Millor ben acompanyat que sol.
Després de la solitària prospecció feta per la Cerdanya i el Capcir a primers de setmana, i haver enregistrat la situació de la Gîte, a la memòria -la meva memòria-, no al GPS, en què ens allotjarem, encetem el Pont de la Immaculada i punyetera Constitució que, interpretada pels feixistes espaÑols -no tots els espanyols- ens estreny.
Divendres 6
Ben esmorzats per afrontar la jornada inaugural, esquivem l'atapeït aparcament de Les Airelles i tot just sortir-ne cap a l'E, al final d'un revolt, trobem el lloc perfecte per deixar-hi els cotxes. Només hem de creuar la carretera per endinsar-nos en el bosc i començar -a la cota 1740- la tranquil·la ascensió a La Gallinera.
El brogit dels ginys mecànics ve de prou lluny per a que no ens emprenyi, així com els usuaris de les pistes que en algun moment, inevitablement, haurem de creuar. Ho fem al capdamunt de La Gallinera 2131m.
Llisquem cap a la Mollera dels Clots, sense arribar-hi. A mig camí, posem pells i fugim de nou pel bosc, al Nord, cap a un indret que no fa honor al seu nom. Al Roc de la Calma 2216m hi conflueixen tres telecadires. Només hi som el temps imprescindible per canviar a mode descens.
Baixem encarats, ara per pista, al llac de La Bollosa i els Pics Peric, fins l'extrem Sud del Pla de Bones Aures 1928m. Haurem de tornar per la mateixa pista; abans ens n'apartem per a fer un mos amb la calma que no té el cim propietari del nom.
El Sol ja ha començat el seu descens quan nosaltres fem el darrer ascens. L'ombra ens acompanya en el nostre anar contracorrent. Recuperem el Sol per a que ens il·lumini en la tornada al cotxe.
Enmig del blanc que arrebossa el Capcir, als Angles hi sobresurt un casalot, prop del Llac de Matamala, és la
Gîte EquiSud. L'Olivier ja està cuinant el sopar quan hi arribem. El lloc és acollidor i més que ho serà quan, després de l'aperitiu, vegem i tastem el generós àpat.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730191
Dissabte 7
Tenim un deute pendent de la temporada passada, un dia que no vam anar prou eixerits. Ara ho tenim a l'abast i no deixarem escapar l'oportunitat.
A dos quarts de deu -per a mi ja és massa tard- enfilem la pista de La Calmasella, a Formiguera 1757m, cap a la Serra de Mauri. Hi trobem més neu que l'hivern passat. I també més gent, alguns hi pugen amb els dos telecadires (tarifa Rando 5,00€).
Fem la Serra de Mauri fins el Collet 2404m que dóna pas a Camporrells. No cal anar al Refugi i baixem pel bosc en direcció NW fins els Plans de Camporrells. Fa un dia magnífic i no mandregem per aturar-nos una estona a recarregar el dipòsit.
El Pic de Morters 2605m encara es veu lluny, però no l'hem tingut mai tan a prop. Reprenem la traça i anem fent. Hi fem cap a l'hora prevista; com trobo a faltar la mitja hora del matí. El descens serà llarg i amb remuntada final. No ens entretenim gaire i anem a cercar la Vall de Galba.
Sense un itinerari 100% evident, anem seguint traces i fent cops d'ull al mapa fins que arribem a la Cabana de la Jaça de la Llosa 1760m, on ens permetem fer un àpat consistent. Deu fer més fred que no sembla, es glaça la neu de les fixacions.
Seguim pel fons de la Vall fins la Cabana de la Jaceta i el Pont dels Plans de l'Orriet 1625m. El creuem i anem a trobar, pista avall, l'inici del camí que zigzagueja bosc amunt fins la pista de raquetes que ens retorna a l'estació de Formiguera.
Ja fosqueja quan enfilem la carretera per tornar a la Gîte. Després de la dutxa ens acomodem al menjador i esperem amb cert neguit el menú d'avui. Sabem segur que la fusta de formatges serà tan diversa com la d'ahir.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761932
Diumenge 8
Mentre l'Amparo i el Pedro trien fer esquí alpí als Angles, la resta escollim un itinerari inèdit per a nosaltres. A l'altre costat de la vall principal hi ha el petit poble de Ral, a la cua de l'embassament de Puigbalador.
El termòmetre del cotxe marca -9ºC. Aparquem al carrer on comença el Camí de Sansa, convertit en cul-de-sac per la neu acumulada. Sortim del poble, esquís als peus, cota 1464m i per alguna drecera i després pel camí indicat, arribem al Coll de Sansa 1783m.
Ara ens enfrontem a quasi tres km de pista més aviat plana, per on discorre el Tour del Capcir. Ja fa estona que guaitem el nostre objectiu. El nom l'hi és d'allò més escaient. Abandonem el Tour i anem girant en direcció E-SE. La pista s'acaba i ens endinsem al bosc pel fons de la coma.
La neu humida s'enganxa a la sola dels esquís en forma de pesants pans que en dificulten la progressió. M'haig de canviar les pells. A la cota 2100 ens envolta un seriós dubte; sembla que no arribarem mai a dalt. I comença a fer-se tard. Això és més llarg que no ens pensàvem.
En un exercici de voluntat més que de motivació, arribem al Coll de Passeduc 2284m. No gaire més amunt deixem els esquís i seguim pel pedregam que envolta el Pic de la Pelada 2370m, fidel al seu nom.
Enviem un sms als companys per advertir-los que encara trigarem una bona estona en reunir-nos.
Recuperem els esquís i, millor que no esperàvem, llisquem bosc avall fins la inevitable pista horitzontal que fem amb la talonera lliure. En arribar al Coll de Sansa, no baixem per on hem pujat. Continuem la pista principal seguint unes traces, però aquestes acaben ficant-se al bosc i al final no el podem evitar. Més avall retrobem la pista i, ara sí, ja la seguim fins al poble.
Ens queden cinc minuts de sol mentre ens canviem.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761962
Arribem a Puigcerdà a l'hora prevista i allà mateix ens acomiadem. Nosaltres encara ens hi quedem a fer un entrepà i un cafè calentó.
6, 7 i 8 de desembre, 2013
Font-romeu (La Gallinera, Roc de la Calma)
Pic de Morters 2605m
Pic de la Pelada 2370m
Amparo, Carmen, Pedro, Txell, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CerdanyaCapcir6Al81213
.
