Poca cosa podrem fer avui llevat de contemplar la caiguda parsimoniosa dels gruixuts flocs que van alentint la vida.
Esmorzem tranquil·lament mentre la ràdio informa que la carretera de l'Ampriu està tallada i a Sarllé només s'hi pot pujar amb cadenes.
Davant d'aquest panomara ens veiem irremeiablement abocats a posar a prova la nostra resistència davant la dura temptació...
Som els primers a sortir de l'hostal. La carretera està coberta d'uns 40cm de neu que encara no ha estat retirada per la llevaneus. Obrim traça a poc a poc fins arribar a la carretera general on la neu torna a emblanquir l'asfalt que ja havia estat despullat per les màquines.
A Benás, la neu cobreix els carrers i es fa complicat caminar-hi sense mullar-se els peus. On podem anar si no és a un bar... entrem a Barrabés tot fent el cor fort...
El diumenge es rebel·la contra els homes del temps i es presenta serè i lluminós. La neu caiguda fins les 7 del vespre passat ha deixat un gruixut mantell de neu, susceptible de desfermar allaus i també molt pesat per obrir traça. Així doncs, anem a lo segur i aparquem a L'Ampriu 1900m per pujar el Pico Gallinero 2728m.
Mentre les llevaneus treballen durament per engrandir l'aparcament, ens untem de crema solar i ens protegim la closca del sol que lluu amb vocació clarament primaveral.
Sortim per les pistes cap al Coll de l'Ampriu, sense arribar-hi. Als 230m girem cap al Sud i anem a buscar una altra pista, tancada, per on no ha passat la ratrac i on obrir traça es converteix en una curta però dura tasca.
Ens creuem amb un solitari que ha matinat més que nosaltres i que ja ha desvirgat la pala del cim. Altrament, també n'ha obert la traça del últim tram fins al cim, cosa que agrairem d'allò més. Al cim del Gallinero hi arribem amb uns altres dos que han fet el mateix camí que nosaltres. No hi ha ningú més. S'hi está prou bé i abans que els núvols ens facin la guitza, podem veure l'Aneto i companyia.
Enllestim i preparem tanques i fixacions. El descens és un regal per compensar els moments de contenció passats a Barrabés. Una excel·lent neu pols ens deixa fer el que volem com si sabéssim esquiar molt bé. Més avall, ens endinsem a les pistes obertes i ens barregem amb "pisteros" i "snowborders".
Discretament, malgrat les motxilles, arribem a L'Ampriu i anem cap al cotxe. Un picolabis a Benás ens manté en condicions pel viatge de tornada.
11, 12 i 13 de març, 2011
Pico Gallinero 2728m
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/BenasGallinero11Al130311
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada