Quan era petit, no m'agradava anar al circ. Per alguna raó que desconec, em deprimia. La sensació de nomadisme i de món marginal, m'entristia més que no em distreia. Fins i tot els pallassos em feien patir. No hi vaig anar mai més.
El Circ de Troumouse, un imponent amfiteatre de pedra, amb estimballs de vertigen i diversos pics de tresmil metres, sempre és al mateix lloc. Els actors mai no són els mateixos. I no hi té pallassos (bueno, això potser no és sempre així). Aquest Circ sí que m'atrau. Hi torno per segona vegada; la primera la recordo molt llunyana en el temps.
Per la quilometrada que ens espera, ens agafem un dia extra i comencem el cap de setmana el divendres pel matí. Tranquil·lament, fem via cap a la Vall d'Aran i, després de creuar-la cap al Nord, ens endinsem a l'Occitània. Després d'un tram d'autopista, prenem la carretera de Gavarnie i, tot just passat el poble de Gèdre, un cartell ens indica el camí cap al Circ de Troumouse. Per arribar-hi cal passar per un punt de peatge, que nosaltres ja trobem tancat. Al cap d'una estona arribem a l'alberg
Le Maillet, on hi romandrem dues nits.
La boira ho embolcalla tot. Al refugi ens han dit que cap a mig matí s'esvaeix; aviam si és veritat. Pugem amb el cotxe fins al final de la carretera, on hi ha una bona esplanada per aparcar-hi. Ens abillem i ens posem en marxa al voltant de tres quarts de vuit del matí.
Sense veure res, ajudats pel GPS, iniciem l'aproximació cap a la base de l'extrem Nord del Circ. El farem en sentit horari. La rosada i la boira ho mullen tot i la vegetació remulla ben aviat les nostres botes. Anem en direcció a la Cabana des Aires.
Passem per l'Est del Tuc de l'Escaudère i anem cercant el millor camí -virtual- per guanyar els darrers 400 metres que ens separen del Coll de la Sède 2651m. La boira continua impassible i ens impedeix la visibilitat. Però aquesta mateixa circumstància ens allibera de veure la timba de quatre-cents metres, per on fem equilibris recorrent l'exposat corriol dels Tubs de Gerbats.
Superats aquests dos primers handicaps, el desnivell fins al Coll i l'esgarrifós camí dels Tubs, ens incorporem a la carena i caminem amb comoditat fins el Petit Pic Blanc 2962m. No ens aturarem gaire als cims, no tenim panoràmiques i no disposem de temps per l'admiració. Fem via, ara per la cresta, ara per on podem, fins el Pic Heid 3022m.
Per fi, un tram còmode on podem caminar sense contemplacions. Alguna ullada de sol ens deixa veure els Llacs de Barroude, cap al NE, però és com un miratge. Arribem al Pic de Troumouse 3085m, característic amb el seu trípode gegant.
I pensar que des d'aquí dalt podríem veure quasi tot el Pirineu...la boira s'hi quedarà tota la jornada.
Seguim el camí i aviat ens plantem a la base del Sierra Morena. Tenim trenta-cinc metres de paret per davant. La dificultat és menor, però la meteorologia -vent i boira- hostil converteix la situació en desagradable.
Cerquem el millor pas per entrar a la paret; ens costa una mica pel pes de la motxilla. Al final, la solució passa per deixar la càrrega, sense la qual el problema desapareix ipso facto. A continuació, unes maniobres de corda m'ajuden a recuperar l'equipatge. Acabem de grimpar (III+/III) el Sierra Morena 3090m.
Ara ens podem relaxar mentre baixem cap al Coll Paget Chapelle 3031m, on hi ha un bon bivac sense sostre, i tornem a guanyar metres cap a la Petita Múnia 3096m i el proper cim de La Múnia 3133m. Com que seguim sense visibilitat, no ens aturem ni cinc minuts. Comencem el llarg descens.
Anem crestejant, per terreny fàcil però entretingut. El Pas del Gat trenca la monotonia; un pany de paret d'uns cinc metres, amb una fissura vertical al mig. Una corda fixa ajuda a passar-hi amb comoditat i podem continuar per la cresta.
Quan arribem al Collado de la Múnia abandonem la cresta i iniciem la baixada cap al Nord. Les fites ens marquen prou bé el camí, fins arribar a Le Passet. El terreny presenta un tall abrupte on no s'hi veu cap pas. Després d'una estona de voltar buscant la sortida, trobem la instal·lació de ràpel -en un lloc poc lògic, segons la meva opinió- que ens ajudarà a escapolir-nos de l'escomesa. Dotze metres de ràpel ens deixen a la base d'una canal.
Seguim avall xino-xano, esquivant les congestes de neu que anem trobant, fins que ensopeguem amb la darrera, que ens obligarà a calçar-nos els grampons. Quan ens els traiem, només ens quedarà anar seguint el corriol pedregós i, més endavant, terrós que ens menarà a l'aparcament.
Ara sí, se'ns desferma la gana. Quan es baixen les alertes, el cos recupera les nocions. Ens afanyem a endreçar els estris al cotxe i baixem els quatre km que ens separen de l'Alberg. Anem de pet a taula; només ens pregunten què volem per beure...
22 i 23 de juliol, 2016
Circ de Troumouse
Petit Pic Blanc 2962m
Pic Heid 3022m
Pic Troumouse 3085m
Sierra Morena 3090m
Petita Múnia 3096m
La Múnia 3133m
Carmen, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14110553
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipNpgD28_F04DhNFFTwm8zCWB4g_gOVoqK96-51-?authKey=CNrw_af50sH52gE
.
