Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 27 de maig del 2012

Visca el Mountain Weather Forecasts

Quina probabilitat d'encert té l'índex de probabilitats de precipitacions? Mentre l'AEMET en donava el 60% per al matí del dissabte, el Mountain Weather Forecasts lluia un sol esplèndid en la seva previsió. Això ens va fer dubtar, però al final vam decidir fer el que feiem quan no teníem Internet.

La Renclusa no té lloc per a dos; els divendres ja no són el que eren, almenys aquest final de temporada. Convençuts de fer un bivac a La Besurta, l'encertem en provar sort al refugi lliure de Plan d'Están. Les úniques dues places de llitera que té són per a nosaltres. Si ho arribem a saber ens portem el fogonet i hi fem mitja pensió.

Refugi de Plan d'Están

A tres quarts de quatre en primera convocatòria i a les 4 en punt (de la matinada) en segona, comença l'activitat amb un esmorzar fred. Aparquem, oh sorpresa, sense problema a La Besurta 1900m. El cel està estelat i la muntanya comença a iluminar-se de punts mòbils.

Abans d'arribar a La Renclusa 2140m ja clareja i podem apagar els frontals. Cinc minuts després del refugi ja ens posem els esquís i comencem a teixir la teranyina de traces que solca la muntanya. Anem en companyia fins que tothom se'n va cap al Portillón Superior, cap a l'Aneto.

Canal de la Rimaia, quan ja marxem.

Ens aturem a fer un mos i seguim cap a la Maladeta; només un xicot va davant nostre. De repent la muntanya ha esdevingut un desert blanc. Arribats a la base de la canal de la Rimaia, ens traiem els esquís i, mentre deixem eixugar les pells de foca, ens abillem per a pujar-la.

El piolet i els grampons fan bé la seva funció i millor la faran a la baixada. En guanyar metres, veiem com aviat deixarem de ser els únics candidats a aquest cim, avui. Sortim al Coll de la Rimaia i continuem per terreny mixt i còmode fins l'estret cim de la Maladeta Oriental 3308m.

Al cim de la Maladeta Oriental 3308m

Ni rastre del 60% de l'AEMET. Un cel tan serè com el voldríem sempre, ens regala tantes muntanyes com podem albirar. A la Glacera d'Aneto hi formiguegen desenes d'indivudus, tots en la metixa direcció.

Nosaltres, iniciem el descens. La canal de la Rimaia és ara un corredor de gent amunt i avall i això ens entretén més que no voldríem. Hem badat una mica més del compte, al cim.

Maladeta Oriental 3308m

Iniciem el descens per una neu de dos colors. S'hi esquia millor per la vella, tenyida encara de la sorra sahariana que va caure fa unes setmanes. Molt millor que ara fa un any.

Tot just acabem d'endreçar els estris al cotxe, cau una fugaç però emprenyadora tempesta. Als dolls de Senarta netegem les botes i omplim les ampolles d'aigua per al viatge. Abans, però, ens avituallem com cal al Librada.


25 i 26 de maig, 2012
Maladeta Oriental 3308m

Carmen, Ramon.
.

diumenge, 20 de maig del 2012

Del Bastiments a l'Aneto en set dies (i 2).

Un fort ruixat ens fa dubtar camí del Portillón. MIro l'altímetre, som a 2700m i el que cau és aigua. Algú diu que la cota de neu és a 3500 i així deu ser. Hi ha qui ja gira cua; nosaltres ens donem l'oportunitat d'arribar al Portillón Sup. 2880m.


Vam arribar el dissabte a la nit a La Besurta 1900m, després de sopar a Benás. Contra tot pronòstic, se'ns va aparèixer la MaredeDéu en forma de lloc per aparcar allà on no en donàvem ni un duro. Just davant de la guingueta i els seus porxos, on vam fer un còmode bivac mentre cap al SE el cel s'encenia a cada llampec.

L'Albert em desperta puntual a l'hora convinguda. Vull fer una mica el mandra, però la seva energia em talla el rotllo i jo també m'hi poso per feina. A les 4 de la matinada, l'activitat a La Besurta és més pròpia d'hores més tardanes.


A les 04:45 els frontals iluminen el camí de terra que al cap d'un quart ja s'emblanquina. Allà on trobem que ja toca ens posem els esquís i seguim el camí cap a La Renclusa 2140m on ens afegim als primers hostes que en surten.

El primer ruixat cau aviat, quan ja fa estona que la llum de l'albada inutilitza les llanternes. Passa ràpid; més que no pas el segon que ens fa aturar a posar-nos les jaquetes.


