Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 28 d’abril de 2013

qui s'ha endut la finestra...??


A veure, com us ho explico...

Qui collons fa les previsions al METEOCAT ????!!!! Encara estem esperant el sol i el nuvolet que les il·lustren...

Quan truco la Lara per fer la reserva al Gerdar, em diu: "però heu vist la previsió?" I tant que l'hem vist. A les 14:00 del dissabte m'instal·lo davant l'ordinador i no paro de mirar el Butlletí Meteorològic del Pirineu fins que hi surt l'actualització i m'engresco i engresco el/les company/es.

A Vilamitjana ens cruspim les magdalenes que ha fet la Txell... mmm... amb un cafetó. Ho fem amb temps per no destorbar la gana que necessitarem al Gerdar per sopar tot el variat i exquisit tiberi que ens han preparat. Al Gerdar no cal consultar les previsions culinàries.


Després dels "xupitos" digestius i de la tisana de marialluïsa, ens n'anem a dormir, mentre a fora va nevant, amb l'enigma de com ens llevarem.

A les sis del matí la Lara ens diu que està nevant. Mitja volta i esmorzar a les vuit. Després d'esmorzar segueix nevant. Una partida al Mikado i un intent al Trívial, precedeix l'intent de sortir amb esquís. Pugem a La Peülla i no gosem sortir del cotxe.


Però volem apurar les alternatives. Anem a Port-Ainé, on hi arribem pels pèls a la cota 1650, la carretera està ben nevada. Sortim d'aquesta cota, per la pista Baixant del Bosc ...


...seguint la traça que han obert uns altres agosarats. Arribats a la cota 2000 neva a dojo i no es veu un "pijo"; donem per bona l' "ascensió". Desfem la pista amb una excel·lent neu pols que ens amaga els esquís i les botes.


L'alternativa ja està apurada. La finestra l'han tancada a pany i forrellat.


27 i 28 d'abril, 2013

Buscant la finestra...

Pedro, Pilar G., Txell, Ramon.

.

dissabte, 20 d’abril de 2013

Al Refugi Certascan, malgrat la FEEC

Mentre la FEEC insulta la nostra intel·ligència volent fer-nos creure que el Refugi Certascan està fora de servei, l'Alejandro Gamarra, el guarda d'aquest refugi, lluita contra els elements -també els meteorològics- i ofereix un servei impecable i 100% muntanyenc.

Al senyor Jordi Merino i la seva camarilla els hauria de caure la cara de vergonya per estafar i enganyar els afiliats a la FEEC. I els clubs de muntanya haurien d'obrir els ulls i defensar els seus socis, i no mantenir a la cadira aquests manefles sense escrúpols.



Dit això, sortim amb els esquís a l'esquena des de la Presa de Montalto 1384m per la pista que els propietaris de la muntanya -uns altres impresentables- mantenen tancada al trànsit. Al cap de 50' a la cota 1605 trobem continuïtat en la neu i alleugerim la motxilla.


La neu s'ha menjat la pista i la muntanya presenta un pendent uniforme i rost que, a partir de la Canalada, complica la progressió i ofereix un considerable risc d'allau, més per la insolació rebuda a l'hora que hi passem.


No sense estrènyer el cul, aconseguim alliberar-nos del patiment i arribem a la cruïlla amb el Riu Certascan. En aquest punt deixem la pista, que segueix cap a Romedo, i ens enfilem cap al Refugi de Certascan 2230m.


Està ben colgat de neu i hi hem d'entrar per la part superior de la porta del refugi hivernal. A dins no hi entra ni un bri de llum. La sensació de refugi ho és en tota l'extensió del mot. A fora, s'hi està de pel·lícula, amb solet, sense vent i amb una cervesa per gaudir de l'entorn.


Compartim taula i sopar amb en Jan, el guarda, i anem perfilant la jornada del diumenge. No volem tornar per l'itinerari de pujada. L'alternativa passa pel Flamisella i baixar a Quanca. El cotxe és a l'altre costat, però en Jan se'ns ofereix per anar-lo a buscar.


El sol dominical tenyeix el blanc de les muntanyes i anima la concurrència. Més raquetes que esquís solquen l'Estany de Certascan en itineraris compartits. El travessem i guanyem altura netament cap a l'W. Al Coll de Certascan 2586m, mentre dos raquetistes giren cua i abandonen la idea de pujar el Pic de Certascan, traiem pells per al primer descens.


