Nosaltres volíem anar a fer un tomb per Ull de Ter i ens calia arribar a l'aparcament de les pistes. Davant la impossibilitat de fer-ho, aconseguim que ens deixin passar per anar cap a la pista d'Espinavell. En realitat, l'objectiu és la Coma de L'Orri i com que hi trobem un forat per aparcar-hi, ens hi colem.
La neu comença ben a prop, però no és prou contínua per lliscar-hi. Fem un tram a peu fins que, passant al marge dret del riu, ja no hi trobem cap inconvenient.
Protegits del vent pel bosc, aviat ens envaeix la sensació de calor. Fora del bosc, la coma fa de forn i seguim ben acalorats. Quatre paios amb pinta de corredors, ens avancen sense ni despentinar-se.
Aprofitem la seva traça per afrontar la part més dreta de la Coma de L'Orri, amb les alces llargues i enfilant-ho pel dret. Així, sortim a la part superior, més humanitzada, i anem fent ziga-zagues fins el Coll de la Coma de L'Orri.
De cop, ens rep un gèlid vent de Nord. Ens abriguem a corre-cuita i fem un petit mos abans de seguir cap al Sud, per la carena del Pastuira. Aquest era el nostre objectiu alternatiu a Ull de Ter. Arribats a un cim sense nom, l'últim abans del Pastuira, decidim que ja en tenim prou. Bategem aquest pic amb el nom de Cim del Coll de la Coma de L'Orri, amb una cota de 2658m.
Pleguem veles i ens acomodem al mode descens. Ens deixem anar directament per les pales que a NE baixen a petar a la Coma. La neu és més pesada que no ens pensem, però es deixa fer prou bé. Quan cal, anem a cercar orientacions solelles per evitar la crosta incipient. Entrats al bosc, trobem un tram de neu primavera, curt però "disfrutón". I més avall, ja a l'ombra, neu dura fins al final de l'esquiada.
Creuem el riu, esquís a l'esquena, i acabem l'excursió quan els cotxes ja circulen lliurement, amunt i avall, per la carretera de Vallter.
A St. Pau de Segúries, el menú de Can Baral·la posa un bon toc gastronòmic a la jornada muntanyenca.
19 de febrer, 2017
Cim del Coll de la Coma de L'Orri 2658m
Jordi, Ramon.
.