Camp:
Etapa 1: Lemosho Glade - Mti Mkwbua Camp
+486/-93 1h52' 4'5km
Etapa 2: Mti Mkwbua Camp - Shira One Camp
+903/-193 4h07' 8'1km
Etapa 3: Shira One Camp - Moir Camp
+707/-53 3h47' 9'7km
Etapa 4: Moir Camp - Lava Tower Camp - Barranco Camp
+532/-701 6h47' (inclou parada de 2h) 8'7km
Etapa 5: Barranco Camp - Karanga Camp - Barafu Camp
+1101/-429 8h05' (inclou parada de 2h30') 8'9km
Etapa 6: Ascensió a l'Uhuru Peak + Barafu Camp - High Camp
+1245/-1243 9h12'(ascensió 7h) 10'3km + +5/-280 1h32' 4'3km
Etapa 7: High Camp - Mweka Camp - Mweka Gate
+22/-2162 3h57' 11'9km
Total +5009/-5753 66'5km
4 al 10 de desembre, 2017
Kilimanjaro
Stella Point 5756m
Uhuru Peak 5895m
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/kilimanjaro-via-lemosho-barafu-21594534
https://photos.app.goo.gl/BkDqj2rYcYUaeSIO2
I després de l'esforç i el patiment, uns dies de relax a Zanzíbar...
https://photos.app.goo.gl/pBR6VVmqHssMKB9j1
.
Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.
SALUT i MUNTANYES //*//
Ramon.
diumenge, 31 de desembre del 2017
diumenge, 24 de desembre del 2017
Les penúltimes...
28 de novembre, 2017
Santa Fe
Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-agudes-turo-de-lhome-21264478
https://photos.app.goo.gl/s7SpWki1r2cndOTf1
_________________________________________________________________________________
27 de novembre, 2017
Viladrau
24 de novembre, 2017
Monistrol - Sta. Cecília - Trinitat - St. Benet - Pla dels Ocells - St. Jeroni 1237m - St. Joan - Monestir.
Ramon.
_________________________________________________________________________________
11 i 12 de novembre, 2017
Vall-de-Roures
Beseit
Matarranya / El Parrissal
Moleta d'Arany 1227m
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/matarranya-i-larany-pel-pas-del-romeret-20955055
https://photos.app.goo.gl/t4sh7e2mzEpf5oCN2
_________________________________________________________________________________
4 i 5 de novembre, 2017
Coll de Nargó
Cap de Boumort 2077m
Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-i-cap-de-boumort-20800652
https://photos.app.goo.gl/XgG6vKTEifoVewyp1
.
Santa Fe
Les Agudes 1706m
Turó de l'Home 1706mRamon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-agudes-turo-de-lhome-21264478
https://photos.app.goo.gl/s7SpWki1r2cndOTf1
_________________________________________________________________________________
27 de novembre, 2017
Viladrau
Matagalls 1700m
Ramon.
_________________________________________________________________________________
24 de novembre, 2017
Monistrol - Sta. Cecília - Trinitat - St. Benet - Pla dels Ocells - St. Jeroni 1237m - St. Joan - Monestir.
Ramon.
_________________________________________________________________________________
11 i 12 de novembre, 2017
Vall-de-Roures
Beseit
Matarranya / El Parrissal
Moleta d'Arany 1227m
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/matarranya-i-larany-pel-pas-del-romeret-20955055
https://photos.app.goo.gl/t4sh7e2mzEpf5oCN2
_________________________________________________________________________________
4 i 5 de novembre, 2017
Coll de Nargó
Cap de Boumort 2077m
Ramon.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-i-cap-de-boumort-20800652
https://photos.app.goo.gl/XgG6vKTEifoVewyp1
.
Etiquetes de comentaris:
a peu,
Alt Urgell,
Bages-Anoia,
Matarranya,
Montseny,
Montserrat,
Muntanya,
Osona,
Pallars Jussà,
Vallès Or.
dilluns, 30 d’octubre del 2017
Per camins impossibles.
Diuen que els arbres no et deixen veure el bosc. A vegades, el bosc no et deixa veure els camins. Això passa a les Muntanyetes. Des del Rebost, sembla impossible que s'hi pugui arribar.
Certament, la Tosa està molt vista. Cada any, quan hi ha neu, tard o d'hora hi faig una escapada. A peu, des del Refugi Rebost, també hi he anat; fent la Cavalls, o d'altres excursions. Aquesta vegada, però, la Tosa, més que l'objectiu, és l'excusa per a conèixer un nou itinerari.
Enfilem la carretera de Bagà a Coll de Pal, fins l'aparcament -hi deixem el cotxe- del Coll del Forn, força proper al Refugi Rebost. Però el refugi el deixem per al final. Prenem la pista fins a trobar una cruïlla i girem cap a la dreta i amunt. Aquesta pista la seguim fins el Mirador dels Orris.
Aqui, la pista principal fa un gran revolt de 180º, l'abandonem per seguir un trencant a Nord. És una pista menor que aviat ens fa perdre altura, fins que s'acaba a prop d'un torrent que ens caldrà creuar, ja per un corriol no gaire clar. Aquí hi trobarem senyals vermells que seguirem fins a nou avís.
És ara quan ens endinsem a l'espès bosc on s'amaga el camí impossible. Cap a l'W anem faldejant per sota de cingleres, per anar a cercar un pas. Seguirem els punts vermells.
Quan sortim del bosc i trobem un senyal vermell, una ratlla en comptes d'un punt, que ens envia més cap a l'W, és el moment d'abandonar aquests senyals vermells i girar a l'E, per sota d'unes baumes, per fer una marrada per un terreny molt malmès i incòmode de progressar.
Ens endinsem a les Muntanyetes. Guanyarem altura per terreny molt descompost i girarem novament a W per abandonar la canal central. Farem alguna grimpada molt fàcil per guanyar un terreny menys inestable i, més amunt, poder sortir a sota de l'antiga mina de manganès, fàcilment identificable per les seves restes.
A partir d'aquí s'acaba el patiment del no-camí. Trobem l'antic traçat de les vagonetes que transportaven el mineral en ziga-zaga i el seguim amb una recobrada comoditat. A la Cabana de la Mena, antiga residència dels miners, encetem una altra pista, per on s'emportaven el manganès cap al que avui coneixem com a Masella.
Aquesta pista, voltant pel Coll de la Vall, ens mena al Refugi Niu de l'Àliga 2520m i la Tosa d'Alp 2537m. És el moment de fer una pausa ben guanyada, a la balconada del refugi.
Per tornar, ho farem per l'itinerari que forma part de la Cavalls de Vent. Un sender molt còmode i clar que recorre el Serrat Gran fins la Collada de Comafloriu, on baixarem cap al bosc. Així fem cap al Refugi Rebost, ara sí.
Aquí també gaudim d'una balconada; aquesta, molt més àmplia i esplèndida. Ens entaulem a fer-hi un bon mos tot contemplant el Pedraforca, el Terrers i d'altres muntanyes.
Tips i complaguts, tornem al Coll del Forn quan el sol ja va de baixada.
28 d'octubre, 2017
Tosa d'Alp 2537m per les Muntanyetes
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20655426
https://photos.app.goo.gl/BiSsVoMiDtBDWpvE3
.
Certament, la Tosa està molt vista. Cada any, quan hi ha neu, tard o d'hora hi faig una escapada. A peu, des del Refugi Rebost, també hi he anat; fent la Cavalls, o d'altres excursions. Aquesta vegada, però, la Tosa, més que l'objectiu, és l'excusa per a conèixer un nou itinerari.
Enfilem la carretera de Bagà a Coll de Pal, fins l'aparcament -hi deixem el cotxe- del Coll del Forn, força proper al Refugi Rebost. Però el refugi el deixem per al final. Prenem la pista fins a trobar una cruïlla i girem cap a la dreta i amunt. Aquesta pista la seguim fins el Mirador dels Orris.
Aqui, la pista principal fa un gran revolt de 180º, l'abandonem per seguir un trencant a Nord. És una pista menor que aviat ens fa perdre altura, fins que s'acaba a prop d'un torrent que ens caldrà creuar, ja per un corriol no gaire clar. Aquí hi trobarem senyals vermells que seguirem fins a nou avís.
És ara quan ens endinsem a l'espès bosc on s'amaga el camí impossible. Cap a l'W anem faldejant per sota de cingleres, per anar a cercar un pas. Seguirem els punts vermells.
Quan sortim del bosc i trobem un senyal vermell, una ratlla en comptes d'un punt, que ens envia més cap a l'W, és el moment d'abandonar aquests senyals vermells i girar a l'E, per sota d'unes baumes, per fer una marrada per un terreny molt malmès i incòmode de progressar.
Ens endinsem a les Muntanyetes. Guanyarem altura per terreny molt descompost i girarem novament a W per abandonar la canal central. Farem alguna grimpada molt fàcil per guanyar un terreny menys inestable i, més amunt, poder sortir a sota de l'antiga mina de manganès, fàcilment identificable per les seves restes.
A partir d'aquí s'acaba el patiment del no-camí. Trobem l'antic traçat de les vagonetes que transportaven el mineral en ziga-zaga i el seguim amb una recobrada comoditat. A la Cabana de la Mena, antiga residència dels miners, encetem una altra pista, per on s'emportaven el manganès cap al que avui coneixem com a Masella.
Aquesta pista, voltant pel Coll de la Vall, ens mena al Refugi Niu de l'Àliga 2520m i la Tosa d'Alp 2537m. És el moment de fer una pausa ben guanyada, a la balconada del refugi.
Per tornar, ho farem per l'itinerari que forma part de la Cavalls de Vent. Un sender molt còmode i clar que recorre el Serrat Gran fins la Collada de Comafloriu, on baixarem cap al bosc. Així fem cap al Refugi Rebost, ara sí.
Aquí també gaudim d'una balconada; aquesta, molt més àmplia i esplèndida. Ens entaulem a fer-hi un bon mos tot contemplant el Pedraforca, el Terrers i d'altres muntanyes.
Tips i complaguts, tornem al Coll del Forn quan el sol ja va de baixada.
28 d'octubre, 2017
Tosa d'Alp 2537m per les Muntanyetes
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20655426
https://photos.app.goo.gl/BiSsVoMiDtBDWpvE3
.
divendres, 20 d’octubre del 2017
"Són paisatges i colors, són pobles, cases i pedres, són històries i són anys, són els hòmens i les dones. Són sentiments, són amors..."
He quedat a Zaragoza. el dia del Pilar. Surto de l'AP7 seguint les indicacions cap a Zaragoza i l'estació de l'AVE. Travesso la ciutat sense perdre'm; a totes les cruïlles se segueix la info sense problemes. Felicitats a qui correspongui.
El Sistema Ibérico, allò que estudiàvem a l'escola, a cavall de les províncies de Soria i Zaragoza, té el seu sostre al cim del Moncayo, amb 2314m. Hi havia pujat fa molts anys, amb esquís, un hivern dels d'abans.
Ara, a mitjan octubre, anem amb màniga curta.
Des del poble de Tarazona, anem cap a San Martín de la Virgen del Moncayo, on prenem una carretera que, transformada en pista en bon estat en els seus darrers km, ens mena a l'aparcament de l'Hayedo. Hi ha força gent que fa aquest pont. I tots anem al mateix lloc.
Caminem cinc minuts fins el Santuario de la Virgen del Moncayo, tots els topònims porten el mateix cognom. Aquí hi trobarem el camí, absolutament imperdible, cap al cim. Pujarem 650 metres fins la carena, travessant el que queda de bosc i sortint al seu capdamunt per un camí serpentejant.
És un camí divers, còmode al principi i costerut i pedregós en algun tram; però es fa bé. Quan sortim del bosc, el vent ens alleugereix la insuportable calor atemporal.
Arribats a la carena, ja veiem el cim ben a prop. Un sender molt fressat i concorregut ens hi porta a ulls clucs. Al pic del Moncayo 2314m hi ha molts recers; ens axopluguem del vent en un d'ells, per menjar una mica, abans de continuar.
L'ascensió al Moncayo és molt curta -2h- i per allargar una mica més la jornada, ens estirem fins a la propera Peña Negrilla 2117m, passant pel Collado Pasalobos, fronterer entre Aragó i Castilla-León.
Per un corriol que acaba perdent-se entre el pedregam, pugem aquest cim i tornem al Collado. Per anar cap a l'aparcament, fent un tomb per la cara Nord del Moncayo, amb tendència Est, per un camí ben clar. Tanquem el cercle.
Dinem a una zona de pícnic, abans d'encarar els quasi 300km a la nostra propera destinació: Aliaga, on l'endemà farem una extensa i molt interessant visita al Parque Geológico de Aliaga i un dia després, a Molinos: l'espectacular i increïble Gruta de cristal
Bona combinació de muntanya i turisme pedagògic, sense obviar la part gastronòmica, és clar...
12 i 13 (i 14 i 15) d'octubre, 2017
Moncayo 2314m
Peña Negrilla 2117m
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20339806
https://photos.app.goo.gl/EOrCvQZP647KEcuB2
.
El Sistema Ibérico, allò que estudiàvem a l'escola, a cavall de les províncies de Soria i Zaragoza, té el seu sostre al cim del Moncayo, amb 2314m. Hi havia pujat fa molts anys, amb esquís, un hivern dels d'abans.
Ara, a mitjan octubre, anem amb màniga curta.
Des del poble de Tarazona, anem cap a San Martín de la Virgen del Moncayo, on prenem una carretera que, transformada en pista en bon estat en els seus darrers km, ens mena a l'aparcament de l'Hayedo. Hi ha força gent que fa aquest pont. I tots anem al mateix lloc.
Caminem cinc minuts fins el Santuario de la Virgen del Moncayo, tots els topònims porten el mateix cognom. Aquí hi trobarem el camí, absolutament imperdible, cap al cim. Pujarem 650 metres fins la carena, travessant el que queda de bosc i sortint al seu capdamunt per un camí serpentejant.
És un camí divers, còmode al principi i costerut i pedregós en algun tram; però es fa bé. Quan sortim del bosc, el vent ens alleugereix la insuportable calor atemporal.
Arribats a la carena, ja veiem el cim ben a prop. Un sender molt fressat i concorregut ens hi porta a ulls clucs. Al pic del Moncayo 2314m hi ha molts recers; ens axopluguem del vent en un d'ells, per menjar una mica, abans de continuar.
L'ascensió al Moncayo és molt curta -2h- i per allargar una mica més la jornada, ens estirem fins a la propera Peña Negrilla 2117m, passant pel Collado Pasalobos, fronterer entre Aragó i Castilla-León.
Per un corriol que acaba perdent-se entre el pedregam, pugem aquest cim i tornem al Collado. Per anar cap a l'aparcament, fent un tomb per la cara Nord del Moncayo, amb tendència Est, per un camí ben clar. Tanquem el cercle.
Dinem a una zona de pícnic, abans d'encarar els quasi 300km a la nostra propera destinació: Aliaga, on l'endemà farem una extensa i molt interessant visita al Parque Geológico de Aliaga i un dia després, a Molinos: l'espectacular i increïble Gruta de cristal
Bona combinació de muntanya i turisme pedagògic, sense obviar la part gastronòmica, és clar...
12 i 13 (i 14 i 15) d'octubre, 2017
Moncayo 2314m
Peña Negrilla 2117m
Carmen, Ramon.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20339806
https://photos.app.goo.gl/EOrCvQZP647KEcuB2
.
Etiquetes de comentaris:
a peu,
Aragó,
Castilla y León,
Muntanya,
Sistema Ibérico
dimarts, 10 d’octubre del 2017
On el Pirineu cau cap al mar.
Ascensió al Puig Neulós des del Pont de
Requesens, a prop del poble empordanès de Cantallops.
Després d’un esplèndid esmorzar a Can Tomàs –a Cantallops-
prenem la carretera cap al Castell de Requesens, que aviat es transforma en
pista. Millor anar-hi amb un vehicle tot terreny, perquè la pista, tot i estar
en molt bon estat, té uns guals força pronunciats; sobretot per arribar al
llogaret de Requesens.
A la pista, hi trobareu una tanca que podreu passar deixant-la
posteriorment tancada.
Quan arribem al Pont de Requesens, que mena al
Castell, ja podem aparcar el cotxe. Aquí comencem l’excursió, pel camí que s’enfila
cap a la Caseta del Canal i Requesens.
Anem seguint el track https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6882377
que presenta un parell o tres d’encigalades. La primera, passant pel mig de Requesens. L’alternativa, molt més lògica i cómoda, és no entrar-hi i prendre la pista que l’envolta pel Nord fins a trobar la desviació que ens interessa.
que presenta un parell o tres d’encigalades. La primera, passant pel mig de Requesens. L’alternativa, molt més lògica i cómoda, és no entrar-hi i prendre la pista que l’envolta pel Nord fins a trobar la desviació que ens interessa.
Anem trescant per una pista fins a trobar una
desviació que puja fort al Coll Forcat. Aquest tram de camí, com una bona
part de l’excursió, és força incòmode; està ben remogut, suposem que per
senglars o altres bestioles.
Al Coll Forcat hi ha un pas barrat amb uns troncs; l’hem
de passar i girar a la dreta immediatament. Pujarem per un corriol ple de
vegetació. Nosaltres el trobem desbrossat.
Passem els Colls de Forcadell i de Pal i pugem al
Roc dels Tres Termes 1129m, on fem una aturadeta per ganyipar una mica.
La calitja ens oculta les muntanyes del Sud; cap al
Nord veiem el Canigó i la plana del Rosselló.
Ben a prop tenim el Puig Neulós 1257m; abans d’arribar-hi,
passem pel Pou de Glaç que hi ha a sota mateix. S’hi accedeix des del Coll del
Pou. En molt bon estat, és d’obligada visita.
Per un camí ben fressat, baixem cap al SE fins el
Refugi i Pla de Tanyareda. Seguim el camí fins trobar un cartell que diu “Requesens
2h”. Prenem aquest camí que es transformarà en pista.
Fent cas omís de possibles dreceres, molt
encigaladores i gens còmodes ni pràctiques, seguim la pista fins el Pantà de
Requesens. Abans, podem visitar el Refugi i el Forn de Calç, ben a prop.
Aviat arribem on
hem deixat el cotxe.
Recorregut poc interessant, tret del tram de carena
entre el Roc dels Tres Termes i el Puig Neulós. Molta pista i en mal estat, que
fa incòmoda la progressió en mols punts.
El millor, les vistes del cim cap al Nord i els
tiberis a Can Tomàs, a Cantallops, i a La Cantina, a Requesens.
Per més excursions que provo de fer per terrenys de
baixa muntanya, per variar, no li trobo el què. Molta vegetació i poca
perspectiva. Com l’alta muntanya no hi ha res.
8 d’octubre, 2017
Roc dels Tres
Termes 1129m
Puig Neulós 1257m
Puig Neulós 1257m
Josep Ma, Ramon(ot),
Ramon(et).
.
Etiquetes de comentaris:
a peu,
Alt Empordà,
Muntanya,
Pirineus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)