olla aranesa

Casau és una petita població a 2km de Vielha on hi ha l'Ostau Era Verneda un allotjament tranquil on et sents tractat amb familiaritat i amabilitat i on només et pot despertar el soroll d'algun tro tempestuós.
Prou lluny i força a prop de la capital aranesa, és el lloc ideal per a instal·lar-hi el nostre camp base d'aquestes curtes vacances santes en què intentarem crear la sensació necessària per a fornir una posterior addicció a la muntanya amb esquís.

Així doncs, després d'un primer dia a pistes on fem el corresponent test de descens, comencem el ritu iniciàtic a aquesta religió que enganxa com cap altra.

El lloc escollit és el Pla de Beret i el Pla de l'Orri, llocs prou alts des d'on es garanteix la innivació de les rutes escollides.

29 de març
Una traça iniciadora recorre amb llargues i amples diagonals el terreny que clapeja herba incipient, o no tant, de l'assolellat vessant Sud del Miei, la carena del qual no se'n lliura de la forta insolació que fon la neu, seguint les directrius de la punyent primavera.

Una petita baixada cap a l'W ens porta al collet on comença la curta remuntada en direcció Nord fins el cim del Cap des Clòsos, excel·lent mirador en un dia transparent que ens mostra l'infinit de les muntanyes pirinenques.

30 de març
El dia começa sota una feble però constant nevada, pluja per sota de Beret, que empesa pel vent fa incòmode sortir a fer res.
Esperem al cotxe que les clarianes que s'intueixen guanyin terreny als núvols. I la recompensa no es fa esperar, tot i que irregular, el cel es va tenyint de blau.
El Tuc de Costarjàs, envaït per la ferralla de les pistes d'una empresa que no sap com s'escriuen els derivats del mot "vaca", ens permet acostar-nos-hi i petjar-ne el seu cim, on no hi romanem més enllà d'un parell de fotos. Fa un vent molt emprenyador.

31 de març
En el que s'entén com una progressió lògica dins del "curset", el bon temps ens convida a emprendre una empresa de la magnitud requerida: el Tuc del Rosari.
Entrem a la vall d'Arriu Malo pel seu marge dret, tot seguint una traça que ahir van estrenar un nombrós grup de raquetaires.
És a darrera hora que ens decidim pel Rosari en comptes del Vacivèr, bàsicament per la proximitat.
El darrer tram des del coll al cim, la neu es va endurint fins a ser necessàries les ganivetes. La cursetista evita les dificultats que no estaven previstes al programa.

Encara no ho sabem, però fem les darreres baixades del curset; demà canviarem els plans perquè la mandra i la manca de neu al Tuc de la Cigalera -les carenes a la Bonaigua estan pelades- ens abocaran a fer ruta pseudoturística pels Pallars, i més endavant una aturada clàssica a Bellcaire, assignatura força interessant que s'hauria de contemplar als plans d'estudis de tots els cursets "que se precien".













27 de març a l'1 d'abril, 2010

Tuc deth Miei 2250m
Cap des Clòsos 2416m
Tuc de Costarjàs 2333m
Tuc del Rosari 2594m

Carmen, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/ValDAran29310310IntensiuDIniciacio

.