Crestes sense pollastre

Sort que érem els últims. Potser ens hagués tocat el rebre, però això ho contaré més tard.

El sopar del refugi Respomuso va ser tolerable, més que el de l'any passat quan vam anar als Frondellas, però no pas per tirar coets. Els de L'Ordal no devien tastar el del dia abans...

Aquest cop no hi havia mosquits i ens vam tapar amb la flassada per dormir. Però el que més ens va cridar l'atenció, va ser la manca de neu quasi absoluta. De fet, no calia grampons ni piolet.

Cresta de Costerillou

Amb tot això, ens acostem a sota l'Agulla d'Ussel per fer la Cresta de Costerillou. Abans de començar a pujar ens equipem, primer el casc, sobretot. Abillats com cal, inaugurem l'ascensió entrant per unes plaques inclinades cap a buscar unes terrassetes i després una canal-xemeneia que no cal arribar a trepitjar. Grimpem buscant el camí més fàcil i aviat arribem al cim de l'Agulla d'Ussel 3022m.

Pujant l'Agulla D'Ussel

Tot i el sol, un vent constant afavoreix que ens posem una segona capa; el polar 100 serà suficient. La visió de la cara Nord ens mostra una desoladora imatge del que en queda de la Glacera de les Neus. Aviat, els esquís de muntanya, seran un estri per guarnir l'habitació del material.

Inici de la Cresta

Refets de l'impacte, decidim encordar-nos per iniciar la cresta i progressar a l'ensamble mentre sigui possible. Tot i portar una ressenya -del Capdevila !!!!- anem seguint la lògica i ens en sortim més que bé. Només hem de recular en un lloc. Al tram que considerem més complex, ens posem els peus de gat. Jo aviat tinc un indescriptible desig de treure-me'ls. Quin mal...

Penjat sobre Les Neus

Sense saber-ho, per no llegir bé la ressenya, arribem a la Torre de Costerillou 3049m i sense parar esment munten el rapel per baixar a la bretxa i continuar la cresta. En recuperar la corda, es queda travada i per un instant se'ns complica la vida. El nus s'ha encallat i no podem pujar a treure'l. Si no ens en sortim l'haurem de tallar i seguir amb el que en quedi.

Ràpel de la Torre Costerillou

Per l'aresta que hem de seguir m'enfilo amb la corda lligada per mirar d'estirar-la horitzontalment. De primer no me'n surto, però després d'un moment de desesperació, sobtadament, cedeix i ens escapolim, sense saber-ho, de posteriors embulls.

Abans de desencordar-nos, però, encara tindrem un altre envitricoll amb la corda. Des del refugi se senten els meus crits adreçats al Jordi per a que la recuperi. Res a fer, al final surto a pèl i desentortolligo l'embolic. És el darrer tram encordats.

Balaitús

Uns bascos ens informen que la Torre de Costerillou ja l'hem passat. Ara ho entenem tot. Ens alliberem dels lligams i seguim caminant fins el Balaitús 3144m. Hi descansem una estona, ben sols. Tothom ja ha marxat del cim. Encara no sabem la sort que hem tingut.

La manca de neu fa que la canal de la Bretxa Latour estigui despullada i ens mostri les seves misèries. Haurem de fer quatre ràpels; si no haguéssim pogut recuperar les cordes al ràpel del Costerillou, potser hauríem tingut problemes per sortir-ne.

Canal de la bretxa Latour

En ser els últims ningú no ens llança pedres, però només de moure les cordes al rapelar, nosaltres mateixos ens les fotem per barret. La darrera, important, no ens caça perquè no tocava. Quina paranoia... Sort que érem els últims.

Al refugi ens hi aturem un quart, a fer un mos i avisar que baixarem tard. A La Sarra, ens espera la Miru, hi arribem amb la llum dels frontals.


27 i 28 d'agost, 2011

Cresta de Costerillou
Agulla d'Ussel 3022m
Torre de Costerillou 3049m
Balaitús 3144m

Jordi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CosterillouMegamix27I28082011

.