Bueno, la veritat és que no sabia ben bé què anava a veure, i... què voleu que us digui...
Aquesta vegada els germans Coen no m'han fet el pes. No sé si la història que ens expliquen seria igual fora del món jueu (per la religió, vull dir), però aquesta mena d'apologia de la desgràcia i de la pobresa d'esperit del protagonista, de que si alguna cosa pot ser pitjor, ho serà malgrat tot, no és que em transmeti un missatge gaire encoratjador. Fins i tot ens deixa entreveure que un únic moment de feblesa -justificada- en la seva integritat moral, pot esdevenir causa de càstig diví...
No sé si serà un senyal celestial del que ens ve al damunt amb la jubilació als 67. I la "quinta" del 59 som els primers...
.
3 comentaris:
A mi em va agradar segurament perquè sóc filosemita i com bé dius hi ha una apologia de la desgràcia que s´ha de reconèixer que és molt jueva.
Per a mostra un botó: estava al Verdi mirant la pel·li quan va esclatar la bombeta del projector i no vaig poder veure el final.
NO és conya, em va passar de debó.
ho veus? càstig diví...
jejeje...
Bueno bueno!
Publica un comentari a l'entrada