No he quedat amb ningú i la manca d'obligació fa que em costi d'allò més llevar-me d'hora. Després de més d'una hora de fer el ronso, aconsegueixo posar-me en marxa. La idea inicial és pujar a fer quelcom a Núria; fa anys que no hi faig esquí de muntanya i aquest any, que es pot anar a tot arreu, no puc deixar passar l'oportunitat.
La Coma de Noucreus presenta un suficient grau d'innivació per a desenvolupar-hi un recorregut sense cap mena de problema.
A 2/4 de 9 surto de l'aparcament de casa en direcció al Ripollès. L'autovia de L'Ametlla, que ara ja arriba prop de St. Quirze, convertida en C-17, no va gaire farcida d'esquiadors. De fet, la caloreta que està fent aquests dies primaverals ja comença a alterar els termòstats, i de ben segur que ja han començat els conflictes interns (muntanya o platja/operació bikini) en més d'un caparró.
La pala final que mena al Coll de Noucreus 2795m és susceptible de ser pujada amb ganivetes, tot i l'avançada hora del migdia.
Des de la plana de Vic es poden veure, enmig de la calitja, els mantells blancs intermitents que encara guarneixen bona part de les muntanyes.
A través de la cámera web de Núria no sembla que en vagin sobrats.
Un parell de minuts m'han mancat per a no perdre el Cremallera de les 10:10
Un parell de minuts m'han mancat per a no perdre el Cremallera de les 10:10
Fins les onze que no surt el següent aprofito per a esmorzar tranquil·lament al bar de l'estació de Ribes.
al Pic de la Fossa del Gegant 2808m
Avui estrenaré el túnel del Roc dels Duis al traçat del Cremallera; el recorregut ara és més segur i menys vistós.
L'hora de l'Àngelus es precipita en forma de senyal acústic des del campanar del Santuari, anunciant anònimament l'inici de la meva ascensió, en contra de totes les lleis no escrites que recomanen en aquesta època sortir ben d'hora.
De seguida em creu-ho amb gent més matinera que jo; els penúltims s'aturen a saludar i em comenten que a dalt la neu encara és ben dura.
al Pic de la Fossa del Gegant 2808m
Avui estrenaré el túnel del Roc dels Duis al traçat del Cremallera; el recorregut ara és més segur i menys vistós.
L'hora de l'Àngelus es precipita en forma de senyal acústic des del campanar del Santuari, anunciant anònimament l'inici de la meva ascensió, en contra de totes les lleis no escrites que recomanen en aquesta època sortir ben d'hora.
De seguida em creu-ho amb gent més matinera que jo; els penúltims s'aturen a saludar i em comenten que a dalt la neu encara és ben dura.
Adéu, que vagi bé...
el Puigmal.
Abans d'iniciar l'ascens de la darrera pala, atrapo set raquetàires que tot just acaben d'endrapar-se l'esmorzar.
Ens saludem i encetem de manera diversa el tram final del nostre objectiu. A diferents velocitats i amb diferents recorreguts, hi arribem si fa no fa alhora.
Pic de la Fossa del Gegant 2808m.
A la carena hi fa un vent absolutament emprenyador i no gens acollidor que ens foragita sense contemplacions; és com si la muntanya no ens vulgués allí dalt.
I a la natura no se l'hi ha de dur la contrària, quatre fotos i cap avall.
el Pic de l'Infern.
Per raons òbvies, en iniciar el descens, els raquetàires i jo posem distància en la nostra efímera relació.
Encara en puja un més tard que jo... és en Josep Ma. Moyà, que ve del Puigmal. N'hi ha que van sobrats...
Ens saludem i cadascú segueix el seu camí; és la vida.
El descens és gairebé tot per neu dura, només la part més central de la coma, i això ben avall, presenta neu transformada. En qualsevol cas, es deixa fer.
A Núria ja ha acabat la cursa social d'esquí, les famílies es fotografien sens parar, el telecadira no para d'enfilar gent i l'andana de l'estació del Cremallera és plena de gent que, malgrat tot, vol tornar cap a casa...
21 de març, 2009
Pic de la Fossa del Gegant
Ramon.
les quatre fotos del dia: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/FossaDelGegantMarc2009
2 comentaris:
Hola, Ramón:
¡Ya veo que no paras! El Pic de la Fossa del Gegant está al lado del Puigmal, ¿no? ¿Subiste solo esta vez? Qué pena que no pueda escaparme con vosotros a Gredos. A ver si la próxima puedo apuntarme.
Saludos
Hola, ramon!
como esta usted? es bueno ver usted esta viajando simpre! quise escriberle antes, pero mi espanol es terrible! (y mi catalan.... no es mi catalan ;o). pare por favor por mi blog y diga hola!
-fae (krakow, marzo 2008)
Publica un comentari a l'entrada