Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 31 de gener de 2010

una de cinema...

Bueno, la veritat és que no sabia ben bé què anava a veure, i... què voleu que us digui...
Aquesta vegada els germans Coen no m'han fet el pes. No sé si la història que ens expliquen seria igual fora del món jueu (per la religió, vull dir), però aquesta mena d'apologia de la desgràcia i de la pobresa d'esperit del protagonista, de que si alguna cosa pot ser pitjor, ho serà malgrat tot, no és que em transmeti un missatge gaire encoratjador. Fins i tot ens deixa entreveure que un únic moment de feblesa -justificada- en la seva integritat moral, pot esdevenir causa de càstig diví...

No sé si serà un senyal celestial del que ens ve al damunt amb la jubilació als 67. I la "quinta" del 59 som els primers...




.

dimecres, 27 de gener de 2010

si plou al Sud, me'n vaig al Nord

Pic de Tarbésou 2364m

Tot i que la neu del Montsant ja s'ha fos i que tampoc no donava per a fer una primera amb esquís per aquelles contrades, l'amenaça depressiva -meteorològicament parlant- que entra pel Sud ens empeny com més al Nord millor.

Tant que fins i tot creuem la frontera per La Guingueta, altrament coneguda pel seu nom francès, Bourg-Madame. Mai no he entès què hi té a veure un nom amb l'altre; algú m'ho sap dir...?

Querigut és un singular poblet de muntanya que dóna pas cap a la zona de l'estació d'esquí de Mijanès 1463m, punt de partida de l'ascensió que ens ocupa.
















El nostre objectiu es pot veure des de la mateixa estació, al fons de la vall de la Maure, on es tanca formant-hi un petit circ muntanyós.

El dia se'ns presenta amb alguna teranyina nuvolosa que alleugereix la radiació solar; la manca de vent l'hi dóna a la jornada un toc lleugerament primaveral que ens deixa progressar fins i tot arromangats.

Una traça de raquetes balisada per l'estació, fa via cap a la cabana de L'Orri 1720m, objectiu de raquetàires casuals acompanyats de nens amb trineu, molt familiar tot plegat.


Deixem enrere les estampes més domèstiques i ens hi posem a la feina. Veiem grups que ja baixen, ho fan per una ampla canal, a la dreta, que fa força goig per esquiar-la.



Per a pujar sembla més còmode endinsar-se en una coma un xic redreçada, més a l'esquerra, i que posteriorment, en obrir-se, ens deixarà al peu del coll que menaria als estanys de Rabassoles. Aquest coll és a la carena del cim i ja només ens queda anar fent i traçar un parell de llargues ziga-zagues per la seva cara SE.



Del cim estant albirem cap al Sud una munió de cims desconeguts per a un servidor; almenys un d'aquells ha de ser la Dent d'Orlu, però no l'acabo de reconèixer.

Si no fos que és tard, ara que ja han marxat els altres grups, podríem romandre una bona estona al pic gaudint d'una increïble bonança, però hem de tirar avall.




Cadascú fa el descens segons els seus mitjans; anem a buscar la canal que feia tant de goig i la baixem gaudint-ne d'allò més.
Al cap d'avall tornem a passar per L'Orri, on uns francesos ja han encès la llar de foc tot preparant el sojorn.

Una tranquil·la i ben aprofitada escapada de la depre del Sud.


Pic de Tarbésou 2364m
23 de gener, 2010

Carmen, Ramon.




dimecres, 20 de gener de 2010

escapolint-nos de l'escomesa

Tossa del Cap de Siscaró

Després de voltar pels carrers de La Massana buscant un lloc raonable per sopar, acabem a la pizzeria Angelo, recomanada per l'amo d'un bar on no tenien ganes de treballar.
L'opció va ser bona, sobretot el "tiramisú"...

Per al cap de setmana a Andorra el risc d'allaus és de 3 sobre 5; una opció raonable vist el panorama de risc més alt a la resta de la serralada pirinenca. I la méteo també sembla que ens doni una possibilitat; així que cap a Andorra hi falta gent.

A la Borda Jovell, Sispony, veiem el partit del Barça abans d'allitar-nos, cinc punts d'avantatge sobre el Madrid relaxen d'allò més... zzzzzzz...



Entrem a la Vall d'Incles amb els esquís als peus des del mateix Pont d'Incles 1750m i fem tota la pista pensant en que a la tornada ens trobarem algun tram de remada, bueno, què hi farem...

Per sort i com era d'esperar en una zona habitualment concorreguda, ja hi ha una traça que en facilita el progrés.
És de raquetes i esquís, tot barrejadet.


Passem el Pont de la Baladosa 1840m i continuem pel marge del Riu de Siscaró, que anem seguint per neu profunda fins l'esplanada del Refugi del Siscaró 1950m.

Arribats en aquest punt hem d'acabar de definir cap a on volem anar. La qüestió és si seguim la traça, que encara no sabem on va; o obrir via cap als estanys de Siscaró per seguir cap a La Cabaneta.


La boira s'ha esvaït i el temps, en els seus dos conceptes, ens conviden a anar per feina.

Seguim la traça incògnita, en direcció a la Portella de Siscaró, fins que els seus autors n'han tingut prou i han fet mitja volta.

En aquest punt, interpretant el mapa, deduïm que el que veiem al Sud de la Portella de Siscaró és la Tossa del Cap de Siscaró i La Cabaneta està al darrere, així que ens tracem una ruta imaginària i comencem a dibuixar-la sobre el mantell blanc.