L'Amparo, ara raquetes, ara grampons, va fent el recorregut des d'un altre punt de vista.

Els cantells dels esquís esgarrapen la neu, encara endurida pel fred nocturn. Baixem fins a sobre dels estanys de Guerosso i tornem a posar pells. Remuntem cap a l'Estany Blanc 2512m i quedem astorats en veure, a primer cop d'ull, el Coll del Flamisella.


En Jan ens atrapa. Si volem que ens acompanyi a buscar el cotxe, hem de continuar amb ell. L'Amparo, sense esquís, no pot seguir el mateix ritme. La solució passa per que jo marxi amb en Jan i, encabat, torni amb el cotxe al punt de trobada. Hi estem tots d'acord.


Amb un esguard més tranquil estudiem la traça del grup que ens precedeix -que també baixarà amb en Jan a buscar el cotxe- i la seguim sense problema i acabem pujant els darrers metres esquís al gep. Assolim el Coll del Flamisella 2754m.



M'acomiado del grup i encaro els primers girs per una neu molt dura que em fa prendre-m'ho amb compte. Així que puc me'n vaig a la solella, on la neu ja s'ha transformat i fa de més bon baixar. És l'inici d'un descens tan llarg com intens, divers i divertit, per uns paratges tan espectaculars com el mateix dia.


Arribats a la Font de la Costa 1828m seguim per la pista de Quanca fins la cota 1569 on en Jan hi té el cotxe. El meu i el dels altres companys són a Montalto. En aquest punt només hi ha cobertura d'Orange. Qui té Orange? Ningú. No hauríem pogut avisar cap taxi. I les pistes de Tavascan estan tancades i no hi baixa ningú, la possibilitat de fer autostop fins Tavascan tampoc no és massa factible. Els prop de 15km que ens separen de Montalto els farem amb en Jan, l'única i impagable possibilitat...


Mentre anem fent, l'Amparo, el Pedro i l'Albert van seguint la traça en un descens més pausat i entretingut. La neu s'ha transformat força i ja no és el mateix.

Ens retrobem on la neu s'acaba, a la pista de Quanca. Carreguem i fem via fins a Sort, a Cal Pey, ja un vell conegut, a fer un mos abans de tornar cap a casa.


13 i 14 d'abril, 2013

Travessa Montalto - Certascan - Flamisella - Quanca

Albert, Amparo, Pedro, Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TravessaCertascan13I140413
https://www.dropbox.com/sh/4gdtq5ybbn7twyf/cCSmDuA6UD
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4307512
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4307728
.

divendres, 12 d’abril de 2013

Si fa mal temps, no reservis...

"El mal temps és una cosa personal... Si no véns, perds la reserva.". Aquesta reflexió és la que em va fer el guarda de Colomèrs quan el vaig trucar per saber què passava amb la reserva que tenia per al dia 30/03 perquè, pel mal temps que patia la zona, amb boira, vent i nevada, no vaig poder passar d'Amitges a Colomèrs.

Si hagués intentat passar el Port de Ratera, sí o sí, i hagués patit un accident o m'hagués perdut, els Bombers em voldrien cobrar el rescat per haver comés una imprudència?

És normal que un sistema de reserves de refugis de muntanya no contempli la possibilitat que qui ha fet la reserva no hi pugui arribar per mal temps??

No ens diuen, des de Protecció Civil i Bombers, que no s'ha de sortir amb mal temps?

No em sembla lògic que es perdi la reserva per aquesta raó. Crec que s'hauria de poder ajornar la reserva per un termini raonable, ja no dic tornar els calés.

De mica en mica, els refugis, i els seus guardes, han deixat de ser REFUGIS i s'han convertit en hotels, funcionant com a tals, de cara al negoci i prou. Així hi arriben individus de tota mena, absolutament irrespectuosos, que no saben comportar-se en espais compartits, que no deixen dormir, que no paren d'emprenyar.

Una llàstima, tot plegat.


Encara no hem baixat del taxi que ens deixa a St. Maurici 1910m que ja comença a ploure. Les darreres previsions meteorològiques no auguren bones perspectives. L'aigua no es transforma en neu fins per sobre dels 2200 metres.


