Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


divendres, 30 de gener del 2009

una de cinema


doncs després de força temps de no anar al cine, l'altre dia vaig veure aquesta pel·li, en V.O.S.
res de l'altre dijous, em va semblar distreta. i encara busco la Lloll més enllà del fragment de segon en què va sortir...

dijous, 29 de gener del 2009

dimarts, 20 de gener del 2009

a Mentet jo també hi vull anar


VallTer - Mentet

Mentre els de Barcelona ens cruspim a Can Jepet uns impressionants plats de llom i cansalada amb formatge, arriben els de Reus.
Tots plegats fem via cap a l’aparcament de VallTer 2000; a la cota 2155m ja costa trobar places lliures i tampoc no anem gens tard.

Fugim de la musicada massificació pistera per la coma de la Portella de Mentet 2409m, proporcionalment, també força habitada, però amb el so del silenci per companyia.

Mirant la Vall de l’Alemany ens espantem en creure que la neu no ens acompanyarà fins el nostre objectiu. Malgrat tot ens hi llancem; més tard, una gent que hi puja ens treu de l’ensurt.

Alertats de la possibilitat de passar-nos-el de llarg, assegurem la trobada del Refugi de l’Alemany 1968m apurant el descens molt a l’esquerra de la vall, anant a cercar unes traces que ens hi guien amb precisió.


La polseguera de la neu emboscada ens regala un descens amè i divertit d’allò més en tota la seva extensió.


A l’entrada de Mentet 1480m hi romanem un parell d’hores fent pràctiques d’ARVA, aprofitant que encara és d’hora i fa un solet ben hospitalari.
En acabar, posem pells i remuntem pels carrers del poble fins on la neu ens deixa. A peu acabem d’arribar a la Gîte La Cavale, a la part més alta del poble 1600m.


Trobarem a faltar el somriure de la raclette que no ens fotrem... però el sopar que ens ofereixen tampoc no ens decep, ni en gust ni en fartum, tot i que no es pot dir que ens l’haguem guanyat...

Degudament reposats i alimentats, doncs, l’endemà desfem el camí pendís amunt. Les teranyines celestials van deixant pas a un sol que hi posa ganes.

Novament al Refugi de l’Alemany, triem un trajecte de tornada diferent. Seguim unes traces que ens endinsen a la Coma de Bacivers, sense saber què hi trobarem.
Anem a parar al fons del Circ de la Coma de Bacivers, format per la Serra de Bacivers, al Sud; la Serra Gallinera, a l’Oest; i la Serra de Caret, al Nord.
(Val a dir que aquesta descripció és una apreciació deduïda dels mapes de l’Alpina d’Ull de Ter i Canigó, ja que no surt en tota la seva extensió.)


Al cim d’aquest circ hi arribem la meitat del grup, amb piolet i grampons, pujant la cara Sud de la Serra Gallinera/Caret +/-2650m.
L’altra meitat ha decidit que no està per complicar-se la vida i fan mitja volta, a trobar el camí de la Portella de Mentet.


Els del circ, sense el nas vermell, carenegem amb els esquís on toca fins la cota 2689m, deixant estar el Pic de la Dona.
Baixem al Pla d’Ombriaga i fora pells ens llancem pel Circ de Morenç cap al Clot de la Xemeneia i les pistes de VallTer 2000, per on arribem al Pla Gran, donant per acabada la travessia.

Ara sí que ens hem guanyat un bon àpat, que amb diverses opcions ens cruspim a St. Quirze de Besora; tot un clàssic per a una bona clàssica.


VallTer – Mentet
17 i 18 de gener, 2009
Aureli, Cinta, Daniel, Peter, Sergi, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/VallTerMentetGener09

dilluns, 12 de gener del 2009

avui fa un diumenge preciós


Puigllançada - Tossa d'Alp

Després de dies de nevades i mal temps generalitzat, el segon diumenge de l'any se'ns presenta amb unes credencials d'allò més engrescadores.
Així, doncs, cal aprofitar-ho.

L'eixerida mestressa del Bar Sport de St. Quirze ens demana on anem tan tard; però si són dos quarts de nou encara no...
I també ens diu que no fa fred; doncs deu ser perquè les estufes estan enceses...

Un cop omplert el pap, anem cap al Pla d'Anyella.Hi sortim allunyant-nos de les pistes i obrint traça per allò d'entrenar el patiment.



Avui no fa ni un bri d'aire a dalt del Puigllançada 2409m i s'hi està de conya. Hi romanem una estoneta de contemplació.
L'accessibilitat del cim i la generosa méteo hi convida molta gent.

Amb el Jordi prosseguim la travessia cap a la Tossa mentre els altres desfaran el camí surant per la neu pols.
La mateixa que trobem en el descens cap al Coll de Pal 2070m, tot i que també ens emportem alguna rascada.

Reprenem el desnivell positiu obrint traça i, més endavant, aprofitant-ne unes de raquetes, fins que tiben massa i hem de seguir un recorregut més adient.


Els Rasos de Comavella presenten una neu més endurida, pel vent i per l'acció de l'home. Si fos un terreny més inclinat, seria indispensable l'ús de les ganivetes.

El ventet es fa sentir ara, damunt la carena, i ja ve de gust posar-se els guants.
Arribem a la Tossa d'Alp 2535m i hi romanem el temps just per traure pells i baixar, aprofitant les pistes de la Masella.
La baixada és d'allò més gèlida; tota per l'obaga que arrebossa les pistes.

Ens retrobem amb els/les companys/es, que ens han vingut a recollir amb els cotxes facilitant així la logística de l'itinerari.

Les circumstàncies ens porten a Ventolà, a treure el ventre de pena.


Puigllançada
Tossa d'Alp
11 de gener, 2009
Cèsar, Dani, Jordi, Miru, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/SortidaDPocaPuigllanAdaTossaDAlpGener09

.

dimecres, 7 de gener del 2009

la meva bso (la vida és un videoclip)


Jesus To A Child - George Michael



sant tornem-hi


Això s'ha acabat.

S'han acabat les llumetes, els pessebres, els arbres de Nadal, els tiberis, els torrons, la família que "vuelve a casa por Navidad", les gentades, els regals, les loteries, les vacances escolars i les altres...

Ara, malgrat l'inici de les rebaixes, tenim tres mesos de coll per viure amb "normalitat", fins a setmana santa; lliures de compromisos i obligacions.

Gaudiu, doncs, d'aquesta etapa que se'ns presenta.
Salut.