L’esmorzar del refugi de Respomuso és tan escadusser com curt i poc elaborat ho va ser el sopar. Una màquina de fer diners estiuencs on el servei i la fidelització són conceptes imprevistos per innecessaris. Això sí, una clara costa 3,40€
El sol de tarda no té intenció d’afluixar i les anunciades 2h30 des de La Sarra fins el refugi es fan tan feixugues com les motxilles que arrosseguem, plenes de “per-si-de-cas”. Hi ha molta neu encara i haurem de rapelar amb seguretat.
La méteo segons el models numèrics HIRLAM i CEPPM sembla que ens donarà el marge necessari per a la llarga travessia de la Cresta dels Frondella, objectiu alternatiu a la més llarga de Salenques, que hem deixat per a més endavant, quan hagi minvat la neu.
Sortim pel camí més trillat de la zona, que mena a la Bretxa Latour i on hi va la majoria de gent per a pujar el Balaitús, que no és el tresmil més occidental del Pirineu, al contrari del que creu molta gent.
Ens avança un grup de quatre persones amb només una motxilla comunitària. O ells van curts o nosaltres som uns exagerats...
Mentre el nòvio de la Montse l’escridassa perquè ell l’hi ha dit que anés per l’esquerra i ella ha tirat per la dreta i s’està encigalant per la paret SE del Balaitús, nosaltres ja gramponem cap a l’W a buscar la cara Sud de l’Agulla Cadier. Deixem la motxilla i els grampons i grimpem fins els 3022m del seu cim.
Recuperem el material i ens tornem a calçar els grampons per a travessar el coll fins a sota del primer Frondella. Ara ja per terreny rocós i descompost anem fent fins el cim del Frondella Nord 3062m i ens atansem al proper Pico de la Frondella 3071m on ens aturem a omplir el pap i fer passar els primers símptomes de gana.
Fins la Frondella Central 3055m el camí discorre per l’ample llom pedregós sense més complicacions.
Al Balaitús encara hi queda gent, i de la Montse i el seu nòvio no en sabem res més.
Ara la cresta es torna més afilada i entretinguda, de manera que cal anar més amb compte. És la part més exigent de la cresta, pugem i baixem, fem passatges amb bona presa, molt aeris i exposats, alguna bavaresa i passets de cavall; l’ambient ja no és el d’una ascensió habitual. És el tram que més m’agrada.
El temps passa amb una rapidesa excepcional i els núvols, tossuts ells, han fet valer la seva caparrudesa i han pres possessió del cel. De tant en tant se n’escapa alguna gota que ens provoca un principi de neguit.
Arribem a un ràpel instal•lat, amb maillon i tot. Serà el primer d’una sèrie de cinc. El fem i pugem la següent agulla d’on en penja un altre. Seguim la travessia i hi trobem els altres ràpels; primer dos de curts i finalment, plantejant-nos plegar per la méteo i l’hora que és, deixem per a un altre dia el Frondella SW, el tresmil més occidental del Pirineu, fem el darrer ràpel fins la rimaia a l’W de la cresta.
Canviem talabards i cordes per piolets i grampons per a descendir per la neu que sortosament encara amaga els insuportables blocs de pedra granítica que fan de la baixada un autèntic turment. La neu, però, és molt humida i tot i dur antiboots se’ns fan pans als grampons, provocant algun ensurt en forma de relliscada fortuïta.
Quan arribem als llacs d’Arriel, per terreny pedregós on la neu ja s’ha fos, ja prenem el camí senyalitzat que de manera interminable ens menarà al Paso del Pino, on enllacem amb l’etern GR11 que no s’acaba mai per arribar a La Sarra.
Una llarga i completa travessia circular, amb una mica de tot i quatre tresmils, no especialment difícil, però sí exigent per la seva durada. I sort que hi posem seny i pleguem a temps...
10 i 11 de juliol, 2010
Agulla Cadier 3022m
Frondella N 3069m
Pico de la Frondella 3071m
Frondella Central 3055m
Carmen, Cèsar, Llobarro, Ramon.
(i la companyia de la Dani i la Branca)
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/Frondellas10110710
http://picasaweb.google.es/104228584162005788695/Frondellas11072010?authkey=Gv1sRgCMn38cPjuKKXZQ&feat=email
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada