De les altures a les profunditats

Després de fer el curs Open Water Diver, se m'obre un nou camp d'activitats. I alhora, tinc pendent una altra activitat, aquesta circumstancial, què combinarem amb la nova.

Així doncs, el dissabte 25/08 fem cap a l'Aeròdrom de la Cerdanya, on hem quedat -a les set del matí !!!!- amb la gent de Camins de vent per fer un vol en globus.

Ens movem per la plana de la Cerdanya, d'E a W i viceversa, i amunt i avall, allà on ens porta el vent. El dia, una mica rúfol, no acaba d'acompanyar, però l'experiència s'ho val.

El vol dura 1h i 10 i en acabar fem un tastet de cava i galetes.

https://ca.wikiloc.com/rutes-globus/vol-en-globus-a-la-cerdanya-27982532
https://photos.app.goo.gl/HBg7JZUpgcG9qvEN8
https://photos.app.goo.gl/Urt1HejQJxChxnkT6

Per aprofitar la jornada, anem a "descobrir" un refugi que fa temps que em volta pel cap. Sense moure's de la Cerdanya, anem cap a Guils i les seves pistes d'esquí nòrdic i prenem la pista que ens deixa a la porta del Refugi de la Feixa on fem un bon esmorzar.

El proper hivern em farà gràcia anar-hi un cap de setmana, a fer el Puigpedrós.

Per tornar, no girem cua sinó que seguim la pista, per cert plena de boletaires, a trobar el trencant de Malniu i baixem cap a Meranges i cap a casa.

Carmen, Ramon.
_________________________________________________________________________________

Els dies 26 i 2, no anem amunt sinó avall. A St. Andreu de Llavaneres, a Port Balís, hi ha l'escola i centre de busseig Posidonia Dive on he fet el curs Open Water Diver. Amb ells i els nous companys aniré fent el rodatge. De moment, dues primeres immersions...

Diumenge 26/08

Immersió a St. Andreu de Llavaneres, zona Punta Cana, prof. màx. 19,6m

Leticia (guia), Carmen, Ramon.


Diumenge 02/09

Immersió a St. Andreu de Llavaneres, zona El Santuari, prof. màx. 25,5m

Salva (guia), Eli, Manu. Divo (guia), Alex, Ramon.

https://photos.app.goo.gl/FU1wMUH4SyA1dcy2A
.

Si no plou, si us plau, si fa sol

Serà el tercer intent, encara que, en realitat, serà el primer en què ho provem de debò. Les altres dues vegades, les inclemències meteorològiques no ens van deixar ni posar els peus a terra.

La proximitat amb el pont de la marededéu d'agost, potser, no és la millor data per trobar allotjament enlloc. Després d'una cerca infructuosa, tenim una darrera opció en el Refugi de Pineta i, per sort, ens surt bé. Ben mirat, és el lloc més adient per fer el Robiñera, ja que en poca estona de cotxe fas cap a la Plana de Petramula.

Des de Chisagües, una pista en bon estat -en aquest cas- ens permet arribar-hi sense complicacions. De fet, la part final de la pista només és permesa als 4x4, però hi trobem turismes que hi han passat sense problema.

Des de la Plana de Petramula seguirem un camí evident que neix just passat el revolt a 180º de la pista, indicat cap al Glaciar de La Munia. Molt poc abans d'arribar al Collado de las Puertas, baixarem cap a l'E a buscar un corriol que s'enfila per l'altra vessant.

A partir d'aquí, el camí guanya alçada de forma decidida, tot i que, llevat d'un curt tram per un barranc, es tracta d'un sender relativament còmode, que zigzagueja fins la carena.

Seguim la carena pel seu fil, ample, sense cap complicació. Anem mirant l'altímetre, perquè hi ha moments de boira que ens amaguen el terreny i no sabem quant ens queda. Ens sembla que ja hem arribat en veure una gran fita en terreny horitzontal, però no. Alerta...

Encara ens falta un bon tram, amb el mínim desnivell, per arribar al cim de La Robiñera 3005m.

No plou, de moment, ni lluu gens el sol, però només les boires ens fan la guitza, perquè no ens deixen veure les muntanyes. Només la propera Munia apareix i desapareix davant nostre.

Tampoc no temptarem la sort i comencem a tirar avall. El descens, la fem per la mateixa ruta, amb alguna variant gràcies a la millor perspectiva.

A la Plana de Petramula, posem els peus en remull per alliberar-los del cansament. Com que encara no plou, també treiem el pernil i el formatge i ens regalem un merescut piscolabis.

11 i 12 d'agost, 2018

La Robiñera 3005m

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/robinera-27524690
https://photos.app.goo.gl/FfNgzZ1Ki4r7Ad8g7
.

Protegits per la boira

Un llarg viatge, passant dos túnels i uns quants revolts, per una distància no gaire diferent de l'habitual de qualsevol cap de setmana. Però, les carreteres manen i el trànsit encara més. I els francesets, són molt obedients...

Situats a la Central de Pradières, on hi arribem des de Vic de Sòs i Ausat, ens abillem per una aproximació que no ens imaginem. Un desnivell digne de qualsevol tresmil i un terreny amb pendents de km vertical.

Comencem, però, tranquil·lament per un sender que va fent via cap al Barrage d'Izourt. Si dividim el recorregut en pisos, aquest n'és el primer. El temps és rúfol i fresquet, bo per caminar, i una boira juganera ens amaga la dura realitat.

Vorejat l'Estany d'Izourt, un bosc impenetrable amaga un camí que serpenteja i que ens fa guanyar força metres, fins el segon pis. En aquest cas, la boira ens ha protegit l'estat d'ànim, perquè no hem vist el que ens esperava. Suem la cansalada.

Una mica de treva i la boira segueix aliada amb nosaltres. Iniciem l'ascens del tercer pis i les cames ja comencen a notar l'excursió. Arribem al Petit Estany Forcat i ja veiem el refugi al damunt d'un turonet. Ja hi tenim el peu al coll.

En Guillaume, el guarda del Forcat ens acull amb una amabilitat inesperada. Tenim temps de dutxar-nos i fer una cerveseta mentre esperem l'hora del sopar. No hi faltarà, com mana la tradició, un bon formatge abans de les postres.

No ha roncat ningú i la nit ha estat plàcida. Tenim per davant una jornada atapeïda. El fet que el Refugi Forcat estigui tan alt, facilita les ascensions als cims del voltant. Però no hem d'oblidar que, encabat, haurem de desfer el desnivell dels dos dies d'un sol cop.

Amb les indicacions del guarda i la informació recollida per Internet, ens dirigim cap a l'Estany de l'Oussade, què voregem pel Sud. Encara queden congestes a la muntanya, i algunes amaguen els camins. Seguim senyals grocs, què perdem en una d'aquestes congestes.

Interpretant la info del guarda i seguint la lògica de la muntanya, d'allò que veiem, ens enfilem per una canal rosta de collons, al final amb l'ajut de les mans, què ens menarà a la carena del Malcaràs. No és ben bé el Coll de Malcaràs, sinó un collet més al Sud, però ja ens va bé.

Anem, sense més entrebancs, fins el Pic de Malcaràs. Tornem enrere, fins el collet i anem a buscar l'inici de la Cresta Malcaràs - Forcat. Es tracta d'un recorregut entretingut i poc complicat, però aeri i no exempt de un cert risc, com qualsevol recorregut de cresta.

Del Pic de l'Estany Forcat anem a buscar el Coll homònim i comencem a baixar cap al refugi. Fem un mos reparador i seguim el descens, que es fa llarg, cap a la Central de Pradières. Avui, el dia és ben assolellat i descobrim els paratges per on vam passar-hi ahir; plens de bellesa, per cert.

Encara ens queda la kilometrada cap a casa, però farem un pit-stop a Puigcerdà, per encarar-ho amb garanties.

28 i 29 de juliol, 2018

Pic de Malcaràs 2868m
Pic d'Estany Forcat 2859m

Ari, Begonya, Mercè, Xavi Vela, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/pradieres-refugi-fourcat-cresta-malcaras-estany-fourcat-27094513
https://photos.app.goo.gl/5YicvNGTAHLF6mSQ7
.