Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 25 de juliol del 2018

Aprofitant que hi som a prop

No era la idea, però la pista de Bagergue per fer l'aproximació cap al Mauberme està tancada al trànsit. Fer-la caminant, no entra en els nostres plans. No gaire lluny d'aquí, tenim una bona alternativa...

Aparquem al damunt de la Boca Sud del Túnel de Vielha. Pel nombre de cotxes, esperem trobar-nos força gent, però no tothom ha tingut la mateixa pensada.


Baixem a la Pleta de Molières i ens endinsem en el bosc de la Val de Molières. És el tram més penós per la intensa calor que hi fa. Només quan en sortim, ens sentim alleugerits per l'airet que ara sí que corre. Remuntem el Barranc de Molières i arribem al Refugi lliure; en molt bon estat. Hi fem una aturadeta.



Trobem gent que ja torna del cim, han dormit al refugi. I veiem gent que encara hi puja. Nosaltres tancarem la tanda. Seguim fent via per un camí bastant evident, fins que trobem neu contínua. Ens calcem els grampons i seguim la traça fins al Coll de Molières. Per atansar la paret, passem una curta però fonda rimaia. Cal fer-hi atenció.



Deixem els grampons i els bastons en un raconet i fem l'aresta fins el cim del Molières. Ens creuem amb els penúltims del dia. A dalt ja no hi queda ningú. Meravelloses vistes cap al Massís Aneto-Maladeta.



Retornem fins el Coll, recuperem el material i ens llancem glacera avall. Avancem per la dreta els dos darrers grups, que van una mica esporoguits, i tornem a passar pel Refugi. Ara, l'aturada és més consistent.

Amb la panxa contenta, anem fent fins al cotxe. Ha estat una llarga i fructífera jornada, amb premi merescut.

15 de juliol, 2018

Tuc de Molières 3010m

Carmen, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tuc-de-molieres-26690334
https://photos.app.goo.gl/tUjXCXsSzqKDDYo46
.

Entre tempesta i tempesta

Arribem a l'aparcament de l'Estany de Font Viva que ja plou i ho fa amb ganes. Esperem una estona fins que sembla que s'atura.

Sortim del cotxe a preparar els estris i quan ja estem a punt, torna a fer un ruixat. Correm de nou cap al cotxe, una estoneta més.


No fa net, però decidim començar a passar perquè, fins al refugi, hi tenim un tros. Els núvols passen ràpids, ennegrint el cel. De cop, una blancor efímera precedeix un eixordador tro; sembla talment que hagi caigut al nostre costat. Un festival d'aigua, llum i so ens acompanyarà la resta del recorregut.



Passem per un refugi lliure, sense nom, on ens aixopluguem poc més de mitja hora. Però això no s'atura. Au, doncs, pit i collons; acabem d'arribar al Refugi dels Enginyers. Hi trobem gent que l'estan endreçant; anem per entrar i ens diuen que no, que el refu no és això... Hòstia !!!! Però ha estat un malentès.



De tot l'edifici, només una petita part, amb 4 x 3 lliteres i una minsa taula, és el refugi lliure. Per a nosaltres, més que suficient. La resta de la construcció, és un espai privat. Passat l'ensurt, ens acomodem al lliure. Sort que no hi ha ningú més.

Com que està previst que hi torni ha haver tronades a la tarda, posem el despertador d'horeta per aprofitar bé el matí.


Sortim del refugi cap al Barratge de Lanós i prenem un corriol que s'embardissa una mica, cap a l'W. Quan en sortim, anem a remuntar el rierol del Rec de Fe pel seu marge dret. Ho fem per un sender poc clar però fitat.


Superat el barranc, tenim el Puigpedrós a la nostra esquerra. El passem per sota, en direcció NW, fins arribar al peu de la carena. Ens hi enfilem cap a l'W, cercant trams herbosos allà on n'hi ha, combinat amb trams pedregosos.



Així arribem al cim Nord, i seguint la carena assolim el punt culminant, el cim Sud del Puigpedrós de Lanós. La méteo aguanta prou bé com per fer-hi una bona aturada contemplativa.


La baixada la fem directa, ambla mateixa tònica de pedres i herbeis, a trobar la ruta de pujada. Passem, de nou, pel refu a recollir els estris que hi hem deixat i enfilem, sense més complicacions, cap a l'aparcament.

Camí de Puigcerdà, on farem una merescuda aturada gastronòmica, ens cau una bona i llarga tempesta.

7 i 8 de juliol, 2018

Puigpedrós de Lanós 2842m

Ramon(ot), Xavier, Ramon(et).

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puigpedros-de-lanos-26451793
https://photos.app.goo.gl/bpQ4RRKnpjNdeXsB8
.

divendres, 13 de juliol del 2018

Xollant la Gallina

Seguim les indicacions enviades pel convocant i abandonem la C16 per fer cap a Cal Rosal, al Sol i Cel, on omplirem els dipòsits per encarar l'excursió dominical.

Tornem a la C16, un tram més i la tornem a abandonar, ara per dirigir-nos al Pla de la Creu de Fumanyà, lloc d'inici de la ruta.


Comencem tranquil·lament, de baixada i tot, a passar per l'antic poble de Peguera. Més endavant, anem progressant sota l'ombra boscosa que ens alleugereix la calor.


La impressionant Roca Gran de Ferrús serà testimoni impassible del nostre pas pel seu territori.


Arribem xino-xano al Collet de l'Estret. Fem una paradeta per atènyer la molt considerable pujada fins la Roca Blanca. 325 metres de fort desnivell fins aquest primer cim, i ja suau carena fins el Cap Llitzet o Gallina Pelada 2317m.



Ja hem fet la feina més dura. Ara, relax i piscolabis al Refugi d'Ensija, abans d'anar a cercar el Torrent de les Pedregoses, per on baixarem fins tancar el cercle.

1 de juliol, 2018

Roca Blanca 2293m
Gallina Pelada 2317m

Edgar, Enric, Helena, Joan Carles, Jordi, Josep, Mar, Núria, Vicenç, Ramon.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gallina-pelada-26261259
https://photos.app.goo.gl/yuLwY1iY4FtTpuKE6
.