Can Celestino
Aquest cap de setmana ha estat diferent. El dissabte em va tocar treballar, de 18:20 a 02:20, així que vaig aprofitar el matí per anar a donar un tomb per Montserrat amb una amiga canària que ha estat de visita per aquí.
Un tomet des de St. Joan cap a St. Jeroni, amb vistes nevades del Pirineu, i tornada cap al Monestir pel Pla dels Ocells i el Pas dels Francesos; un clàssic per a foranis.
I el diumenge, llevant-me proporcionalment a l'hora que em vaig allitar, la intenció era fer un Montseny, però la pluja i l'espessíssima boira ho van impedir.
Què queda quan un diumenge ens surt plujós? és clar, un bon àpat. I a Espinelves, sense els firaires i els seus massius visitants, vam trobar una taula buida a Can Celestino.
La tria va ser per l'aspecte casolà del lloc, i va ser tot un encert. La mestressa, tan antropològicament autèntica com la fleca que dóna nom al restaurant, no ens va demanar què volíem i tot d'una van començar a dur plats i més plats. I tot plegat per la "morterada" de... 13,00€ + el cafè... Increïble, però cert.
La conseqüència fou ben diferent a la d'un cap de setmana amb 2000m de desnivell; bé, ja ho pairé.
Si mai aneu a Espinelves, no en dubteu:
http://www.restaurantsespinelves.com/can_celestino.htm
Bona cuina !!!!
Aquest cap de setmana ha estat diferent. El dissabte em va tocar treballar, de 18:20 a 02:20, així que vaig aprofitar el matí per anar a donar un tomb per Montserrat amb una amiga canària que ha estat de visita per aquí.
Un tomet des de St. Joan cap a St. Jeroni, amb vistes nevades del Pirineu, i tornada cap al Monestir pel Pla dels Ocells i el Pas dels Francesos; un clàssic per a foranis.
I el diumenge, llevant-me proporcionalment a l'hora que em vaig allitar, la intenció era fer un Montseny, però la pluja i l'espessíssima boira ho van impedir.
Què queda quan un diumenge ens surt plujós? és clar, un bon àpat. I a Espinelves, sense els firaires i els seus massius visitants, vam trobar una taula buida a Can Celestino.
La tria va ser per l'aspecte casolà del lloc, i va ser tot un encert. La mestressa, tan antropològicament autèntica com la fleca que dóna nom al restaurant, no ens va demanar què volíem i tot d'una van començar a dur plats i més plats. I tot plegat per la "morterada" de... 13,00€ + el cafè... Increïble, però cert.
La conseqüència fou ben diferent a la d'un cap de setmana amb 2000m de desnivell; bé, ja ho pairé.
Si mai aneu a Espinelves, no en dubteu:
http://www.restaurantsespinelves.com/can_celestino.htm
Bona cuina !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada