diumenge, 19 de desembre del 2010
BON NADAL 10 i BON ANY 11
posa-te'l a pantalla completa
per tornar-lo a veure, has de tornar a entrar al Blog.
.
fugint del fred
Arribem a Montserrat i el termòmetre marca -2ºC, el bar de la Plaça és tancat i l'ambient de rigorós hivern congela l'ambient. Abans que caduquin els 30 minuts d'apacarment gratuït, marxem cap al Sud.
Avui no és dilluns i podrem gaudir dels plaers de l'Anna...
L'amfiteatre de La Codolosa és l'acollidora paret, damunt de Collbató, traçada de força vies d'una dificultat prou assequible i ben equipades, que convida a fugir del fred del Monestir.
18 de desembre, 2010
Montserrat
Collbató
Paret de La Codolosa
via Alimera
via L'Avi Trepador
Cèsar, Ramon.
.
Avui no és dilluns i podrem gaudir dels plaers de l'Anna...
L'amfiteatre de La Codolosa és l'acollidora paret, damunt de Collbató, traçada de força vies d'una dificultat prou assequible i ben equipades, que convida a fugir del fred del Monestir.
18 de desembre, 2010
Montserrat
Collbató
Paret de La Codolosa
via Alimera
via L'Avi Trepador
Cèsar, Ramon.
.
divendres, 17 de desembre del 2010
però, no hi havia tantíssima neu... ??
Després d'un difícil diàleg de besucs, ens fem el càrrec que l'esmorzar ens el donaran dins d'una bossa per a que ens el cruspim allà on vulguem, però no pas tant d'hora, a les vuit, al menjador de l'hostal.
Hem dormit a Vilaller, camí de l'Aran. Al xamfrà de més avall, però, hi trobem l'alternativa. Al Bar Siscarri hi foten uns entrepans que garanteixen l'ascensió de qualsevol cim. Allà ens trobem amb en Koki i la Còncep que ja van pel final dels bocates.
Els contactes de la Vall ens desaconsellen els objectius inicials. La neu ha reculat de valent i ha despullat les muntanyes, o el fred nocturn n'ha glaçat els seus vestits. Cal anar a buscar cotes altes i orientades a Sud.
No ens escalfem gaire la closca i anem a parar al Pla de Beret 1845m. Una ruta en forma d'Scalextric esgarriat ens porta primer cap al Tuc deth Miei 2250m des d'on tracem una de les esses vers el NW fins el Cap dels Clòssos 2440m. Prop d'una dotzena i mitja d'individuus ens repartim la clapa herbosa que curulla el cim.
Després, cadascú escampa cap on li sembla; nosaltres baixem uns 200 metres fins a sota mateix del Miei i recuperem cota en direcció WSW cap el Tuc de Costarjàs 2333m. Fugim de la pista per baixar cap al Pla; la neu ens hi convida.
Anem a fer-li companyia a l'Aleix, guarda del refugi dera Honeria, que avui no tindrà més visitants. La comoditat d'un refugi en què només hi ha la pròpia gent, és impagable. Després d'un bon sopar, podrem manllevar tantes mantes com vulguem per a dormir calentons.
Aquí sí que ens donen l'esmorzar a l'hora convinguda. Sort, perquè no hi ha cap bar alternatiu al xamfrà. De fet, no hi ha xamfrà. I neu a prop, tampoc. Ens volíem firar a la zona del Portillon, però no és el lloc més adient.
Tornem cap a cotes altes; malgrat la distància d'on som, ens volem assegurar la jornada. El sol comença a escalfar el Pla de l'Orri mentre preparem l'equip.
Enfilem la vall d'Arriu Malo cap a l'Estanh de Bacivèr. Quan albirem el Tuc de Marimanha, força pelat, enfilem cap a l'Estanh deth Rosari per anar a cercar la neu de la cara Sud del Bacivèr, força millor que la resta de l'entorn.
La creu del Tuc de Bacivèr 2644m guarneix les fotos que fem des del cim, embolicats amb els "Gores" per a protegir-nos del fred vent que ens ha vingut a rebre.
.
Hem dormit a Vilaller, camí de l'Aran. Al xamfrà de més avall, però, hi trobem l'alternativa. Al Bar Siscarri hi foten uns entrepans que garanteixen l'ascensió de qualsevol cim. Allà ens trobem amb en Koki i la Còncep que ja van pel final dels bocates.
Els contactes de la Vall ens desaconsellen els objectius inicials. La neu ha reculat de valent i ha despullat les muntanyes, o el fred nocturn n'ha glaçat els seus vestits. Cal anar a buscar cotes altes i orientades a Sud.
No ens escalfem gaire la closca i anem a parar al Pla de Beret 1845m. Una ruta en forma d'Scalextric esgarriat ens porta primer cap al Tuc deth Miei 2250m des d'on tracem una de les esses vers el NW fins el Cap dels Clòssos 2440m. Prop d'una dotzena i mitja d'individuus ens repartim la clapa herbosa que curulla el cim.
Després, cadascú escampa cap on li sembla; nosaltres baixem uns 200 metres fins a sota mateix del Miei i recuperem cota en direcció WSW cap el Tuc de Costarjàs 2333m. Fugim de la pista per baixar cap al Pla; la neu ens hi convida.
Anem a fer-li companyia a l'Aleix, guarda del refugi dera Honeria, que avui no tindrà més visitants. La comoditat d'un refugi en què només hi ha la pròpia gent, és impagable. Després d'un bon sopar, podrem manllevar tantes mantes com vulguem per a dormir calentons.
Aquí sí que ens donen l'esmorzar a l'hora convinguda. Sort, perquè no hi ha cap bar alternatiu al xamfrà. De fet, no hi ha xamfrà. I neu a prop, tampoc. Ens volíem firar a la zona del Portillon, però no és el lloc més adient.
Tornem cap a cotes altes; malgrat la distància d'on som, ens volem assegurar la jornada. El sol comença a escalfar el Pla de l'Orri mentre preparem l'equip.
Enfilem la vall d'Arriu Malo cap a l'Estanh de Bacivèr. Quan albirem el Tuc de Marimanha, força pelat, enfilem cap a l'Estanh deth Rosari per anar a cercar la neu de la cara Sud del Bacivèr, força millor que la resta de l'entorn.
La creu del Tuc de Bacivèr 2644m guarneix les fotos que fem des del cim, embolicats amb els "Gores" per a protegir-nos del fred vent que ens ha vingut a rebre.
El descens de l'esmentada cara Sud és la cirereta del pastís del cap de setmana. Malgrat alguna marrada, anem fent amb alegria fins arribar a l'aparcament de l'Orri.
Cerveses, patates, formatge i olives per a celebrar un senzill però complet cap de setmana.
10, 11 i 12 de desembre, 2010
Tuc deth Miei
Cap dels Clòssos
Tuc de Costarjàs
Tuc de Bacivèr
Anna, Còncep, Glòria, Koki, Manel, Ricard, Ramon.
dijous, 9 de desembre del 2010
si avui és dilluns, això és El Bruc.
Arribem a l'aparcament del Monestir i abans de baixar del cotxe ja veiem que els "Gorros" estan mullats, així que sense ni aturar-nos fem la volta a la rotonda i li donem la volta a la muntanya.
Quan ja anem salivant pensant en la botifarra de Calaf, ens trobem l'Anna tancat. Estupefactes, mirem si hi ha algun cartell o avís, res. De sobte, ens ve al cap que és dilluns; l'Anna tanca els dilluns. Segon cop. Ens quedem sense saber si això té res a veure amb la setència contra l'Estatut del TC que avui celebra el seu patronatge.
Abans d'anar a Can Jorba, esmorzem la botifarra a un altre bar. La situació es va redreçant.
Com que la gent deu ser de pont, o penjats d'un pont per la vaga dels controladors, l'agulla de Can Jorba està Sol(a) Solet(a) i cap allà hi falta gent.
