Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 25 d’agost de 2015

Sortides diverses

Resum de les darreres sortides efectuades...

14 i 15 d'agost, 2015

Refugi Cap del Rec


Tossa Plana de Lles 2916m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TossaPlanaDeLles14I150815
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10497046

_________________________________________________________________________________

7, 8 i 9 d'agost, 2015

Bellver de Cerdanya


Estanys de la Pera; intent d'ascensió al Perafita (mal temps).


Refugi Malniu
Puigpedrós 2914m

Montse, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Cerdanya07Al090815
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10437602
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10437646

_________________________________________________________________________________

5 d'agost, 2015

Núria


Finestrelles 2828m - Eina 2789m - Noufonts 2861m

Ramon(ot), Ramon(et).

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Nuria050815

_________________________________________________________________________________

31 de juliol i 1 d'agost, 2015

ANDORRA
Sispony


Ordino
Pic de Tristaina 2883m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Tristaina3107I010815
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10358083

_________________________________________________________________________________

24, 25 i 26 de juliol, 2015

Refugi del Gerdar


Lo Teso 2700m - Roca Blanca 2697m - Pinetó 2648m

La Bonaigua


Volta a l'Estany de Muntanhó

Amparo, Míguez, Pedro, Txell, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Gerdar24Al260715
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10307715
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10307796
.

dimarts, 11 d’agost de 2015

Quan el Torb s'encalma

Encara no porto una hora caminant i la sensació d'ofec és aclaparadora. A veure si hauré de plegar abans no toqui.

Diumenge, 12 de juliol.
He encetat la Travessa dels Refugis del Torb en plena canícula estival, de les més severes dels darrers anys. I em moc per un terreny enclotat i sense ventilació. Sóc en una mena de microones sense accés al comandament i no puc aturar el plat giratori.

En el moment oportú creu-ho un torrent on m'aturo a refrescar-me. Em sento revifar. L'efecte, però, em dura molt poc, just per arribar al següent rierany. Aquesta segona remullada coincideix amb l'obertura de l'orografia. Ara, ja tinc millors sensacions; puc respirar millor i acabar el Camí dels Enginyers -de l'Alberg de Núria a Coma de Vaca- amb un grau de dignitat acceptable.


A la porta del Refugi em regalo una estona de relax i hidratació. Per més que bec, no esgoto la set. De bon grat em submergiria al riu, amb un tubet per a respirar, i no en sortiria fins que no estigués més arrugat que una pansa.

Quan reprenc la marxa, cap al Refugi d'Ull de Ter, em sento més lleuger i animat. L'aire corre al meu voltant i puc agafar un bon ritme que em deixa gaudir de l'entorn, malgrat la calor.


Després que els porus de la meva pell absorbeixin una dutxa força reparadora, m'empasso una clara que desapareix del got tan ràpid com l'ha omplert.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10273298


Dilluns, 13 de juliol.
Després de compartir l'esmorzar amb el grup de setze components -cap jutge- amb qui coincidiré un parell de dies, em poso en marxa per fer l'etapa més llarga de la travessa, que no la més dura.


Arribat a la Portella de Morens, enceto un perllongat recorregut per una mena d'altiplà que discorre pel Camp Magre i les Esquerdes de Rojà, fins el Pla Guillem. Un ventet constant i agraït m'allibera de la calorada i m'empeny per un terreny erm, ple de solitud i buit de soledat, i muntanyós que m'embolcalla.


Al Refugi de Pla Guillem abandono la carena i començo el descens cap al Refugi de Marialles, on, a recer dels vents, torna la calor.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10273323

Quan arriben, els setze (no)jutges em conviden a una cervesa i comentem la jornada. Que com em dic, Ramon. Els vostres noms no cal que me'ls digueu, que no seré capaç de recordar-los. En sento alguns quan es criden entre ells: Sarai, Edurne, Carlota, "cari" entre parelles, que hi  ha de tot. Vénen de Madrid, Alacant, Múrcia, Àustria, Brasil...un grup heterogeni d'allò més homogeni.

Sopem junts i després de la sobretaula ens acomiadem. L'endemà farem camins diferents. Ha estat un plaer. Que vagi bé.


Dimarts, 14 de juliol.
Sóc l'últim en llevar-me i esmorzar. Tothom ha matinat per anar al Canigó. Jo hi vaig ser fa quinze dies i m'ho prenc amb calma.

Quan m'acomiado dels guardes ja no hi queda cap hoste. Tots han marxat cap amunt i jo ho faig cap avall. Baixo pel Bosc de Marialles, acompanyat per un rierol que dona frescor al camí, ombrívol i arrebossat de vegetació. Em vaig creuant amb diversos grupets que suen la cansalada.


Passo el Coll de Cavall Mort i el Coll de Jou i gairebé mantenint la cota arribo a Pi de Conflent, on m'aturo a fer una cocacola per apaivagar la set i la suor.També per agibellar les forces que em caldran per encarar la pujada, llarga, a voltes lletja i sufocant, del Coll de Mentet.

Quan hi arribo, quasi per sorpresa, em regalo un altre respir en forma de cruspir-me el tiberi que m'han fornit a Marialles.


Ja només em resta una curta baixada fins a Mentet, on m'allotjaré a la Gîte La Girada, excel·lent hostalatge, còmode, ben atès i amb bons àpats. S'hi està tan fresquet que no goso sortir a fer cap tomb pel poble. Ja hi tornaré a l'hivern.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10273333


Dimecres, 15 de juliol.
Esmorzo amb una franceseta de París que s'estima molt el Pirineu. Li explico d'on ve el nom del vent que bateja la travessa que estic fent i que és ara, precisament, quan es pot fer el recorregut sense que el Torb ens destorbi.

No podem seguir plegats perquè anem en sentit contrari. Així que hauré de fer tot sol l'etapa més dura de la travessa, que no la més llarga.

Començo en baixada, curiosament com cada dia, a creuar el riu i inicio la pujada, tot seguint el GR10 íntegrament fins a la destinació.


El Sol m'ataca de biaix i em molesta als ulls. M'hauria de posar les ulleres d'hivern, que tenen protecció lateral, però em fan suar encara més. Aguanto el tipus fins que arribo al trencall de la Cabana de l'Alemany.

Se'm fa estrany caminar acalorat per aquests paratges que vaig descobrir, amb esquís, un dia d'hivern de manual, cru, fred i curt de llum.

Ara, amb el sol a l'esquena, enfilo la duríssima -per l'asfixiant meteorologia- pujada per un camí, a estones inventat, que no perdona ni un metre fins arribar a la Serra de Caret. Al final de la pujada m'aturo a descansar i mossego la poma que m'ha donat l'Èrica, la mestressa de La Girada. Espero ser fort i no caure en la temptació.


Recuperades les forces, i per un corriol més amable, passo el Coll de Pal i començo la davallada, que em reserva una sorpresa. Diu la ressenya que des del Coll tot és baixada fins a Carançà. Jo, camino confiat que s'han acabat els esforços per avui, ignorant allò que amaga l'itinerari.


De sobte, el camí fa un giravolt i es torna costerut. Primer penso que és un petit tram, però la cosa es manté i s'estira durant 100 metres de desnivell que, en no anar mentalitzat, se'm fan una muntanya. Al cap d'uns quants renecs, i després de comprovar el mapa i d'anar trobant senyals blancs i vermells, faig el viarany que em durà al Refugi de Carançà.

Un detall més acurat de la ressenya m'hagués aportat la motivació que em calia per afrontar aquesta sorpresa.


A Carançà m'acull la filla del patró de La Girada. En comptes d'una poma, em dóna una cocacola i hi dino el pícnic de Mentet. Malgrat ser família, a Carançà no han heretat el nivell de La Girada, ni tan sols proporcionalment. I a més, hi ha una permanent invasió de mosques que no paren de tocar els ous. En fi...


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10273366


Dijous, 16 de juliol.
Mentre esmorzo, xerro amb un francès que està fent, en solitari, el GR10 d'W a E i de dues en dues etapes. És més gran que jo, i més colrat, i més pinxo. Li falten tres dies per acabar el recorregut en cinc setmanes. Chapeau!!!!

Avui serà un "déjà vu". Un mes d'agost de no fa gaire vaig pujar per les Gorges de Carançà i, havent dormit aquí, vaig seguir fins a Coma de Vaca. Faré el mateix itinerari fins el Coll de Carançà.

És l'etapa amb més desnivell; ni la més llarga, ni la més dura. I com que la conec, no hi haurà cap sorpresa desagradable.

Em poso en mode pilot automàtic i m'endinso al bosc que amaga el riu que solca i dóna nom a la Vall de Carançà. Sense creuar-lo, i un altre cop amb el sol enlluernant-me d'esquerra a dreta, faig el corriol que em retornarà als orígens.


El punt de referència és l'Estany de les Truites, ja en terreny obert, abans del Planell de l'Estany i relativament a prop d'on es tanca el Circ de Carançà. Malgrat ser un itinerari força popular, avui no hi trobo ningú. Només les vaques que hi pasturen a l'estiu. Procuro no molestar-les i, si cal, m'aparto del camí. Al capdavall sóc a casa seva.

És la jornada més alpina de la travessa, i potser la més acollidora. Grans espais, grans muntanyes i alhora un camí que et convida a recorre'l tot fruint del seu entorn.


Poc abans d'arribar a l'Estany Negre me'n recordo de la pujada que m'espera per salvar el tancament del Circ i poder passar a l'altre costat de la muntanya. Superat aquest tram em situo per sobre de l'Estany Blau, que encara conserva una congesta de neu, a 2600m.


Hi baixo i escolto, en el silenci, una crida que surt de les seves profunditats. Acomboiat pel sol que tan durament m'ha castigat en d'altres jornades, em capbusso en les seves fredes aigües i en rebo la recompensa als esforços d'aquests dies.


Passo pel Coll de Carançà i ja només em queda pujar a cercar el Coll de Noucreus. M'hi assec una estona a fer el mos del dia mentre gaudeixo d'aquestes muntanyes, velles amigues de tants i tants anys. Aquí em sento com a casa, o millor fins i tot. De fet, sóc a casa.

Ara, ja és tot baixada per la Coma de Noucreus fins a Núria, on els trets de civilització són prou marcats, però on encara s'hi conserva un no-sé-què que la fa diferent, almenys per a mi.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10273392


El viatge en Cremallera i tren, de tornada a casa, a la de Barcelona, es prou llarg i lent per poder anar fent la transició de la muntanya a la ciutat, tot ordenant els pensaments i les sensacions. Estic content.


Travessa dels Refugis del Torb
Núria - Ull de Ter - Marialles - Mentet - Carançà - Núria.

de l'11 al 16 de juliol, 2015

Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10273184
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/RefugisDelTorb11Al160715
.