Aquest dijous, al Bar Anna, d'El Bruc, se'ls hi havien acabat les salsitxes, però ens han ofert botifarra de Calaf; molt bona, ens han dit.
I dit i fet.
Mentre esmorzàvem teníem un raconet d'esperança que la nuvolada que amagava les muntanyes de Montserrat marxés arrossegada pel vent.
Deixem el cotxe a Can Massana i anem a buscar l'Aresta Bruc de la Miranda de les Boïgues. I després, baixant per darrera, anem fins la Saca Gran i també l'escalem.
El mateix vent que s'emportava els núvols, ens refrescava la pell i feia ballar les cordes dels ràpels. Però tot ha anat bé.
El mateix vent que s'emportava els núvols, ens refrescava la pell i feia ballar les cordes dels ràpels. Però tot ha anat bé.
Bé, quasi tot; en arribar a l'aparcament ens hem trobat que havien rebentat el pany del cotxe. No s'han endut res de valor, però la tocada de nassos és per desitjar-li al maleït individu, que no es mori mai. Malat, que visqui sempre malat, i d'allò més...
I sí, la botifarra de Calaf, molt bona.
Amb el Cèsar
15 de maig, 2008
1 comentari:
quina ràbia això del cotxe....un dijous qualsevol.....aquestes coses saben greu.....
Publica un comentari a l'entrada