Ens enfonsem un pam per les pales que van guanyant inclinació i duresa quan més amunt ens trobem.

Les ganivetes o els esquís a l'esquena són les dues alternatives emprades en l'ascensió per aquesta zona, fins que la proximitat de la carena, escombrada pels vents dels dies passats, ens convida a aparcar els esquís i rematar la feina a peu.



Menys de 100m de desnivell ens separen del cim que a poc a poc es va disfressant d'invisible sota la boira, que ens acompanya novament.

El terreny tarterós no fa gaire confortable la caminada amb les botes d'esquí, però no ens queda massa elecció, i la veritat és que aviat la carena s'ajau i ja només hem d'atansar-nos al cim del que creiem que és la Tossa del Cap de Siscaró 2818m.



La fita que hi ha al punt més alt de la carena ens dóna la informació que la boira ens amaga.

Segons el mapa de l'Alpina, som ben a prop de La Cabaneta, més cap a l'Est a la mateixa altitud. Però no hi anirem, tenim dos companys que ens esperen on hem deixat els esquís i no els volem fer esperar més del que convé.

Un parell de fotos i cap avall.


Amb poc relleu per la manca de sol i amb totes les precaucions per les condicions allauoses de la neu, ben bona per a esquiar, per cert, ens lliurem a una tranquil·la però agradable davallada.

A les pales de sobre del refugi la neu s'encrosta i ens fa patir una mica, però de nou al bosc reprenem el gaudi i fem alguna giragonsa entre els arbres, generalment sense conseqüències greus...

Com ja ens esperàvem, ens toca remar una estoneta fins arribar al cotxe; quin rotllo quan ja vas de tornada, jo?

Fins a Ponts no ens aturarem a fotre'ns unes merescudes costelles a la brasa amb allioli...




16 i 17 de gener, 2010
Tossa del Cap de Siscaró 2818m

Carme, Manel, Ricard, Santi, Ramon.


http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/CapDeSistero_170110
http://picasaweb.google.com/pasdeguia/TossaDelCapDeSiscaro

.

dimarts, 12 de gener de 2010

la meva bso (la vida és un videoclip...)

Els que ja tenim una edat recordarem "El lloro, el moro, el mico i un senyor de Puerto Rico" un magnífic programa de ràdio que feien a Catalunya Ràdio als anys 80 del segle passat (que fort que sona això...) conduit pels no menys excepcionals Ramon Barnils, Jordi Vendrell, aquests dos ja traspassats, i en Quim Monzó.

Avui a RAC1, al programa del Basté, n'han parlat d'aquest genial programa que 25 anys després seria d'absoluta actualitat.

Doncs la sintonia d'aquest programa era la cançó "Caballo Viejo" del Rubén Blades, però en la versió d'en Roberto Torres, que a mi em va enganxar tant com el mateix programa.

dilluns, 11 de gener de 2010

inici de temporada

Pic de La Carbassa

Després de superar la nit més freda de l'any i una d'aquelles previsions en què es recomana no sortir de casa, ens plantem a la Cerdanya.
Realment es nota que molta gent s'ha quedat a casa, el bar de Guardiola era bastant buit, de gent i de fum.

La primera pensada era el Puigpedrós, però la providència ens barra el pas a la carretera de Malniu i ens decidim pel proper cim de La Carbassa.



Sortim del cotxe amb els esquís als peus i aviat deixem la pista per endinsar-nos al bosc seguint una traça que obren uns més matiners que nosaltres.
El recorregut és obra d'un coneixedor del lloc, ja que discorre de forma endreçada i ben orientada per entre els arbres.



La neu és millor i de més qualitat que no esperàvem, protegida per la vegetació, però quan sortim a cel obert ens trobem que el vent ha fet neteja i ha transformat el paisatge i ha endurit una part de la neu, fins el punt d'haver de progressar amb ganivetes.




Ara es nota més el fred anunciat pel Tomàs Molina i abans d'escometre el darrer tram de l'ascensió ens abriguem de forma adient.
El grup que presumptament ens ha marcat el camí ha decidit que ja en té prou i es prepara per començar a baixar.
Nosaltres ja hi tenim el peu al coll.




Des de La Carbassa dóna la sensació que l'hem encertada en l'elecció, tot i que forçada, i que el Puigpedrós potser no està tan bé.

Una mica de torró de xocolata, del bo, per celebrar l'inici exitós de la temporada abans d'encetar la primera esquiada per una neu, tot i que canviant, bona en general.




La primera part del descens el fem buscant la neu menys gelada, i un cop al bosc gaudim de la neu pols, excepció feta d'algun tram de crosta incipient.
Quan arribem a la pista ja la seguim fins al final, amb remada inclosa en el seu darrer tros.

Al bar de Guardiola hi ha una mica més de gent, sobretot els "pisterus" que tornen d'esquiar.

Pic de La Carbassa 2741m.
10 de gener, 2010

Jose, Nico, Oriol, Ramon

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PicDeLaCarbassa_100110

.

dimarts, 5 de gener de 2010

aneu a dormir d'horeta...

...minyons i minyones; si us heu portat bé pot ser
que aquesta nit els Reis us portin algun present.

per si de cas deixeu al balcó cava i torrons per als tres Mags i un cubell ple d'aigua per als seus camells.

i si no heu estat prou bons i us deixen carbó, vosaltres sabreu el per què.

apa, estigueu bé.