Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 31 de març de 2008

Calling You (Bagdad Cafè)

deixa anar els teus sentits...

embolica, que fa fort...

què en penses?

la gelosia, és una qüestió genètica o cultural?


Som esclaus de la nostra cultura, d'una moral ancorada en el passat?
o és el nostre mapa genètic que ens predisposa, pel sentit possessiu, a sentir gelos?
al Carib, o a l'Àfrica Central, el sentiment de gelosia s'allunya força del concepte que en tenim a les nostres latituds...

dijous, 27 de març de 2008

un video curiós

una pel·li d'esquí rodada als Tatras de Polska l'any 1930.
què us sembla l'equipament propi de l'època?

per cert, els qui hi vam ser aquest dies, reconeixeu el refugi que surt cap al minut 2:48 de l'enregistrament?



efectivament, és el refugi Murowaniec.

descobrint els origens...

Tatras, Polska. setmana santa 2008


Qui m'anava a dir que al cap de tants anys aniria al país dels meus orígens... o almenys, durant molts anys m'he hagut de sentir com em deien "polaco". Encara que jo diria que, així d'entrada, tenim poques coses en comú.


Després de volar sense cap problema fins a Krakow, on arribem a les 21:15, a l'aeroport ens espera puntualment el taxista que ens envia el "Good bye Lenin hostel" de Zakopane.

No parlem, ni de bon tros, la mateixa llengua, prova irrefutable que, en contra de la creença popular del Sud del Sud (la repetició no és una errada) d'Europa, Catalunya i Polònia només tenen en comú la UE i TV3.

Els Tatras formen una serralada fronterera entre Slovakia i Polska, dins dels Càrpats.
Al costat polonès, Zakopane és la base d'activitats.

Les cotes són baixes. Ens mourem entre els 1000m i els més que justets 2000m. Tot i així, la situació d'aquestes muntanyes fa que la innivació sigui la que voldríem per al Pirineu.
Ara, el fred és més aviat el dels Alps.


Marxem el diumenge 16 cap a l'entrada de la Chocholowska dolina 907m (vall). Gairebé tota amb esquís fins el refugi Chocholowskiej Polanie 1148m.


El concepte de refugi que tenim aquí, s'allunya una mica del que hi trobem allà. Són més com el xalet del CEC de La Molina, per entendre'ns.

El dilluns 17 pugem els cims Grzes 1653m i Rakon 1879m. La boira ens acompanya bona part de l'itinerari; igual que ho farà, i amb molta més intensitat, en el descens des del coll Siwa Przelecz 1812m, el dimarts 18, cap al refugi Hali Ornak 1108m.



No obstant això, la quantitat i qualitat de la neu és per a fer-ne festes.


El temps juga amb nosaltres. Quan ens sembla que farà bo, es posa a nevar; i quan cau la nevada de l'any, de cop i volta surt el sol.



Així és que el dimecres 19 sortim a les 11:00 del refugi Ornak cap al cim del mateix nom.


La passejada pel bosc és un festival de llum i cotó fluix.


Aprofitem que la finestra de bon temps és ben oberta i tracem una petja d'un pam de fons fins el cim de l'Ornak 1854m.

La baixada ratlla el del·liri.

Havent menjat una mica al refugi, baixem la vall Koscieliska fins a Kiry 927m, i amb un taxi tornem a Zakopane.


Després de passar a Krakow el dia que la Glòria va marxar, la previsió de temps és tan dolenta que descartem del tot fer qualsevol intent de travessia.
Així que ens "apalanquem" al Good bye Lenin hostel i ja anirem fent.
El 21, divendres, fem el que podem des de Jaszczurókowka 825m, al costat del hostel.
Pel bosc pugem al coll Nosalowa Przelecz 1103m i baixem a Kuznice 1025m, i d'aquí anem cap al refugi Kondratowej Hali 1333m. De nou a Kuznice, un taxi ens retorna a l'alberg.

L'observatori que hi ha al cim del Kasprowy Wierch 1987m és el darrer objectiu d'aquestes vacances.
L'assolim el dissabte 22 des de Kuznice, per la Bystrej dolina fins Myslenickie Turmie 1360m, i per pistes, no hi ha més remei, fins a dalt.



El darrer descens és un magnífic recorregut que passa pel refugi de Murowaniec 1500m, i fa un llarguíssim itinerari pel bosc per arribar al ja conegut coll Nosalowa Przelecz. Remuntem fins a les pistes de Nosal i desvirguem la pista principal acabada de trepitjar per la ratrac.
Ens carreguem els esquís a la motxilla i caminem un quart fins el hostel.
La darrera caminada la fem pel carrer Krupowki de Zakopane, anem a fer un soparet merescut abans de tornar, demà, en tren fins a Krakow.
El 23 és diumenge sant i el país està pràcticament paralitzat. Fins i tot els busos de línia no funcionen.
El dia de la Mona, els vols quadren a la perfecció, i arribem tots i amb tot a casa.
Muntanyes del Tatras
Zakopane
Polska
del 15 al 24 de març, 2008
Angèlica, Carles, Glòria, Joan, Josep, Manel, Ricard, Teresa, Ramon.

dimecres, 26 de març de 2008

obert per vacances



després de Polska/Tatras
encara seré de vacances
fins el 31/03 inclòs.






dilluns, 3 de març de 2008

Vall de Boí, 1 i 2 de març


Tuc de Moró 2733m i Pica Cerví 2750m

Un dissabte rúfol ens acull en el viatge i a l'arribada a la Vall de Boí. Allí hi trobem els companys que ens esperen i plegats anem a esmorzar al forn Codina, al Pla de l'Ermita.
Amb el dipòsit ple som els últims en aparcar a l'entrada de la vall de St. Martí.

La diversitat d'objectius fa que, aparentment, siguem els únics en triar el Barranc de Moró; caminem deu minuts encara no i ens calcem els esquís.
Al final de la pista triem anar pel marge dret del barranc, seguint una antiga traça, fins que en traiem el nas per damunt del bosc.
Fent equilibris creuem a l'altre costat del riu i ens endinsem en la vall. Anem cap a les Cometes de Moró i comencem a guanyar alçada decididament.

Als grisos que ens regalen un dia en blanc i negre s'hi afegeix ara un vent força desagradable, fort i fred.
Al cim no s'hi pot estar i ens hem d'arrecerar cap al vessant Sud; força millor.

Advertits del mal estat de la neu per una colla que baixava del cim, ens disposem a iniciar el descens amb el dispositiu "patidor/baixa com puguis" activat.
No obstant, a l'alçada del collet amb el Castellet de Moró, la neu s'endureix i en facilita l'esquiada amb més qualitat.

Això ho gaudim fins l'entrada al bosc. Fins i tot el "baixa com puguis" s'inhibeix en veure el lamentable estat de la neu, podrida com un migdia a finals de juny.
No cal entrar en detalls.

Retrobem la dignitat perduda en la pista que ens mena al cotxe.
______________________________________________________________________
Estrenem el diumenge tot recordant el recent malson en què el Barça perdia i el Madrid guanyava.
Que reals que són alguns somnis...

Arribem al Port d'Erta triant les pistes més buides.

El Sol escalfa de valent. De ben segur que s'ha equivocat i s'ha posat el "xip" de primavera avançada, tipus "Corte Inglés".
No ens queda més remei que seguir-li el corrent i arromangar-nos la samarreta.

La Pica Cerví se'ns mostra ufanosa i verge d'artefactes mecànics. La seva ombra encara protegeix la cara W, cap on dirigim les nostres traces.
Obligats pel fort rost dibuixem un llarg sargit de zetes per una neu no transformada, cap al collet del sud del cim, des d'on podrem atènyer-lo.

Als antípodes d'ahir, avui romanem al pic una hora ben bona; al fuet i formatge s'hi afegeix la tradicional botifarra d'ou, pròpia de l'època quaresmal.

Els ulls se'ns perden des de més enllà del Puigmal cap al Cadí, per darrera hi surt el Pedraforca, el Montseny, St. Llorenç, Montserrat; les muntanyes de Prades, el Montsant, el Mont Caro; i ja no diguem cap al Nord.

Més per protecció que per altra cosa ens posem la jaqueta i els guants, i ens llancem pel pendent de pujada. La neu es manté sense transformar, amb una fina crosteta que es trenca sense cap dificultat.

Els saltirons substitueixen els "carving" i amb tot plegat ens deixem anar amb força per a remuntar de franc el Port d'Erta. Però tot i el descompte, encara hem de pagar una petita penyora.

Les postres del cap de setmana són una baixada tan llarga com bona per les pistes de Boí.
El cafè el prendrem a Bellcaire.

Tuc de Moró
Pica Cerví

Angèlica, Glòria, Ricard, Ramon.