Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 30 de gener de 2018

A l'inrevés que el més buscat


Arribem al peatge del Túnel del Cadí. En sentit Sud hi ha un control de la G.C. A la rotonda de Puigcerdà, a frec de la frontera amb La Guingueta, hi ha un altre control pel mateix tema. Es veu que busquen un element molt perillós; es diu Mont, Puigde Mont.

Creuem aquesta frontera sense cap problema. Pugem la carretera que discorre per Font Romeu. Està nevada i les cadenes no fan cap destorb. Amb el 4x4 i les rodes M+S ens en sortim amb dignitat.


Ens situem a l'aparcament de COLL DE PAM, de les pistes de FONT ROMEU. Fot un fred que pela, potenciat pel vent. Iniciem el recorregut baixant per una pista negra, cap a l'E, fins els PLA DES AVELLANS.

Arrecerats rere una caseta de serveis, posem pells. Anem a trobar la carretera D60, just en el punt que queda tancada per neu (s'hi pot arribar en cotxe des de Mont Lluís).


Seguim aquesta carretera  fins passat L'Acordió, unes corbes que serpentegen. Aviat trobarem una desviació a N , amb indicacions del Roc d'Auda. Ens endinsem en el bosc. Hi ha senyals grocs i blaus que, de vegades, fan més nosa que servei.


Nosaltres hi trobem poca base, tot i que per pujar és suficient. Fem unes quantes marrades i perdem força temps cercant el camí. Sense perspectiva, ens sembla que no podrem passar per segons quins llocs, però al final anem trobant-hi la manera.


Quan sortim del bosc, podem veure el Roc D'Auda, on hi arriben els remuntadors d'Els Angles. Darrere hi ha el nostre objectiu. Ara, ja fem via amb comoditat. Al bosc, se'ns ha fet tard i la méteo s'està embolicant.

Guanyem els darrers metres sense cap més complicació. Arribem al MONT LLARET. Veiem el Llac de La Bollosa i les muntanyes que l'envolten, però amagades rere la cortina de les nuvolades. 



Fa força vent i les boires se'ns acosten amb rapidesa.  La muntanya, a bodes no ens convida. Quan iniciem els descens, aquesta boira ens amenaça amb esguerrar-nos l'esquiada, però s'esvaeix en el moment just.


Baixem cap a l'ESTANY D'AUDA, què podem veure als nostres peus. Tornem a posar pells per remuntar uns metres a cercar la baixada que ens retornarà a la D60. Aquesta baixada, la fem amb pells per una neu pols excepcional; això és perquè anem trobant trams horitzontals en què, per la quantitat de neu, ens costaria progressar en mode descens. Amb menys neu, o neu dureta, no hi ha d'haver problema.


Baixem la D60 i tornem a posar pells -l'últim cop- per passar pel PLA DES AVELLANS (on demanem si podem pujar amb el telecadira i ens diuen un no rotund) i anar a remuntar les pistes Perce Neige i Primevère fins el COLL DE PAM.



Comença a fosquejar i segueix fotent un fred que pela. Feina tinc a descordar-me els botins (gràcies Txell i Ximo) amb els dits insensibles...

Al Plat Rodó (Puigcerdà), ens refem dels elements atmosfèrics mentre ens fotem un merescut berenar-sopar.

Els controls de la G.C. ja no hi són...

27 de gener, 2018

Mont Llaret 2376m

Graugés, Txell, Ximo, Ramon.

.

dilluns, 22 de gener de 2018

Voltant per Tuixent - La Vansa

Demà diumenge em toca treballar, així que per aquest dissabte haig de triar un indret proper i, esclar, que hi tingui neu. El Pedró i la Tossa, sempre els he fet des de Port del Comte. Em crida l'opció de pujar-hi per l'altre costat, ara que hi ha neu.

A més, aquest any, a Port del Comte han prohibit l'esquí de muntanya quan les pistes són obertes. Això és un tema que ningú aclareix a nivell legal. De qui són les muntanyes?? Poden prohibir-ne el pas??


