La cara Nord estava embolcallada per la boira i les canals es veien, s'endevinaven, plenes de neu. Nombrosos dolls reguen la muntanya, gens assedegada després de la llarga temporada de neu i pluja.
Deixem, doncs, l'Estasen per a una altra vegada i ens acostem fins a Gósol. Ja que hi som, pujarem al Pedra, però per una ruta desconeguda per a nosaltres.
Davant de l'oficina d'informació, atesa per una simpàtica pubilla, un senyal indica per on es va al Coll del Verdet. Encetem, així, un camí solitari, marcat amb els colors de PR, que serpenteja pel bosc enfangat guanyant metres fins a sortir a cel obert. Ja veiem el Coll del Verdet i sentim les veus de la gentada que hi puja des del refugi Estasen. Hi fem parada.
Ens afanyem a escapolir-nos dels escamots diumengers que fan el Pedra per primera vegada, amb nens i nenes, la tieta i vés a saber si la sogra i tot. La Canal del Verdet és de color gris calcari farcida de blanc de neu al seu fons i amb alguna pedra candidata a precipitar-se per generació espontània sobre el personal candidat a petjar les empremtes d'antics pioners.
Grimpant i desgrimpant per terreny entretingut i crestejant els suaus lloms que enllacen la carena, arribem al punt culminant del massís. Els 2497m del Pollegó Superior ens sustenten per la força de la gravetat entre el cel i la Terra. La densitat d'excursionista per metre quadrat ens empeny a fugir a la recerca de sensacions més aïllades.
Per arribar al cim del Calderer, fem una mica el mico penjant-nos de les cadenes que no tenen res a veure amb l'anís. De tan a prop, sentim les veus del Superior, però tornem a estar sols com a mussols, al cim del Calderer 2493m.
Hora de tornar; ens despengem pels penjolls metàl·lics i anem a buscar el corriol que mena a l'Enforcadura. No vull ni saber com deu d'estar la tartera de Saldes; la darrera vegada que hi vaig passar, vaig jurar que no hi tornaria, i podré mantenir el jurament. La baixada pel costat de Gósol és una bonica passejada, força còmoda, malgrat les frontisses del Llobarro.
Cal Paraire és la casa de queviures per vendre i tastar que ens dóna la benvinguda tot entrant a la Plaça Major de Gósol. Les costelles de xai amb allioli -demaneu, no el bo, sinó el millor- us faran llepar-vos els dits abans de les postres; mel i mató pot ser una bona opció, però com no en tenien, vam fer un flam d'ou...
29 de maig, 2010
Pedraforca 2497m.
Calderer 2493m.
Cèsar, Llobarro (Jordi), Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada