Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 26 de febrer de 2018

Tancant comptes pendents

Ara fa dos anys, vam intentar el mateix objectiu. Aquella vegada, la méteo no ens va acompanyar.

En un déjà vu, quan baixem del taxi, a St. Maurici, ens rep un plugim en forma de neu. El camí fins el Refugi d'Amitges, no planteja cap problema. La innivació és important. Aquesta setmana hi ha hagut una pujada important de temperatures què ha provocat la purga de la majoria de les allaus conegudes. Això fa que, el cap de setmana, la muntanya sigui més segura.



El Valentí ens rep amb la seva amabilitat característica. És dels refus que més m'agraden del Pirineu. Uns pòstits grocs, enganxats a les taules, ens indiquen on ens correspon seure. Passem la resta de la tarda fent-la petar.

El sopar, com sempre, bo i generós. Una esplèndida ratafia, hi posa la cirereta a la jornada.



Un jorn ben blau i transparent ens dóna el bon dia. El fred associat, també. Sortim del Refugi d'Amitges baixant a buscar la Coma de l'Abeller. La cola de les pells s'ha anat degradant i avui, en treure-les per iniciar el descens, s'ha quedat enganxada a la sola dels esquís, impedint-ne el lliscament. Per sort, la neu és força dureta i això em salva. Ja no puc esperar més per canviar-la.


Un cop a la Coma de l'Abeller, ens aturem al caliu del sol. Per remuntar els seus forts pendents inicials, ens posem les ganivetes. Fot un fred que pela, més viu pel fort vent que fa. Intento agafar calor amb l'exercici, però no ho aconsegueixo. M'haig de protegir amb el Goretex.


Anem guanyant metres i entrem a la zona més còmoda. Així i tot, no traiem les ganivetes. Portem un grup al davant que ens obre la traça (moltes gràcies). Per passar el Port de St. Maurici, ens posem els esquís a l'esquena i, sense grampons, saltem a l'altre costat. Baixem una miqueta i tornem a calçar esquís, seguim amb ganivetes.


Ara, ens quedem absolutament sols. El grupet ha desaparegut cap a la Vall de Cabanes. A aquest costat fa més fred encara. Cal posar-se la tercera capa, la del folre polar. Això ho faig ben poques vegades.


Arribats al cim del Bassiero Est, no s'hi pot estar del fred i el vent que fa. A corre-cuita, pleguem les pells com podem -mode bunyol- i fotem el camp. Justet, justet, fem la foto del cim. La neu no acaba de transformar-se, però està en bones condicions. Perfecte en tot el descens.


A la part més baixa de la Coma de l'Abeller, busquem la manera de baixar cap a l'Estany de Ratera i ens en sortim prou bé, negociant entre els arbres amb una molt bona neu. Creuem l'Estany i enllacem amb el camí de St. Maurici.


Esperem una estona i arriba el mateix taxi que ens va pujar. Hem triomfat de ple. A Espot, a Cal Juquim, ens donem un merescut homenatge.

17 i 18 de febrer, 2018


Pic de Bassiero Or. 2897m

Graugés, Ramon.

.

dilluns, 12 de febrer de 2018

El mal temps, és de la marca Rexona...??

Fer plans, a mig o llarg termini, a muntanya, sempre és arriscat. La méteo, sempre té la darrera paraula.  Malgrat això, no sempre és fàcil coincidir amb tothom i les ocasions s'han d'aprofitar.

Després d'una baixa d'última hora, per grip, som cinc voluntariosos per fer una combinada de raquetes i esquís de muntanya. El lloc escollit, és desconegut per a tots i això l'hi dóna un valor afegit.


Ens trobem a Coll de Nargó per a fer un primer àpat de germanor i encarar l'aproximació al refugi amb les condicions necessàries. La cambrera del Betriu, moldava, ja ens dóna les primeres alegries de la jornada.

Trobem els dos llocs que ens calen a l'aparcament de Rubió. La neu és present des de molt avall, per les intenses nevades de la setmana passada. Això, afavoreix que ens calcem raquetes i esquís a peu de cotxe.


El camí al Refugi de Comes de Rubió, és una pista molt còmoda, apta per a tots els públics. Per això hi ha una gran afluència de gent, passejants sobretot. Pel mateix motiu, la traça es manté ben oberta en tot el recorregut.



Hi arribem amb un fort vent de cara, que ens refreda d'allò més. L'entrada al refugi ens provoca una agradable sensació d'alleujament. L'estufa, a ple rendiment, proporciona un caliu molt acollidor. Ja no en sortirem en el que resta de dia.


En Paco, el guarda, ens fa l'estada molt agraïda. És un guarda dels d'abans, muntanyenc, coneixedor del medi, sol·lícit, molt amable... No com els "pencos" que hi ha en alguns refugis, que van de perdonavides pel món.

Com que només som onze hostes, podem agafar més d'una manta per cap. Dormim com angelets.


L'endemà es desperta rúfol i ventós. També neva, fort a estones. No convida gaire a fer cap intent d'ascensió. Tots els grups coincidim en això. De mica en mica, el refugi es va buidant. Nosaltres, abans de marxar cap avall, aprofitem per fer una pràctica d'ARVA.


Alhora, arriben els primers visitants del diumenge. Ens acomiadem d'en Paco i ens emplacem a una nova estada en aquest refugi. L'indret, el propi refugi i el seu guarda s'ho valen, per mèrit propi.


Davallem el Barranc de les Comes de Rubió fins el poble. No és que ens hàgim guanyat el dinar, però bé que s'ha de fer per la vida. La Fonda Cadí, de Ponts, és un clàssic d'aquesta ruta i tots estem d'acord en que, les tradicions, s'han de conservar.

10 i 11 de febrer, 2018

Comes de Rubió

Jordi, Josep Ma, Manolo, Ramon(ot), Ramon(et).

https://photos.app.goo.gl/VD1jDPUccsi9TtP43
.