Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 26 d’agost de 2008

l'última de l'estiu


S'acaba l'agost, i amb ell el meu torn que m'ha permès escapar-me amb el Cèsar a Montserrat (via El Bruc) tant en feiners com en festius (avui he fet festa).
Avui hem fet sessió doble i ens hem penjat, enmig de la boira, a la Magdalena Inferior. Primer ha estat la Rataplan (V-) i després la Walt Disney (IV). Totes dues per a gaudir-ne.

Aquí sota us poso les ressenyes i l'enllaç a les fotos.

I els caps de setmana del setembre a caminar pel Pirineu, a veure si "tatxo" algun tresmil...


Rataplan__________________________________Walt Disney

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/RataplanWaltDisney26DAgost2008

divendres, 22 d’agost de 2008

Montserrat entre setmana


Boy-Roca a l'Elefant, 21.08.08




Amb el Cèsar, i després del ritual de Calaf (cruspir-se un bocata de botifarra al bar Anna, d'El Bruc), anem a St. Benet per escalar la via Boy-Roca, a la trompa de l'Elefant.
Des que vaig començar a escalar, i d'això ja en fa molt, que volia fer aquesta via, i mai no n'havia tingut l'oportunitat.
Com diuen al país veí: "nunca es tarde si la dicha es buena".

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/BoyRocaALElefant21DAgost2008

dimarts, 19 d’agost de 2008

la meva bso (la vida és un videoclip)


No tenia ni 15 anyets
quan estava de moda allò que en deien "so de Philadelphia", i el Barry White n'era un dels seus exponents.

Ell i la seva orquestra, la generosa "Love Unlimited Orchestra", causaven sensació i la seva música no parava de sonar a les FM de l'època, sobretot Ràdio Barcelona FM i RJ 2 (Ràdio Joventut).

Tot això us sona a "xino", no?
Doncs escolteu això, a veure a què us sona. I no us perdeu el tall de 5 segons al minut 0:29 de l'enregistrament.

Barry White - Love's theme


dimarts, 12 d’agost de 2008

per St. Llorenç vés al Puigmal


nit estel·lar al Puigmal


Data interestel·lar 16300910082008, el teletransportador de l’Enterprise ens deixa en un lloc conegut com a Vall de Núria, a 1964m sobre el nivell del mar a Alacant.
Els nostres sensors identifiquen nombrosos humans en actitud distesa; en el passat això era “estar de cap de setmana”.

Un error en les coordenades integrades a l’ordinador de bord ens obliga a caminar carregats amb el feixuc equip de supervivència fins a trobar l’elevat punt d’observació, a 2913m conegut com a Puigmal.
És l’indret més alt de la zona i un bon mirador per a guaitar el fenomen de la constel·lació de Perseu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Perseu_(constel%C2%B7laci%C3%B3)

El senyor Spock ens ha fet la “pirula” amb el material, i un de nosaltres no porta màrfega. Però solidaris com som de mena, ens apliquem aquella dita dels nostres rebesavis: “on en caben tres, en caben quatre”; de costat, però, això sí.

Consultem l’ordinador i verifiquem que els éssers que veiem córrer nus i de quatre grapes són isards. Es mouen en grup i no se’ns acosten ni per la foto.

Ens instal·lem en una de les nombroses parcel·les que van quedar buides quan la crisi de les hipoteques va sacsejar el món del totxo, allà per l’inici del XXI.
Mentre que no es fa fosc, preparem la darrera ingesta diària i ens la cruspim a l’estil alpinista; això és: tirats pel terra i intercanviant els àpats.

Sincronitzem l’alarma de l’alertador de trencament de la normalitat (altrament conegut com a despertador) a les 23000910082008 i ens abandonem a la contemplació del firmament.

Malgrat el quart creixent de lluna, el cel es farceix de milions d’estels. St. Llorenç no deu d’estar gaire trist, de moment el Barça ho va guanyant tot, i només deixa caure alguna llagrimeta de tant en tant.

A l’hora convinguda entre nosaltres, i al marge dels plans d’en Kirk per a la missió, ens ventilem les galetes i el moscatell comprats d’estranquis en un lloc nadiu anomenat “Super”... tres?

Cadascú a la seva, l’un allibera l’esguard més enllà de lluny, l’altre dormisqueja, l’altra fa fotos, l’altre pensa en la putada de l’Spock...

0223+10910082008 Morfeu interromp la seva activitat i ens despertem sobtats per uns alienígens que vaguen sense rumb per l’espai i no tenen on caure morts.
No se’ls acut res més que ocupar la parcel·la veïna, i fent veure que no hi som es dediquen a donar pel sac.
Això ho tornaran a fer (donar pel sac), a les 0615+10910082008 i fins les 0830+10910082008
Almenys, entremig hem pogut oblidar-los.

L’alferes Pavel Chekov, substituint l’Spock (o potser per ordre seva) ha alterat la programació de la ruta de tornada esborrant les dades, i no podem tornar enrera.
Des de l’Enterprise es fan l’orni i ens surt que “está apagado o fuera de cobertura en este momento”.
Això comença a fer pudor...

L’única manera de tornar a casa, doncs, és anant cap a endavant. L’ordinameipGPS ens mostra una ruta alternativa, encara que més llarga.
Així pugem i baixem la carena i passem per llocs humanament coneguts i on els seus habitants hi passegen i s’asseuen a fer fotos i a descansar.

Puigmal 2913m – Coll d’Er 2760m – Puigmal petit de Segre 2810m – Segre 2843m – Coll de Finestrelles 2604m – Finestrelles 2828m – Pic de Núria 2794m – Pic del Coll d’Eina 2771m – Coll d’Eina 2682m – Eina 2789m – Noufonts 2861m – Coll de Noufonts 2651m.

Per la Coma de Noufonts baixem, ara sí, cap al lloc on vam iniciar la missió; Núria.

Amb una mirada tan ràpida com furtiva de tots quatre alhora ens intercomuniquem i comprenem que, renoi, aquí no s’hi està pas malament.
Que els donin als de l’Enterprise !!!! I a la missió, també.

A les quatre de la tarda, hora d’aquí, surt un Cremallera. “Donde fueres, haz lo que vieres”. Ens fem passar per nadius i baixem en un vehicle de ferro, llarg com un cuc, ple d’individus fent fotos d’allò que ja han degut de veure a la pujada...

A Ribes prenem un aliment anomenat entrepà, bevem clara i piquem olives...
Decididament, aquí no s’hi està gens malament !!!!


Olla de Núria (menys una nansa)
9 i 10 d’agost, 2008

Jordi, Manel, Rita, Ramon.


les afotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NitEstelLarAlPuigmalAgost08
les de la Rita: http://picasaweb.google.com/RitaUdina/BivacAlPuigmal

dilluns, 4 d’agost de 2008

les llàgrimes de St. Llorenç


El cel plora les Llàgrimes de Sant Llorenç


Com cada any per aquests dies d’agost és possible veure en els cels nocturns la pluja d’estels de les Perseides, també conegudes com Llàgrimes de Sant Llorenç.

Normalment la pluja de les Perseides es produeix el 10 d’agost, coincidint amb el dia de Sant Llorenç, d’aquí el seu nom, però els dies de més activitat acostumen a ser l’11 i el 12 d'agost.

Enguany, el dia de més intensitat també serà dimecres 13 d’agost i, més concretament, a les 22:50 hores, però podràs observar-les fins el 18 d’agost, tot i que amb menys quantitat.

http://www.lamalla.net/el_temps/noticies/article?ids=154505

divendres, 1 d’agost de 2008

un mes sense sardinetes...




Al número 41 del carrer Vallespir hi ha la bodega Bartolí. És un bar d'aquests de tota la vida, dels d'abans. Dels que a mi m'agraden, perquè jo també començo a ser dels d'abans.

El conec de quan vivia al mateix carrer, unes cases més avall. Arran d'una convidada em vaig aficionar a les seves sardines amb escabetx, que jo trobo delicioses. Per descomptat que tenen moltíssims i bons plats, però jo sóc addicte a les sardinetes.

Quan passo per la porta ja no em demanen què vull; m'assec i em porten la cervesa, les olivetes i una bona ració de sardines. Per esmorzar o per dinar, tant se val.

I m'agrada, també, perquè l'Albert o el Vicenç, els dos germans que el porten, no només em tutegen, sinó que em diuen "nen", "xato", "tito"; en fi, com a casa.

Avui tanquen per vacances, fins l'1 de setembre.