Tampoc és que m'entusiasmi especialment haver d'anar per pistes d'esquí, però les muntanyes ja hi eren abans que els esquiadors, i les rutes per arribar-hi també.

A la cara Nord de Port del Comte també hi ha pistes, però són de nòrdic: Tuixent - La Vansa. Molt més tranquil·les i molt menys atapeïdes. Lliures d'instal·lacions mecàniques, és el punt de partida per les ascensions de la Tossa i el Pedró.


Sense cap complicació i, això sí, havent pagat el peatge (4,00€) per passar per aquestes pistes, sortim del Refugi de l'Arp cap a la Barraca de Sangonelles. A partir d'aquí, ens enfilem pel bosc. La traça de raquetes que seguim està endurida i ens obliga a posar ganivetes perquè és molt costeruda.


Així sortim al Prat Llong, on hi trobem la Barraca dels Pastors. Aquí hi ha més trànsit de "nordicqueros" i "raqueteros". De "ski-radonneurs", molt pocs. L'espai vital, però, és del tot generós.

D'aquí girem a S-SW, pel bosc, cap a la Tossa Pelada. Fa molt de vent i quan sortim a cel obert ens hem de protegir amb els gore-tex. Atansem el cim lluitant amb aquest torb, que ha donat tot el sentit al nom d'aquesta Tossa.



La traça de raquetes, ben trepitjada, ha deixat un passadís de neu que ens assegura la progressió amb esquís cap al Pedró dels Quatre Batlles. Tot just fem les fotos i toquem el dos, no s'hi pot estar. Tornem a la Tossa Pelada per iniciar el descens.


De nou a Prat Llong, remuntem un curt desnivell per encetar el descens, pel bosc, cap al Tallafocs. Una neu excel·lent ens acompanya fins al Refugi de l'Arp.



Bona feina feta. Un bon tiberi i cap a casa.

20 de gener, 2018

Tossa Pelada 2379m
Pedró dels Quatre Batlles 2387m

Graugés, Ramon.

.

dijous, 18 de gener de 2018

Voltant pels Rasos

Després de les darreres nevades, la innivació és general i de qualitat pols a bona part del Prepirineu i ja no diguem al Pirineu. 

La méteo pel diumenge no és bona, però com més cap a l'E és menys dolenta i hi ha models que donen finestres de clarianes.

 Així les coses, no cal anar gaire lluny a trobar el mal temps. Si ens quedem a prop i l'encertem, tindrem premi...



I la fe ha tingut recompensa. Hem començat la primera pujada amb boires baixes i quatre volves que s'han desfermat en arribar al Pla de l'Orri, fet el primer descens des del Pedró. Tornem a pujar al Pedró. Quan iniciem el descens cap a Les Collades, apareix la finestra i, amb alguna ennuvolada passatgera, ja no es tancarà fins el darrer moment.


Això és un festival de gent amunt i avall, amb esquís i amb raquetes.

La neu, pols i increïblement seca, ens regala descensos curts (els desnivells als Rasos són curts) però molt "disfrutons".



A la pujada des de Les Collades al Rasos de Dalt fem una marrada pel bosc perquè hem seguit unes traces que pensàvem correctes. Hem hagut de corregir el rumb. Per sort, no és un bosc espès i no ens ha costat encertar el cim.



A la baixada, hem seguit el camí correcte, marcat amb senyals grocs. El podeu fer de pujada, còmodament. És estret i pendent per esquiar-lo, però es pot fer bé, si domineu l'eslàlom amb els arbres.




Tornem a pujar al Pedró, nus estratègic d'aquestes muntanyes, i ens disposem a fer el darrer descens del dia, el més llarg, per la pista de Les Soques, fins La Creu. Acabem d'arribar al cotxe fent els 250 metres de carretera que ens en separen.

Posem la cirereta al dia, dinant al xalet-refugi dels Rasos.