Tot i que la neu del Montsant ja s'ha fos i que tampoc no donava per a fer una primera amb esquís per aquelles contrades, l'amenaça depressiva -meteorològicament parlant- que entra pel Sud ens empeny com més al Nord millor.
Tant que fins i tot creuem la frontera per La Guingueta, altrament coneguda pel seu nom francès, Bourg-Madame. Mai no he entès què hi té a veure un nom amb l'altre; algú m'ho sap dir...?
Querigut és un singular poblet de muntanya que dóna pas cap a la zona de l'estació d'esquí de Mijanès 1463m, punt de partida de l'ascensió que ens ocupa.
El nostre objectiu es pot veure des de la mateixa estació, al fons de la vall de la Maure, on es tanca formant-hi un petit circ muntanyós.
El dia se'ns presenta amb alguna teranyina nuvolosa que alleugereix la radiació solar; la manca de vent l'hi dóna a la jornada un toc lleugerament primaveral que ens deixa progressar fins i tot arromangats.
Una traça de raquetes balisada per l'estació, fa via cap a la cabana de L'Orri 1720m, objectiu de raquetàires casuals acompanyats de nens amb trineu, molt familiar tot plegat.
Deixem enrere les estampes més domèstiques i ens hi posem a la feina. Veiem grups que ja baixen, ho fan per una ampla canal, a la dreta, que fa força goig per esquiar-la.
Per a pujar sembla més còmode endinsar-se en una coma un xic redreçada, més a l'esquerra, i que posteriorment, en obrir-se, ens deixarà al peu del coll que menaria als estanys de Rabassoles. Aquest coll és a la carena del cim i ja només ens queda anar fent i traçar un parell de llargues ziga-zagues per la seva cara SE.
Del cim estant albirem cap al Sud una munió de cims desconeguts per a un servidor; almenys un d'aquells ha de ser la Dent d'Orlu, però no l'acabo de reconèixer.
Si no fos que és tard, ara que ja han marxat els altres grups, podríem romandre una bona estona al pic gaudint d'una increïble bonança, però hem de tirar avall.
Cadascú fa el descens segons els seus mitjans; anem a buscar la canal que feia tant de goig i la baixem gaudint-ne d'allò més.
Al cap d'avall tornem a passar per L'Orri, on uns francesos ja han encès la llar de foc tot preparant el sojorn.
Una tranquil·la i ben aprofitada escapada de la depre del Sud.
Pic de Tarbésou 2364m
23 de gener, 2010
Carmen, Ramon.
2 comentaris:
algun dia d´aquests em fas perdre la virginitat amb la neu i faig la meva primera excursió amb raquetes (o alguna cosa així).
això està fet.
salut.
Publica un comentari a l'entrada