Arribem al peatge del Túnel del Cadí. En sentit Sud hi ha un control de la G.C. A la rotonda de Puigcerdà, a frec de la frontera amb La Guingueta, hi ha un altre control pel mateix tema. Es veu que busquen un element molt perillós; es diu Mont, Puigde Mont.
Creuem aquesta frontera sense cap problema. Pugem la carretera que discorre per Font Romeu. Està nevada i les cadenes no fan cap destorb. Amb el 4x4 i les rodes M+S ens en sortim amb dignitat.
Ens situem a l'aparcament de COLL DE PAM, de les pistes de
FONT ROMEU. Fot un fred que pela, potenciat pel vent. Iniciem el recorregut baixant per una pista negra, cap a l'E, fins
els PLA DES AVELLANS.
Arrecerats rere una caseta de serveis, posem pells. Anem a trobar la carretera D60, just en el
punt que queda tancada per neu (s'hi pot arribar en cotxe des de Mont Lluís).
Seguim aquesta carretera
fins passat L'Acordió, unes corbes que serpentegen. Aviat trobarem una
desviació a N , amb indicacions del Roc d'Auda. Ens endinsem en el bosc. Hi ha
senyals grocs i blaus que, de vegades, fan més nosa que servei.
Nosaltres hi trobem poca base, tot i que per pujar és
suficient. Fem unes quantes marrades i perdem força temps cercant el camí.
Sense perspectiva, ens sembla que no podrem passar per segons quins llocs, però
al final anem trobant-hi la manera.
Quan sortim del bosc, podem veure el Roc D'Auda, on hi
arriben els remuntadors d'Els Angles. Darrere hi ha el nostre objectiu. Ara, ja
fem via amb comoditat. Al bosc, se'ns ha fet tard i la méteo s'està embolicant.
Guanyem els darrers metres sense cap més complicació.
Arribem al MONT LLARET. Veiem el Llac de La Bollosa i les muntanyes que
l'envolten, però amagades rere la cortina de les nuvolades.
Fa força vent i les boires se'ns acosten amb rapidesa. La muntanya, a bodes no ens convida. Quan iniciem els descens, aquesta boira ens
amenaça amb esguerrar-nos l'esquiada, però s'esvaeix en el moment just.
Baixem cap a l'ESTANY D'AUDA, què podem veure als nostres
peus. Tornem a posar pells per remuntar uns metres a cercar la baixada que ens
retornarà a la D60. Aquesta baixada, la fem amb pells per una neu pols
excepcional; això és perquè anem trobant trams horitzontals en què, per la
quantitat de neu, ens costaria progressar en mode descens. Amb menys neu, o neu
dureta, no hi ha d'haver problema.
Baixem la D60 i tornem a posar pells -l'últim cop- per
passar pel PLA DES AVELLANS (on demanem si podem pujar amb el telecadira i ens diuen un no rotund) i anar a remuntar les pistes Perce Neige i
Primevère fins el COLL DE PAM.
.