6 de desembre, 2010
Montserrat
Can Jorba
Ag. de Can Jorba
via Sol Solet
Llobarro-Cèsar, Carmen-Ramon.
.
Quan ja anem salivant pensant en la botifarra de Calaf, ens trobem l'Anna tancat. Estupefactes, mirem si hi ha algun cartell o avís, res. De sobte, ens ve al cap que és dilluns; l'Anna tanca els dilluns. Segon cop. Ens quedem sense saber si això té res a veure amb la setència contra l'Estatut del TC que avui celebra el seu patronatge.
Abans d'anar a Can Jorba, esmorzem la botifarra a un altre bar. La situació es va redreçant.
Com que la gent deu ser de pont, o penjats d'un pont per la vaga dels controladors, l'agulla de Can Jorba està Sol(a) Solet(a) i cap allà hi falta gent.
6 de desembre, 2010
Montserrat
Can Jorba
Ag. de Can Jorba
via Sol Solet
Llobarro-Cèsar, Carmen-Ramon.
.
dimecres, 1 de desembre del 2010
inici de temporada d'hivern
A principi de la setmana passada, la méteo donava el 100% de probabilitats de precipitació a Panticosa per al cap de setmana; ja teníem la reserva del refugi feta i no la volíem canviar. A mesura que passaven els dies, la méteo, tant de l'AEMET com de l'Snow Forecast, anava canviant cap a millor i la previsió ja era més tranquil·litzadora.
Una trucada al refugi Casa de Piedra 1636m ens va fer saber, a més, la gran quantitat de neu caiguda els darrers dies. Caldria, doncs, portar esquís o raquetes. Molta neu però poc assentada entre els 1600 i 2000 metres feien triar entre carregar els esquís a la baixada o dur raquetes. La segona va ser l'opció escollida.
A les vuit del vespre del divendres, el termòmetre del cotxe dóna una temperatura de 8º sota zero a Baños de Panticosa. Quan ens n'anem a dormir ja hem arribat als -11ºC. Amb el sac de llençol, ens caldran fins a quatre mantes per a mantenir el confort.
Es compleixen les previsions més optimistes i el dia es lleva fred i serè. Els Picos de las Argualas estan massa carregats de neu i són molt amunt si cal obrir la traça. No cal començar la casa per la teulada. Farem un camí ja conegut de l'any passat per anar cap als Ibones de Brazato, amb la intenció, per no repetir cim, de pujar els Picos de Labaza; l'Alpina en fa una inintel·ligible descripció d'ascensió, però hi diu que l'Aresta Sud és fàcil.
Arribats, després de seguir en part una traça d'esquí i de fer-ne una de nova, al Cuello Alto de Brazato 2578m, ens mirem decebuts l'Aresta Sud dels Labaza. No sembla difícil, però plena de neu i aèria com s'endevina, no ens engresca gaire complicar-nos la vida. Donem la pujada per finita, mentre un parell de manyos amb esquís es fan enrere, atrapats pel que sembla neu dura, a la cara Nord de l'avantcim cota 2732m del Pico de Baciás.
El cel s'ennuvola seguint fil per randa el guió establert, però res fa témer que la baixada se'ns compliqui.
Mentre els companys esquiadors es queixen com si les rascades que esgarrapen les soles dels seus esquís les patissin en pròpia pell, nosaltres baixem per la via més directa que podem, enfonsant-nos d'allò més en l'espessa i encara no gaire assentada neu.
Les dreceres que ens permet fer el camí es tornen divertides baixades en què si caus no pot passar res. Ens hi llancem sense mirament. Fins al bosc.
Arribem tranquil·lament a la Casa de Piedra.
El diumenge volem anar fins els Ibones Azules passant per l'embassament de Bachimaña, a veure com està la construcció del nou refugi, tot i que amb la paralització de les obres de Baños, la Casa de Piedra segueix en actiu; tenen concessió fins el 2017.
La primera part del camí, més propera al riu, per la seva estretor, no permet l'utilització de les raquetes, així que cal obrir traça sense cap suport. Més amunt ja podem calçar-nos les raquetes, però hi ha tanta neu que la progressió és massa lenta per fer un horari prou digne. L'entorn està vestit de poesia visual; en gaudim tant com podem impossibilitats de retenir-ho digitalment, hem oblidat la càmera. Només arribem fins als 1950m, abans de la Cuesta del Fraile.
El temps fa un tomb i en poc temps canvia el color del cel, mentre comença a barrufar fem cap al refugi. Compartim el menjador, tot fent un mos, amb força gent que hi arriba per prendre quelcom. No hi ha res més obert a Baños.
Pel retrovisor del cotxe es veu com els cims s'han anat posant el barret. Cap al Sud sembla que el Sol encara conserva la seva força. Cal abaixar el para-sol del parabrisa per conduir amb comoditat...
26, 27 i 28 de novembre, 2010
Baños de Panticosa
Casa de Piedra
Carmen, Ramon.
.
Una trucada al refugi Casa de Piedra 1636m ens va fer saber, a més, la gran quantitat de neu caiguda els darrers dies. Caldria, doncs, portar esquís o raquetes. Molta neu però poc assentada entre els 1600 i 2000 metres feien triar entre carregar els esquís a la baixada o dur raquetes. La segona va ser l'opció escollida.
A les vuit del vespre del divendres, el termòmetre del cotxe dóna una temperatura de 8º sota zero a Baños de Panticosa. Quan ens n'anem a dormir ja hem arribat als -11ºC. Amb el sac de llençol, ens caldran fins a quatre mantes per a mantenir el confort.
Arribats, després de seguir en part una traça d'esquí i de fer-ne una de nova, al Cuello Alto de Brazato 2578m, ens mirem decebuts l'Aresta Sud dels Labaza. No sembla difícil, però plena de neu i aèria com s'endevina, no ens engresca gaire complicar-nos la vida. Donem la pujada per finita, mentre un parell de manyos amb esquís es fan enrere, atrapats pel que sembla neu dura, a la cara Nord de l'avantcim cota 2732m del Pico de Baciás.
El cel s'ennuvola seguint fil per randa el guió establert, però res fa témer que la baixada se'ns compliqui.
Mentre els companys esquiadors es queixen com si les rascades que esgarrapen les soles dels seus esquís les patissin en pròpia pell, nosaltres baixem per la via més directa que podem, enfonsant-nos d'allò més en l'espessa i encara no gaire assentada neu.
Les dreceres que ens permet fer el camí es tornen divertides baixades en què si caus no pot passar res. Ens hi llancem sense mirament. Fins al bosc.
Arribem tranquil·lament a la Casa de Piedra.
El diumenge volem anar fins els Ibones Azules passant per l'embassament de Bachimaña, a veure com està la construcció del nou refugi, tot i que amb la paralització de les obres de Baños, la Casa de Piedra segueix en actiu; tenen concessió fins el 2017.
La primera part del camí, més propera al riu, per la seva estretor, no permet l'utilització de les raquetes, així que cal obrir traça sense cap suport. Més amunt ja podem calçar-nos les raquetes, però hi ha tanta neu que la progressió és massa lenta per fer un horari prou digne. L'entorn està vestit de poesia visual; en gaudim tant com podem impossibilitats de retenir-ho digitalment, hem oblidat la càmera. Només arribem fins als 1950m, abans de la Cuesta del Fraile.
El temps fa un tomb i en poc temps canvia el color del cel, mentre comença a barrufar fem cap al refugi. Compartim el menjador, tot fent un mos, amb força gent que hi arriba per prendre quelcom. No hi ha res més obert a Baños.
Pel retrovisor del cotxe es veu com els cims s'han anat posant el barret. Cap al Sud sembla que el Sol encara conserva la seva força. Cal abaixar el para-sol del parabrisa per conduir amb comoditat...
26, 27 i 28 de novembre, 2010
Baños de Panticosa
Casa de Piedra
Carmen, Ramon.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)