Carlit, un pic ecològic
El so del mòbil em treu del son a poc a poc, quan encara no estic prou desvetllat agafo, maldestre, l’aparell i hi miro la pantalla.
Hi diu “Alarma”... qui és Alarma? No conec ningú amb aquest nom; no sé si és noi o noia, i com és que té el meu número de telèfon...?
Alarma... Alarma...
Cada dia em truca a la mateixa hora i quan intento despenjar i saber qui és, em penja...
El cas és que llavors ja no em torno a dormir i em poso a fer les meves coses, bàsicament abillar-me per anar a la feina, ara que treballo pel matí.
Alarma...
Però d’on ha tret el meu número?
M’abillo per anar a caminar, avui és festa.
La Catalunya Nord, passant el coll de la Perxa, canvia la Cerdanya pel Conflent, i dóna pas al Capcir, allà hi ha un dels cims més coneguts del Pirineu català, el Carlit.
Per atansar-s’hi cal anar a La Bollosa, un estany de 149Ha contingut per un barratge.
A l’època estival en tanquen la carretera de 7 a 19 i hi posen una “navette” que pel mòdic preu de 5€ et puja i et baixa. La freqüència és de cada 15 minuts.
Muntanya ecològica, si més no, 12 hores al dia.
Creuem la presa de La Bollosa 2000m i prenem el camí que forma part de l’HRP i de la ruta dels estanys del Carlit.
Exageradament marcat amb senyals de color groc, recorre l’anomenat Desert del Carlit i els seus nombrosos i blaus estanys, a joc amb el blau del cel i el verd del seu entorn.
A una hora poc alpinística, 2/4 de 12, ens hem posat en marxa per un camí molt freqüentat per visitants, pescadors i passejants ocasionals. Els que fan l’excursió al cim, tot i que en quedem alguns ressaguers, ja fa estona que hi tresquen.
Al principi no es guanya gaire desnivell i els primers 300 metres s’estiren al llarg de la zona lacustre.
Passem a frec o albirem els estanys Negre, Sec, la Comassa, Llat, Long i Balleil, abans de començar a enfilar-nos amb més determinació pel llom que en direcció Est-W ens aproxima al cim.
En travessar el torrent que desguassa un estanyol encara mig cobert per la neu, ens creuem amb una munió de gent que ja torna cap a la vall.
El viarany es va estrenyent i fent-se pendís fins que cal emprar les mans per avançar-hi, res intricat, però.
I ja només queda guanyar el coll que ens menaria cap a l’estany de Lanós. Des del coll pugem a l’esquerra, al ja proper cim del Carlit 2921m.
El pujar-hi tard té la recompensa de la quasi solitud dalt de la muntanya i del tranquil, doncs, gaudi de l’espai i el seu entorn infinit allà on arriba la vista i es perd el so.
Aquí hi tenim una precisa i preciosa vista de tot el recorregut de l’excursió. De per on hem vingut i de per on tornarem.
Per no repetir, i aprofitant allò que ens ve donat, de baixada farem el corriol que, més al Nord, volta pels estanys Sobirans, Trébens, Casteilla, Dougnes i Viver, fent així dos itineraris en un.
A la terrassa del refugi del CAF, fem un mos i una clareta tot esperant la “navette” que ens tornarà avall.
L’endemà he quedat amb el Cèsar i la Dani per anar a escalar a Montserrat.
Abans d’aixecar-me em torna a sonar el telèfon; ja m’ho esperava i per això dormia amb un ull obert.
Amb el dit prest, guaito la pantalla i tot just s’encén hi llegeixo el seu nom: Alarma, un altre cop.
No tinc temps de demanar qui coi és que ja m’ha penjat.
Alarma...
Però d’on ha tret el meu número?
11 de juliol, 2009
Pic del Carlit 2921m
Carmen, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/CarlitJuliol09