Al Refugi d'Amitges 2380m, on hi arribem el divendres 29/03, hi trobem -és el principi d'uns quants encontres d'amics, coneguts i saludats- la Queralt, que amb tres noies més faran una ruta pel Pallars. Sopem plegats. No sempre es pot compartir taula amb cinc formoses esquialpinistes...


dissabte 30/03

Ens acomiadem de les Queralt's i encarem, amb un cert escepticisme, l'opció B que consisteix en anar cap a Colomèrs, no pel refugi de Saboredo com volíem, sinó pel Port de Ratera. La boira, la nevada i el vent ho compliquen prou i al cap d'una hora, a la cota 2500, girem cua cap a Amitges.


Ens passem la resta del dia mirant com va caient la neu...

diumenge 31/03

Al dia li costa desfer-se de la inèrcia d'ahir. Finalment, marxen els núvols i un potent sol s'apodera de la jornada. Ens calen ganivetes per arribar al Coll d'Amitges 2780m on ens ajuntem amb els companys amb qui compartírem el taxi. Pugem plegats, amb grampons i piolet, al Pic d'Amitges 2851m.


La neu ja s'ha transformat i el descens és plàcid i primaveral. Ens llancem cap a l'Estany d'Amitges i l'empenta s'acaba abans de la meitat. Alliberem taloneres i acabem d'arribar al refu. Hi fem un mos reparador abans de baixar fins a St. Maurici.


Cop de cotxe i cap al Gerdar. Agradables, com sempre, la Lara i el Jordi.

dilluns 01/04

La méteo segueix el guió, escrupolosament. Cau una neu humida i pesada, que a voltes es despulla del blanc i es fa transparent.


Deixem dormir la Lara i baixem a esmorzar amb tranquil·litat quan ja sabem que avui no farem res.

Cop de cotxe i cap a Casau (Era Verneda). Agradables, com sempre, la Maria i l'Ernest.

dimarts 02/04

Al Pla deth Orri 1860m hi ha prou moviment per ser un dia feiner. Encarem cap a la vall d'Arriu Malo. El sol aconsella no abrigar-se gens.


Però la boira arriba al cim abans que nosaltres; esclar, no porta motxilla. I mentre al Tuc de Vacivèr 2644m preparem el descens, arriben la Clàudia i el Ton. Malgrat no veure el relleu, baixem relativament còmodes. Més avall millora i fem una bona esquiada.

Mirem i remirem totes les méteos i només ens queda un dia de bon temps. Haurem de plegar abans d'hora.

dimecres 03/04

Ens acomiadem de la Maria, l'Ernest ja ha marxat.

Deixem el cotxe a la Incineradora de la Boca Nord 1360m. La neu contínua ho és a partir de creuar l'arriu de Fontfreda. Avui, el vent serà el nostre company de viatge. Més, a partir de sortir del bosc, arribant a la Cabana deth Pontet 1590m.


Anem pujant, ara amb ziga-zagues, ara tirant pel dret, fins el Pòrt de Vielha 2442m. Per consell de dos esquialpinistes que fan més via que nosaltres, posem ganivetes. Per variar d'altres cops que he vingut per aquí, triem anar cap al Nord.


Per arribar al cim del Tuc de Montanèro caldria grampons i piolet per als darrers vint metres. El vent és força emprenyador i no convida. Decidim donar per acabada l'ascensió a l'autoanomenat Tuc de Montanèro Inf. 2560m.


Fins al Pòrt baixem com podem en un entorn irrellevant. Se'ns obre la finestra i posem el fermall d'or amb una baixada boníssima fins la Cabana deth Pontet. Ens hi aturem a cruspir-nos la llonganissa i el formatge. I, en contra de la nostra voluntat, donem per acabades les minivacances santes.



Del que volíem al que hem pogut hi ha un bon tros, però al capdavall ens ho hem passat bé, que és el que compte.


29 de març al 3 d'abril, 2013

Amitges
Pic d'Amitges 2851m
Gerdar
Casau (Aran)
Tuc de Vacivèr 2644m
Tuc de Montanèro Inf. 2560m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PallarsAran2903Al0304
.