Català per a estrangers.
És un mal costum.
M'hi vaig fixar el darrer cap de setmana, en què dos dels nostres companys muntanyencs eren estrangers. Un francès, que porta deu anys a Barcelona, i un belga (francòfon) que en porta tres. Gairebé tothom, parlo de nosaltres, els parlava en castellà.
Ningú no els va demanar si entenien el castellà, però tothom va donar per fet que no entendrien el català.
Per què? És que el català és menys entenidor que el castellà per a persones francòfones?
O era perquè ells s'expressaven en castellà?
Alguns de nosaltres els parlàvem en català i ells ho feien en castellà, i no hi havia cap problema de comunicació.
Aquesta actitud d'autoinfravaloració de la nostra cultura -en tots els aspectes i àmbits- no ajuda en absolut a la preservació de la nostra identitat.
És com quan estereotipem individus i pel fet de ser policies, ferroviaris, sanitaris, o de qualsevol servei públic, ja canviem el xip i ens hi dirigim en castellà.
I ja no diguem als turistes. Un "guiri" ens demana quelcom en la seva llengua i si no en som coneixedors els contestem en castellà perquè el català ja ni ens surt.
Crec fermament que cal que ens reeduquem i "aprenguem" a viure en català a casa nostra. Els de fora no ens ho demanaran, en castellà ja s'hi troben bé.
No s'hi val carregar contra els de sempre si nosaltres no ens hi posem per davant.
pd: de por !!!! a l'alberg Era Garona, de Salardú, el castellà és l'idioma oficial.
2 comentaris:
...interessant. No m'hi havia fixat i tampoc sabia que portaven tant temps a CAT. De fet tinc la mania de contestar a tothom amb l'idioma que es dirigeix a mi si el parlo suficientment bé. No estic prou ficat en el tema de la llengua com per opinar... però vull ser optimista: amb aquestes mateixes persones amb qui parlava en castellà, recentment m'hi he creuaut emails en català i ho han entès. Igual que un bon conegut anglès que esquia amb nosaltres des de fa anys i de qui he rebut recentment un email en un català acadèmic increïble... Suposo que hem de trobar l'equilibri (i amb en G i el Y ja els hi parlaré en català a partir d'ara!)
Estic d'acord amb el que dius, fa un temps vaig prendre la postura de dirigir-me en català i més al sector serveis en molesta molt que a casa meva em diguin "no la entiendo". Som nosaltres els primers que ens hi hem de posar. Reconec que primer costa, comences en castellà i de cop penses Què estic fent? i et passes al català.
També reconec que en passo del català al castellà i viceversa amb molta facilitat, inconscientment, però, prenent consciència...
Per cert. A la feina hi ha una normativa que obliga a canviar al castellà, sempre que l'interlocutor ho demani...
"normalització lingüística"?
Publica un comentari a l'entrada