En aquestes que llegint cròniques i comentaris diversos, em faig a la idea que a Tavascan potser hi ha neu. Amb aquesta il·lusió fem la corresponent cua per accedir a la Ronda Litoral i, passat el tràngol, enfilem cap al Pallars.
Havent sopat a Cellers, fem cap a la Pleta del Prat 1720m. De nit, no veiem la neu que no hi ha.
Després de dormir com a soques, esmorzem el bufet lliure del refugi i ens abillem per a l'ascensió.
Sortim per la pista d'esquí, òrfena encara de multituds, a buscar la Vall de Mascarida. La neu està prou bé i pronostica un bon descens. de moment, però, anem fent metres amunt. Entrem a la Vall de Mascarida i per comes i llomades arribem fins el cim de la Coma del Forn 2685m.
Malgrat l'esplendor del dia, el molest vent fa que no ens entretinguem gaire i aviat anem per feina.
La neu es deixa esquiar prou bé en el seu conjunt. Ja la trobem transformada.
Variem una mica l'itinerari de pujada per evitar haver de remar, això implica algun flanqueig sacrificant un millor aprofitament dels pendents. Però, quina mandra això de remar...
Finalment, arribats de nou a les pistes, gaudim d'una curta baixada per neu treballada; res que no sapigueu.
Fem la cervesa a La Pleta del Prat amb els companys de batalletes que ens hi trobem. I cap a casa.
4 i 5 de febrer, 2011
Pic de la Coma del Forn
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/ComaDelForn4I50211
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada