VallTer - Mentet
Mentre els de Barcelona ens cruspim a Can Jepet uns impressionants plats de llom i cansalada amb formatge, arriben els de Reus.
Tots plegats fem via cap a l’aparcament de VallTer 2000; a la cota 2155m ja costa trobar places lliures i tampoc no anem gens tard.
Fugim de la musicada massificació pistera per la coma de la Portella de Mentet 2409m, proporcionalment, també força habitada, però amb el so del silenci per companyia.
Mirant la Vall de l’Alemany ens espantem en creure que la neu no ens acompanyarà fins el nostre objectiu. Malgrat tot ens hi llancem; més tard, una gent que hi puja ens treu de l’ensurt.
Alertats de la possibilitat de passar-nos-el de llarg, assegurem la trobada del Refugi de l’Alemany 1968m apurant el descens molt a l’esquerra de la vall, anant a cercar unes traces que ens hi guien amb precisió.
La polseguera de la neu emboscada ens regala un descens amè i divertit d’allò més en tota la seva extensió.
A l’entrada de Mentet 1480m hi romanem un parell d’hores fent pràctiques d’ARVA, aprofitant que encara és d’hora i fa un solet ben hospitalari.
En acabar, posem pells i remuntem pels carrers del poble fins on la neu ens deixa. A peu acabem d’arribar a la Gîte La Cavale, a la part més alta del poble 1600m.
Trobarem a faltar el somriure de la raclette que no ens fotrem... però el sopar que ens ofereixen tampoc no ens decep, ni en gust ni en fartum, tot i que no es pot dir que ens l’haguem guanyat...
Degudament reposats i alimentats, doncs, l’endemà desfem el camí pendís amunt. Les teranyines celestials van deixant pas a un sol que hi posa ganes.
Novament al Refugi de l’Alemany, triem un trajecte de tornada diferent. Seguim unes traces que ens endinsen a la Coma de Bacivers, sense saber què hi trobarem.
Anem a parar al fons del Circ de la Coma de Bacivers, format per la Serra de Bacivers, al Sud; la Serra Gallinera, a l’Oest; i la Serra de Caret, al Nord.
(Val a dir que aquesta descripció és una apreciació deduïda dels mapes de l’Alpina d’Ull de Ter i Canigó, ja que no surt en tota la seva extensió.)
Al cim d’aquest circ hi arribem la meitat del grup, amb piolet i grampons, pujant la cara Sud de la Serra Gallinera/Caret +/-2650m.
L’altra meitat ha decidit que no està per complicar-se la vida i fan mitja volta, a trobar el camí de la Portella de Mentet.
Els del circ, sense el nas vermell, carenegem amb els esquís on toca fins la cota 2689m, deixant estar el Pic de la Dona.
Baixem al Pla d’Ombriaga i fora pells ens llancem pel Circ de Morenç cap al Clot de la Xemeneia i les pistes de VallTer 2000, per on arribem al Pla Gran, donant per acabada la travessia.
Ara sí que ens hem guanyat un bon àpat, que amb diverses opcions ens cruspim a St. Quirze de Besora; tot un clàssic per a una bona clàssica.
VallTer – Mentet
17 i 18 de gener, 2009
Aureli, Cinta, Daniel, Peter, Sergi, Ramon.
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/VallTerMentetGener09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada