Divendres 25/09.
Quan a la una de la matinada ens hem de llevar per a esmorzar, no es pot dir que en tinguem gaires ganes. Ni de llevar-nos, ni d'esmorzar.
Som al Camp I de l'Illimani, Nido de Cóndores, a 5500m.
Abans d'ahir vam arribar a Pinaya 4000m, darrer poble abans de l'inici de l'aproximació.
Amb les mules carregades amb el material i el tiberi, fem via cap a Puente Roto 4500m, Camp Base de la muntanya.
El matí de dijous es presenta bastant tranquil, no matinem gens per encetar el camí que ens menarà al Camp I, tot i que els 1000m de desnivell no són pas per a prendre-s'ho a la valenta. I si no, que els ho demanin als pòrters.
Al vespre, la posta del sol ens regala una impressionant vista del llac Titicaca, a la llunyania.
A quarts de set del vespre del dia de la Mercè, ja som al sac.
Al vespre, la posta del sol ens regala una impressionant vista del llac Titicaca, a la llunyania.
A quarts de set del vespre del dia de la Mercè, ja som al sac.
Passen vint minuts de les dues de la matinada quan comencem la marxa per la glacera de l'Illimani.
No trobem tantes esquerdes com al Huayna, però el pendent és més fort i mantingut, o sia, més cansat. També tenim més desnivell, i ja arrosseguem els 1000m des del C.B.
No trobem tantes esquerdes com al Huayna, però el pendent és més fort i mantingut, o sia, més cansat. També tenim més desnivell, i ja arrosseguem els 1000m des del C.B.
Ja fa una estona que clareja quan arribem al lloc anomenat "Escaleras al cielo". Aquí s'inicia un tram d'uns 200m de desnivell amb una inclinació de 50º; amb el glaç força dur, la progressió per aquesta part de la muntanya es torna delicada.
Una darrera esquerda és el pas a la part més agraïda del recorregut, tot i el cansament.
Una darrera esquerda és el pas a la part més agraïda del recorregut, tot i el cansament.
Cap als 6300m tenim per davant un llarg i ample llom que amb l'escalfor del solet, malgrat el fred vent, torna aquesta muntanya una mica més humana.
A les 9 en punt del matí trepitgem el cim de l'Illimani, 6439m. Estem sols; a diferència del Huayna, molt més popular, aquí no hi puja tanta gent.
Una cordada d'italians que seguia les nostres passes, s'ha fet enrere pel mal d'alçada.
A les 9 en punt del matí trepitgem el cim de l'Illimani, 6439m. Estem sols; a diferència del Huayna, molt més popular, aquí no hi puja tanta gent.
Una cordada d'italians que seguia les nostres passes, s'ha fet enrere pel mal d'alçada.
Tot i el sol, la força del vent, gèlid, no convida a romandre gaire estona al cim. El temps just per a fer quatre fotos i iniciar la davallada.
Els descensos són sempre més complicats. Caps a quarts de dotze tornem a ser al Camp I.
Reposarem forces abans de plegar els estris i seguir baixant cap a la vall.
Quan arribem a Pinaya, amb l'objectiu acomplert, estem tan cansats com contents.
23 al 26 de setembre, 2009
Illimani 6439m
Els descensos són sempre més complicats. Caps a quarts de dotze tornem a ser al Camp I.
Reposarem forces abans de plegar els estris i seguir baixant cap a la vall.
Quan arribem a Pinaya, amb l'objectiu acomplert, estem tan cansats com contents.
23 al 26 de setembre, 2009
Illimani 6439m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada