Al
Dit això, sortim amb els esquís a l'esquena des de la Presa de Montalto 1384m per la pista que els propietaris de la muntanya -uns altres impresentables- mantenen tancada al trànsit. Al cap de 50' a la cota 1605 trobem continuïtat en la neu i alleugerim la motxilla.
La neu s'ha menjat la pista i la muntanya presenta un pendent uniforme i rost que, a partir de la Canalada, complica la progressió i ofereix un considerable risc d'allau, més per la insolació rebuda a l'hora que hi passem.
No sense estrènyer el cul, aconseguim alliberar-nos del patiment i arribem a la cruïlla amb el Riu Certascan. En aquest punt deixem la pista, que segueix cap a Romedo, i ens enfilem cap al Refugi de Certascan 2230m.
Està ben colgat de neu i hi hem d'entrar per la part superior de la porta del refugi hivernal. A dins no hi entra ni un bri de llum. La sensació de refugi ho és en tota l'extensió del mot. A fora, s'hi està de pel·lícula, amb solet, sense vent i amb una cervesa per gaudir de l'entorn.
Compartim taula i sopar amb en Jan, el guarda, i anem perfilant la jornada del diumenge. No volem tornar per l'itinerari de pujada. L'alternativa passa pel Flamisella i baixar a Quanca. El cotxe és a l'altre costat, però en Jan se'ns ofereix per anar-lo a buscar.
El sol dominical tenyeix el blanc de les muntanyes i anima la concurrència. Més raquetes que esquís solquen l'Estany de Certascan en itineraris compartits. El travessem i guanyem altura netament cap a l'W. Al Coll de Certascan 2586m, mentre dos raquetistes giren cua i abandonen la idea de pujar el Pic de Certascan, traiem pells per al primer descens.
L'Amparo, ara raquetes, ara grampons, va fent el recorregut des d'un altre punt de vista.
Els cantells dels esquís esgarrapen la neu, encara endurida pel fred nocturn. Baixem fins a sobre dels estanys de Guerosso i tornem a posar pells. Remuntem cap a l'Estany Blanc 2512m i quedem astorats en veure, a primer cop d'ull, el Coll del Flamisella.
En Jan ens atrapa. Si volem que ens acompanyi a buscar el cotxe, hem de continuar amb ell. L'Amparo, sense esquís, no pot seguir el mateix ritme. La solució passa per que jo marxi amb en Jan i, encabat, torni amb el cotxe al punt de trobada. Hi estem tots d'acord.
Amb un esguard més tranquil estudiem la traça del grup que ens precedeix -que també baixarà amb en Jan a buscar el cotxe- i la seguim sense problema i acabem pujant els darrers metres esquís al gep. Assolim el Coll del Flamisella 2754m.
M'acomiado del grup i encaro els primers girs per una neu molt dura que em fa prendre-m'ho amb compte. Així que puc me'n vaig a la solella, on la neu ja s'ha transformat i fa de més bon baixar. És l'inici d'un descens tan llarg com intens, divers i divertit, per uns paratges tan espectaculars com el mateix dia.
Arribats a la Font de la Costa 1828m seguim per la pista de Quanca fins la cota 1569 on en Jan hi té el cotxe. El meu i el dels altres companys són a Montalto. En aquest punt només hi ha cobertura d'Orange. Qui té Orange? Ningú. No hauríem pogut avisar cap taxi. I les pistes de Tavascan estan tancades i no hi baixa ningú, la possibilitat de fer autostop fins Tavascan tampoc no és massa factible. Els prop de 15km que ens separen de Montalto els farem amb en Jan, l'única i impagable possibilitat...
Mentre anem fent, l'Amparo, el Pedro i l'Albert van seguint la traça en un descens més pausat i entretingut. La neu s'ha transformat força i ja no és el mateix.
Ens retrobem on la neu s'acaba, a la pista de Quanca. Carreguem i fem via fins a Sort, a Cal Pey, ja un vell conegut, a fer un mos abans de tornar cap a casa.
13 i 14 d'abril, 2013
Travessa Montalto - Certascan - Flamisella - Quanca
Albert, Amparo, Pedro, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TravessaCertascan13I140413
https://www.dropbox.com/sh/4gdtq5ybbn7twyf/cCSmDuA6UD
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4307512
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4307728
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada