Quan els astres s'alineen en positiu, tots els objectius són més fàcils d'assolir. Nosaltres hi posem les ganes i la resta ve rodada...
M'agraden les tradicions, i la revetlla de St. Joan no n'és l'excepció. Però, no m'agraden els brètols que fan dels petards una guerra de guerrilles. Si vull soroll i cremades, ja m'ho faré a mida. A la Vall Fosca hi falta gent.
Sortim el divendres per acostar-nos al territori. Fem nit en un magnífic alberg, a La Torre de Cabdella. Si heu de fer-hi un àpat, estigueu un parell de dies fent dejuni, o camineu molt per fer gana...
Montorroio i Pala Pedregosa
Ben esmorzats, doncs, arribem al Pantà de Sallente, on hi deixarem el cotxe.
Sortim del Pantà pel camí de
ferradura de la Canal del Pígolo, fins a trobar la via de l'antic carrilet de
l'Estany Gento.
El carrilet de l'estany Gento és un petit ferrocarril de cinc quilòmetres i via de 60 cm d'ample que s'usava per transportar materials per a les preses i tots els sistemes hidroelèctrics que es van anar construint durant el segle XX. Actualment, trobarem encara els rails i les travesses en tot el seu traçat, menys en alguns dels trams de túnels on s'han aixecat per facilitar el pas caminant.
A partir d'aquí, s'acaben les comoditats del
camí; abandonem el traçat i iniciem un penós camp a través fins arribar a les
cotes altes, a atansar la carena i fer via fins el Montorroio.
Seguim cap a la Collada de Coma d'Espòs per
una mena de viarany i, un cop a la Collada, ens haurem de buscar la vida per
anar guanyant metres, novament, amb penositat. Com més amunt, millor i més
descansat, fins arribar a la carena i al cim de la Pala Pedregosa.
El descens segueix la mateixa tònica, campi
qui pugui, fins l'Estany Frescau, on per fi hi trobarem un corriol com Déu
mana, per anar fent fins el Refugi de la Colomina.
A les set del vespre se sopa, i a les set del matí s'esmorza. Tot, ben organitzat.
Pic de Peguera
Des del refugi de la COLOMINA, prenem el GR
que volta per l'W els estanys de la Colomina i de Mar, per anar a buscar el
costerut Pas de l'Ós.
Des d'aquest mateix Pas, per una drecera, o
una mica més endavant, on hi trobarem un indicador cap al Mallafré, abandonem
el GR i seguim un corriol ben fresat i fitat fins el Coll W de Peguera.
Des del Coll W, iniciarem l'ascensió a la
carena del Peguera per un sender molt ben traçat que va guanyant alçada amb
comoditat. Un cop a la carena, farem una entretinguda grimpada, amb alguns
passos aeris, però sempre amb bona presa. No obstant, caldrà anar atent.
Així, arribem al bloc granític que marca el
punt més alt del PEGUERA.
El retorn el farem pel mateix camí.
Del refugi de la Colomina, seguirem GR avall a
trobar el camí de l'Estany Gento i, un cop passat aquest, per la via del
carrilet passarem quatre túnels -no cal frontal- fins arribar al trencant de la
Canal del Pígolo, per baixar a la Presa de Sallente.
22, 23 i 24 de juny, 2018
Montorroio 2862m
Pala Pedregosa 2882m
Pic de Peguera 2980m
Carmen, Ramon.
.