Al Portillón, els núvols han passat de llarg i s'obren clarianes. Després d'una pausa baixem a la Glacera d'Aneto i fem via fins a sota del Coll de Coronas 3196m. Sembla que aguantar estoicament els ruixats haurà estat una bona aposta.

Iniciem el darrer tram, en què s'hi aplega quasi tota la gent del primer torn. Arribem a l'avantcim i hi deixem esquís i motxilles per passar el Pas de Mahoma. Ho fem amb comoditat; la roca ja s'ha despullat quasi del tot de la neu que el cobreix. L'Aneto 3404m per nosaltres sols. Encara en som pocs i no hem de fer cua ni per les fotos, ni per la tornada.


Els núvols que amaguen la Vall d'Aran no sembla que tinguin esma d'acostar-s'hi. Tot i així no ens entretenim gaire i anem per feina. La qualitat de la neu ens fa dubtar. Els primers girs són desalentadors, però, com més baixem millor la trobem.


Arribem just fins a Aigualluts, sense problemes. Esquís a la motxilla i a caminar cap a La Besurta mentre ens anem creuant amb passejants que miren estranyats els estris que portem a l'esquena i als peus.

Quasi a horari europeu, dinem a Benás abans no tornem cap al Bruc, on hi he deixat el cotxe. Ens acomiadem fins la propera, que aquest any ja anirà justeta.


12 i 13 de maig, 2012
Aneto 3404m

Albert, Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Aneto12I130512
.

Del Bastiments a l'Aneto en set dies (1).

Un fort ruixat ens fa dubtar camí d'Ull de Ter. Ens aturem a St. Joan de les Abadesses a esmorzar i a reconsiderar l'objectiu, però amb l'estòmac content la moral revifa i decidim seguir els plans inicials.

Un grup mixt de l'Agrupe i la UEC de Mataró fan una sortida de preparació de cara al Toubkal; se n'hi van aviat. Hi van a caminar, com al Bastiments. Tres més i jo els acompanyem -al Bastiments- amb esquís, després de llegir cròniques recents que parlen de bona presència de neu a la zona.


Sortim del revolt 2100m del refugi i als cinc minuts ja ens podem calçar els esquís, que gairebé pugen de memòria per aquest itinerari tan repetit i agraït. D'agrair, també, és la poca gent que hi ha, potser per efecte de la previsió de la méteo.


L'itinerari és plàcid per als esquiadors i per als d'infanteria. Fins i tot al Coll de la Marrana 2535m el vent és més suau que el d'habitud. Ambdós grups ens retrobem al cim del Bastiments 2883m.


Uns nuvolots ben negres que s'acosten pel NW fa que ens eixerim per iniciar la baixada. Els esquiadors els guanyem la partida per raons òbvies, en què una neu primavera molt bona facilita un descens dels que aficionen.

Quan s'enceta la tempesta anunciada ja som dins del cotxe, esperant els caminaires que entomen la pluja amb resignació.

A Setcases, deixem els entrepans a la motxilla i ens entaulem a fer un menú, mentre fora plou a dojo. Però la feina ja està feta.


6 de maig, 2012
Bastiments 2883m

Albert, Eloi, Pedro, Ramon i els caminaires de la UEC i l'Agrupe.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Bastiments060512
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Bastiments_Eloi060512
.

dijous, 10 de maig del 2012

Pont escurçat

Una intensa nevada ens dóna la benvinguda a l'Aran. Tot i que encara és d'hora, ens plantegem un obligat canvi de plans. Més que res, que pujar al refugi sota la nevada i enmig de la boira no és gaire encisador. Hi truquem i convenim amb el guarda que ho deixarem per un altre dia. A l'Hostal Era Verneda ens acullen amb la cordialitat de sempre.


Després de dos dies a ciutat, veient ploure i nevar a les webcams del Pallars, en fugim amb intenció de pujar a La Restanca, però la lentitud de la borrasca, que sembla que s'hi trobi bé enganxada als cims, ens capgira les intencions i ens quedem a Casau a l'espera de l'assolellat dimarts disfressat de diumenge.


Pugem fins la Bonaigua des d'on sortim amb els esquís calçats. Estem de sort, se'ns han avançat i un parell que ens van al davant han obert traça cap a la Colhada de Montanhon 2420m.


Provem d'anar cap al Muntanyó, però ho descartem en no tenir clar l'itinerari, un llarg flanqueig que després de la nevada del dilluns em sembla que pot ser exposat.


Així que ens atansem al proper Tuc de la Cigalera 2502m des d'on gaudim d'un espectacular, encara que curt, descens.

30 d'abril i 1 de maig, 2012
Tuc de la Cigalera, 2502m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Cigalera3004010512
.