Ja no sé quants caps de setmana portem amb un o els dos dies de mal temps. Aquest no n'és l'excepció, però sembla que el dissabte s'aguantarà; si més no provarem sort.
Abans de posar-nos-hi anem a "descobrir" el Forn de Saldes, en tenim bones referències i a ciència certa que no és debades. Dolç i salat, llaminer i bé de preu. I amb bon tracte, fins i tot amb el local ple.
Així doncs, amb el paladar eixerit anem cap a la Zona de Barbacoes 1430m de la carretera del Refugi Estasen. Aquí comença el Camí de la Tartera, que farem amb els esquís a l'esquena en gairebé tot el seu recorregut. Pecant d'optimisme, ens posem els esquís a la cota 1737m per alleugerir l'esquena al més aviat possible. De pujada, la poca base no és un problema.
Com és d'esperar, no som els únics que apostem per la quasi exòtica possibilitat de fer el Pedra amb esquís. I no fem via amb gaire diferència horària; així, anem pujant tots plegats però prou distants per a no molestar-nos. En agradable companyia, vaja...
Passada l'estretor de la rosta canal que s'enfila pel costat esquerre -pujant-, entrem a l'amplitud de la tartera, sense rastre de cap pedra i amb diverses ziga-zagues ens plantem a l'Enforcadura 2359m on ens espera un fortíssim vent que convida a fugir-ne, amunt o avall.
Amb la Txell ens hem distanciat del Pedro i l'Amparo. Davant la impossibilitat d'esperar-los, decidim continuar l'ascensió. La majoria de la gent gira cua a l'Enforcadura. Donem l'encàrrec a un d'aquests grups que avisin els companys que som amunt.
Deixem els esquís ben clavats al bell mig del coll i anem a cercar el camí que s'enfila per la ruta normal, amb neu traçada pels pocs que ens precedeixen. La roca que ens envolta ens protegeix de les ventades i fa més còmoda la pujada; amb els bastons n'hi ha prou, no cal grampons.
Després d'un esgarrifós esguard cap a l'estimball de la Cara Nord, atansem el cim del Pedraforca, al Pollegó Superior 2510m. L'únic grup que hi trobem encara té temps de fer-nos la foto de cim, abans no marxen. Els núvols ens envolten pel Cadí, la Serra d'Ensija i la Serra del Verd, però no s'atreveixen amb el massís del Pedra.
Baixem sense més problemes quan, a punt d'arribar a l'Enforcadura, trobem el Pedro; l'Amparo ho ha deixat córrer més avall. La Txell s'aixopluga en un còmode racó, a mig recer del vent i jo acompanyo el Pedro fins el cim.
El 7 de febrer del 2009 vaig fer un intent al Pedra i em vaig quedar a l'Enforcadura per anar massa tard; amb el Pedro, puc acomplir la part pendent d'aquella ascensió. Gràcies, Pedra.
Ens retrobem amb la Txell que ja treu el nas, avorrida d'esperar-nos. Fem mans i mànigues per posar-nos els esquís en una intensa lluita amb les forces eòliques i fotem el camp tan bon punt estem abillats. En perdre altura ens escapolim del vent.
La neu no és per fer-ne festes, però, sense lluir estil, anem fent pendent avall. El dubte és a la canal, però els qui han passat abans ens han deixat el terreny a punt. Cadascú amb la seva tècnica, la baixem millor que no ens pensem.
Ja només ens queda arribar a l'entrada del bosc, on ens traiem els esquís i els carreguem a la motxilla. Xino-xano anem a retrobar l'Amparo, que ens espera pacientment per anar a fer un mos al Forn de Saldes. Una bona excusa per a tastar i comprar noves llaminadures.
15 de febrer, 2014
Pedraforca 2510m
Amparo, Pedro, Txell, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6147559
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Pedraforca150214
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada